Benvolguts/des lectors. Passem temps difícils. El confinament i sobretot les injustes morts que ens han esquinçat l’ànima estos dies funestos no es podran ja esborrar mai més de la nostra memòria. Els ebrencs, però, hem de saber que abans de la nostra pandèmia n’hi van haver d’altres que també van haver de patir els nostres avantpassats.
Avui vull fer una mica d’història d’uns dels nostres personatges més il·lustres, el doctor JAUME FERRAN I CLUA (Corbera 02/02/1852-Barcelona 23/11/1929), fill adoptiu de Tortosa. Vull sols dedicar un record a l’home de ciència, tan injustament tractat i perseguit arran lo seu descobriment de la vacuna anticolèrica.
Este savi bacteriòleg va nàixer a Corbera on el seu pare era metge titular del poble. A Móra d’Ebre va aprendre les primeres lletres i el Batxillerat lo va cursar entre els instituts de Tarragona i Tortosa. Més tard, va estudiar la carrera de metge a Barcelona, on va llicenciar-se el 9 de desembre de 1873. Tot seguit va establir-se al Pla del Penedès, d’on passà a la Ràpita i més tard a Tortosa, per exercir la seua professió, i amb preferència, l’especialitat oftalmològica.
A Tortosa, la casa on hi va viure lo savi bacteriòleg és la que fa cantonera entre els carrers antigament anomenats de Canvis i de Presó. Hi tenia el seu laboratori-consultori al costat del pont de barques, en l’edifici de la Generalitat. Este modest laboratori era per ell instal·lat a força de sacrificis i valent-se d’útils de fabricació casolana. Actualment el carrer porta el seu nom. Un jove Francesc Mestre i Noè, que compartia tertúlia amb el doctor Ferran ens fotografia el seu record:
“Cada vegada que passaré pel cap pont interior de la Cinta me semblarà veure’l a la vora del balconet cantoner més baix de l’edifici anomenat l’Aduana, rodejat de tubs de cultius i provetes i consagrant tota la seua vida i atenció davant de les preparacions i del microscopi.”
Home d’estudi i artista apassionat, de seguida va contraure amistat íntima amb l’eminent geòleg Sr. Josep J. Landerer, amb Innocent Paulí qui, amb col·laboració amb Ferran van inventar un nou procediment més ràpid per als clixés fotogràfics, i amb el pintor Josep Mª Marqués, amb el qual va pintar quadres a quatre mans, entre altres hòmens de ciència i art, que residien en aquells moments a Tortosa.
Però, sí, el rovell de l’ou de totes les investigacions, eren els tres amics: Landerer, Paulí i el mateix Ferran. Los tres eren incansables per als treballs que portaven entre mans. Fins i tot van establir entre ells un sistema de telefonia per a comunicar-se per dins de Tortosa sense haver de sortir de casa, quan el telèfon encara no estava instaurat a la ciutat. Com la taula de Landerer estava sempre reblerta de revistes científiques nacionals i estrangeres, allí va apassionar-se Ferran pels descobriments de Pasteur.
Des d’allavons lo doctor Ferran va dedicar-se més de ple als treballs de Laboratori que a les visites i consultes. Això el va perjudicar de moment i la clientela li va minvar d’una manera considerable.
Comissionat per l’Ajuntament de Barcelona, gràcies al tortosí Pau Despax –allavons Regidor de Barcelona- qui, coneixedor dels mèrits ignorats del doctor Ferran, va influir per a que se li fes justícia, se’l protegís i se’l nomenés membre de la Comissió Científica que aquell municipi va subvencionar, en la primavera de l’any 1884, posant en risc la seua vida, va traslladar-se Ferran a Marsella i Tolon, on lo còlera produïa diàriament infinitat de víctimes, (va causar almenys 3.500 morts), amb el propòsit d’obtenir unes mostres per aconseguir una vacuna. Aconseguides les mostres les va posar en cinc flascons per portar-les al seu laboratori de Tortosa i aconseguir la desitjada vacuna. Quan el doctor Ferran va arribar a la duana de la Jonquera, va ser retingut i els flascons que contenien les mostres del bacil Vibrio choleare van ser confiscats, amb tots los riscos que això representava. Espanya no suportava que un republicà confés i esquerrà català pogués aconseguir una vacuna, encara que pogués salvar milers de vides, la incultura en què es sumia l’Estat, va fer la resta. Més d’una setmana van estar les cinc mostres del doctor Ferran retingudes al “Puesto de carabineros del Reino de España” mentre s’intercanviaven telegrames amb les autoritats civils i militars del moment. Finalment, seria el monàrquic i conservador Francisco Romero Robledo —ministre de Governació del gabinet de Cánovas del Castillo— qui ordenaria la destrucció de totes les mostres.
