Una notícia preocupant. A Galícia les xiquetes i els xiquets estan deixant de parlar el gallec, perquè les famílies deixen de parlar-los en aquesta llengua. El català segurament no està en aquesta situació, tot i que sabem que a Catalunya el percentatge de persones que tenen el català com llengua habitual és menor que les que tenen el castellà. A l’Ebre aquesta relació s’inverteix. Però, què passa amb la llengua a l’Ebre?
Segur heu vist samarretes que tenen impreses moltes paraules ebrenques. Potser fins i tot us n’heu comprat alguna. Depenent de l’edat, potser heu sentit parlar del diccionari ebrenc-català, en el qual es relacionen algunes paraules i frases típiques del territori amb el seu significat en català estàndard.
És bonic lluir la nostra variant de l’idioma, perquè en podem presumir i mostra que som un territori de cruïlla, que comparteix trets culturals i lingüístics al nord i al sud del Sénia.
Ara bé, cuidem la nostra llengua des del punt de vista de no perdre els trets característiques del territori? Ho fem a casa? Es fa a l’escola? En tinc dubtes.
Quantes xiquetes i xiquets aprenen a dir menut i xicotet a l’escola? Potser és un cas particular, però jo diria que en moltes escoles ebrenques aprenen a dir petit, com si menut o xicotet fos una incorrecció que cal abolir. Un gran error. I poal, granera, etc.?
Aprendre català no entra en contradicció amb aprendre a parlar amb la variant de cada territori. Quan s’aprèn la llengua és tan vàlid aprendre l’estàndard pur, que té tendència a semblar més central, com la forma correcta del territori. Sense barbarismes, sense incorreccions, però la pròpia. De fet, així es permet a les proves d’accés a la universitat i en els exàmens oficials als diferents nivells de català.
Per què, doncs, l’escola ebrenca no vetlla per preservar les característiques pròpies del català nord-occidental de transició, amb les seves particularitats, en comptes d’optar per una uniformitat antinatura de la llengua?
Malauradament, ma filla prefereix dir que una cosa és petita, i no xicoteta, perquè així ho ha après a l’escola. Tant de bo això pogués canviar per a les generacions futures.
Fes el teu comentari