L’altre dia em van invitar a participar a un workshop sobre ètica i allí van aparèixer diversos temes que em van fer pensar, però sobretot cal destacar el tema que va sortir sobre els límits de l’ètica i del bé comú.
El bé comú és un element filosòfic, econòmic i polític definit com allò que és compartit i que es beneficiós per a tota la ciutadania. És un concepte que ha anat canviat generació rere generació. Per exemple, aquells qui varen patir la postguerra consideraven el bé comú com una competència i una responsabilitat bàsicament de l’Estat. Les persones havien de defensar els seus interessos particulars i sectorials. Votaven, complien les lleis i votaven, si podien. La frontera entre el bé comú (Estat) i el bé privat (societat civil) era clara.
Tot això entra en crisi per dos motius clars: d’una banda l’Estat no pot ser el pare/mare de tots i clarament no pot arribar a garantir-ho tot i la societat civil ha reivindicat la necessitat de gestionar-ho. És en aquell moment que la frontera entre lo públic i lo privat comença a desaparèixer. I és en aquell moment que el bé comú passa a ser les mateixes reivindicacions que les associacions i ONGs com trens dignes, carreteres de la vergonya, Teruel Existe, la defensa del Delta… També es comença a pensar en la defensa del bé comú d’aquells qui vindran darrera nostre. Deia sempre en conseller Rull que “tenim el Planeta no com una herència dels nostres pares sinó com un préstec dels nostres fills”. I no hi ha millor definició per explicar com hem d’actuar.
I es que el bé comú i l’ètica que se’n desprèn no pot ser un article de luxe. Tot i que els mercats ens apretin amb l’economia de mercat i la lliure competència hem de pensar en l’economia del bé comú. No hem de competir, hem de cooperar, cocrear, codissenyar estratègies per fer una ciutat més forta i un territori més cohesionat. I penseu que fins i tot aquest dret el tenim a la Constitució Espanyola, més concretament al preàmbul. S’ha acabat això de maximitzar el benefici d’uns pocs, sinó maximitzar el bé comú, sobretot perquè tenim un únic planeta, amb recursos limitats, no tenim planeta B, ni, fins i tot, espècie B.
És per això que alguns polítics poden tenir la idea que el seu mandat ha de beneficiar els interessos particulars del seu partit i els seus personals. Que totes les mocions que s’exposen a l’Ajuntament siguin per deixar a la vista les vergonyes de la gestió de l’Ajuntament, que les hi ha. Però, tinc clar, com a polític de la generació que veu que el bé comú s’ha de defensar per sobre de tot, que prefereixo fer allò que moltes vegades la gent se posa a la boca de fer una oposició constructiva. Un oposició pel bé comú. Però ara esta política és l’única política de futur i en futur i més en un territori que ha de reinventar-se i crear un nou relat per començar a créixer i existir.
*MANEL MASIÀ és portaveu de Junts per Amposta.
Fes el teu comentari