L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, suspèn el ple de l’Ajuntament del 27 de gener perquè un regidor de Som Amposta no vol abandonar el saló de plens després de ser cridat a l’ordre fins tres cops. Al vídeo de la nit es pot veure i escoltar l’actitud desafiant del regidor, reptant l’alcalde a prendre mesures per fer-lo marxar del ple, perquè ell no vol. Expliquen els mitjans que la cosa no ha quedat aquí i que l’altre regidor del grup ha empès l’alcalde un cop suspès l’acte. Una llàstima, quin espectacle!
Era un ple per debatre la declaració de zona catastròfica del Delta després del temporal Gloria, un objectiu clar, i que es podia suposar que uniria tots els grups, o la majoria, per tirar endavant la sol·licitud. Però la demagògia ha fet acte de presència, ja sigui per no parlar del que s’havia de parlar, o per aconseguir un protagonisme que no sé quin rèdit pot comportar. Encara falta per a les eleccions.
El mateix dia que passa això, a Barcelona el Parlament ha assumit la resolució de la Junta Electoral per la qual el President de la Generalitat deixa de ser diputat al Parlament. Al matí la cap de llista de Ciutadans, a la ràdio, feia un discurs, com si el seu grup no crispés mai la vida política, i a la tarda protagonitzaven una imatge patètica, cridant “delinqüent” al President, tot el grup parlamentari, aconseguint que se suspengués el ple de la cambra. Rivera i Arrimadas no hi són, però Carrizosa i Roldán tenen la lliçó apresa.
Queda lluny aquell “oasi català”, en el qual el Parlament presumia d’unes formes de relació entre els diputats molt diferent de les que es veien a Madrid, sobretot amb l’aterratge de Ciutadans als escons del Parlament. Aquell tarannà dialogant i respectuós es va perdre. Estàvem acostumats als espectacles, als tristos espectacles de Madrid, però no esperàvem veure’ls a Catalunya. I hi van arribar, sembla que per quedar-s’hi, mentre les urnes no diguin el contrari.
A la nostra ciutat no és el primer mandat de Som Amposta, anteriorment Plataforma per Catalunya. I no és la primera vegada en què veiem sobreactuacions al ple. Amb actituds com la d’aquest ple, esperem que no acabi d’assentar-se als plens de l’Ajuntament l’estratègia de la crispació, com a Madrid i Barcelona, perquè no beneficia ningú, ans al contrari. La defensa d’unes posicions, d’unes idees, es pot fer amb educació i respecte, i si hom no es veu capaç de fer-ho faria bé de no dedicar-s’hi o fer un esforç per aprendre’n. Al cap i a la fi, igual que passa amb determinats debats televisius i programes de l’anomenada teleporqueria, les actituds són un exemple que es transmet a la societat.
*MANEL ZAERA és informàtic i músic.
Fes el teu comentari