‘Voleu bous? Voleu prohibir-los? Votem-ho’, per Jordi Arrufat

De la mateixa manera que assumim que Catalunya té dret a decidir per ella mateixa la seua relació en Espanya, no sembla molt coherent que des de Barcelona es voti una decisió que afecta bàsicament una part específica del territori de Catalunya.

No m’agraden els bous, sóc de Tortosa i el bou ni està ni se l’espera. També crec que amb els bous passa una mica com amb el monument feixista de Tortosa. Molts, sembla que la majoria, volen que estiguin allí, però no sembla que n’estiguem massa orgullosos d’això de cara cap a fora. De la mateixa manera que el monument franquista de Tortosa no surt a les fotos de promoció turística de la ciutat, ni surt mencionat als plànols turístics, tampoc sembla que es faci massa promoció dels correbous com a atracció turística. Però a diferència del monument, els defensors dels correbous no se n’amaguen a nivell intern, a més, no són un element d’identitat ebrenca imposada per un cop d’estat contra una república democràtica sinó que han estat aquí des de ves a saber quan. Des de que tinc ús de raó he vist com els veïns de molts pobles ebrencs acudeix en massa a veure’ls, a Deltebre, la Ràpita o Camarles, ben contents i orgullosos, per anomenar només uns quants pobles. I es segueix anant i no sembla que s’hi deixi d’anar en un futur immediat. I s’hi va també als pobles del Maestrat just de l’altre costat del Sénia, demostrant doncs que és una tradició arrelada en altres pobles de llengua i cultura catalana i de fet existeix continuïtat territorial.

Ningú amb dos dits de sentit comú pot pretendre liquidar aquesta tradició tan establerta decidint a més de 150 quilòmetres de distància sense consultar a ningú del territori, mentre es continuen mantenint a només 10 quilòmetres de distància d’Alcanar o Ulldecona, sense esperar conseqüències imprevisibles en els temps políticament convulsos que vivim. Per què? Perquè estic convençut que a les Terres de l’Ebre tenim tots els ingredients per tal que sorgeixi un partit d’extrema dreta amb força, seguint el patró que es dóna en altres llocs d’Europa com Hongria, Finlàndia o França, a saber, aïllament geogràfic del centre polític, atur, indústries que tanquen i joventut formada que marxa (brain drain). Només ens faltaria, en aquest context volàtil, la cirereta del pastís, que es decideixi unilateralment des de Barcelona o Madrid sobre un tema com aquest. La identitat és un valor que cotitza a l’alça en política avui en dia, ens agradi o no. A l’Ebre i al Ripollès, a l’Hongria de Viktor Orban i al Madrid del “ni izquierdas ni derechas, España”.

Com solucionar la situació? La resposta al meu parer està en més democràcia, una democràcia que, per funcionar, requereix d’una ciutadania informada i compromesa en el bé públic. En un món ideal, amb una ciutadania interessada pels assumptes públics, els partits especificarien quina és la seva posició sobre la temàtica bouera durant la campanya electoral municipal. Com que és probable que alguns hagin obviat aquest punt en el programa, caldria trobar una solució alternativa. No és una idea que sigui només meva, a les xarxes ebrenques hi ha d’altres que ho defensen, com Adam Deosdad, ell i jo trobem que la solució passa per consultar la ciutadania.

Molts municipis ebrencs disposen de reglaments de participació ciutadana, recents o des de fa temps. La llei de consultes populars no referendàries de Catalunya del 2014 segueix vigent tot i que el Constitucional va escapçar un parell d’articles l’any 2015 per tal d’evitar que s’equiparés una consulta a tota Catalunya amb un referèndum; no és el cas que ens ocupa, de fet, la famosa consulta al voltant del monument feixista de Tortosa es va fer a l’empara d’aquesta llei.

Si, com els defensors de les festes alternatives sense bous defensen, els correbous, bous capllaçats i bous embolats s’emporten bona part del pressupost de les festes, motiu de més per consultar, cada cert temps, la ciutadania de cada municipi on tradicionalment s’han celebrat bous si consideren que s’han d’incloure a les festes. Per una decisió ben fonamentada caldria informar adequadament del cost per al pressupost municipal de mantenir la festa i de les activitats alternatives que s’hi farien amb aquest pressupost alliberat.

Què s’aconseguiria amb això? Donar legitimitat a la decisió que es prengui, demostrar fora de l’Ebre que aquí sabem resoldre les problemàtiques socials de la forma pertinent, saber quin és el percentatge de suport que té cada opció a cada poble i, de retruc, sustentar millor, o sigui, amb dades, els arguments d’uns i altres a les xarxes socials al voltant d’aquesta temàtica modulant el soroll que hi ha ara mateix.