Arribat a este punt vull fer una comparació amb el moment actual amb el coronavirus i ho vull fer retraient la incompetència i ignorància dels dirigents espanyols, que degut com a mínim a la seua mala gestió ens han portat a patir milers i milers de morts posant en risc a tota la població en general i aprofitant per desproveir a les nacions com Catalunya de les eines necessàries per lluitar amb totes les forces contra la pandèmia. Que els dirigents catalans també han fet coses malament? Sens dubte. Però s’ha de reconèixer que han estat lligats de mans i peus i que portaven anteriorment anys i panys de retallades degut al robatori sistemàtic dels nostres recursos i a l’atac a la nostra sanitat, de la qual, els dirigents espanyols, no fa tant, es vantaven d’haver desmantellat sense cap classe de pudor.
Continuem però amb la vacuna anticolèrica del doctor Ferran:
Ferran, no se sap com, va ocultar un dels flascons en un calcetí (dins d’un canyut, com se deia per Tortosa) i el va passar de contraban. Amb aquesta mostra “salvada” de França va retornar convençut de què coneixia els gèrmens de la malaltia i una vegada a Tortosa va començar per inocular-se ell, als seus familiars i amics. Amb gran convicció i fins i tot heroisme, el doctor Ferran va injectar-se la vacuna ell mateix i la va injectar a la seua muller, fills i demés familiars, los microbis vius que tantes víctimes estaven produint arreu del món. Com qualsevol altre descobriment, primer va haver de picar pedra i lluitar contra la ignorància i contra la dita aquella que diu “ningú és profeta a la seua pròpia terra”. Era tant reduït lo número de persones afectes al descobriment del doctor Ferran, que fora d’ell i dels seus familiars, no arribaren, a Tortosa, a una vintena los amics que, a precs de l’inventor, es decidiren a “perdre la vida” deixant-se vacunar, entre ells Innocent Paulí, els metges dJosep Sabaté i Josep Climent i els ciutadans Leopold Vergez, Josep Bladé, Bonaventura Masdeu i alguns pocs més.
Finalment i salvant totes les dificultats, tres o quatre mesos d’estudi van ser los suficients per a sortir triomfant dels seus experiments.
El 16 de juliol de 1884 exposava a l’Ajuntament de Barcelona el seu descobriment,
A les darreries del mes de desembre de 1884 lo Dr. Ferrán llançava al carrer la seua vacuna anticolèrica i ara fa just 135 anys, lo 31 de març de 1885, el doctor Ferran comunicava a l’Acadèmia de Ciències de París lo seu descobriment i l’Acadèmia parisenca s’inclinava davant del nostre savi, reconeixent lo seu encert. Esta és la data oficial del descobriment de la vacuna anticolèrica del doctor Ferran.
En la primavera del mateix any, concretament la primera setmana de maig de 1885, les autoritats sanitàries locals de València i concretament a la ciutat de Xàtiva detectaven un focus important de còlera que estava afectant centenars de persones. A València, en el decurs de les setmanes immediatament posteriors, es van diagnosticar quasi 8.000 casos en una ciutat de 160.000 habitants (el 5% de la població de la ciutat).
A través del catedràtic de medicina de la Universitat de València Amali Gimeno, la Junta Municipal de Sanitat, alarmada, va contactar amb el metge bacteriòleg Jaume Ferran i Clua, que com hem explicat, l’any anterior (1884) havia provat amb èxit la primera vacuna contra el còlera de la història. Ferran, ajudat del doctor Amali Gimeno, va anar a Xàtiva i a altres llocs infestats. Gimeno donava conferències per a demostrar l’eficàcia de la vacuna de Ferran. Ràpidament va començar una vacunació massiva a València i a Alzira, principals focus infecciosos. Efectivament, a mitjans de maig de 1885, l’equip del doctor Ferran iniciava la inoculació de 30.000 dosis de vacuna anticolèrica amb un èxit rotund: tan sols 53 casos reactius.
La premsa internacional es va rendir a la determinació i a l’eficiència del doctor Ferran i es va començar a córrer la veu per tot arreu.
I aquí és on va entrar en escena un antic amic del doctor Ferran però d’idees absolutament unionistes i espanyolistes com era el científic espanyol, i en aquells moments catedràtic de Medicina de la Universitat de València, Santiago Ramón i Cajal, i també va entrar en joc un dels pecats capitals més destructors de la humanitat, l’enveja!
Com sabem, el doctor Ferran, tot i aconseguir entrar d’estranquis dins d’un canyut les mostres des de França, no havia aconseguit que Espanya declarés la seua vacuna com a “oficial”, tot i el reconeixement internacional de la mateixa. El ser antimonàrquic, de tendències esquerranes, i a més a més català!, van jugar un paper important amb la negativa espanyola d’este reconeixement. A més, l’elit política espanyola, es va sentir ofesa per la manera com el doctor Ferran havia aconseguit burlar la seua ineficàcia i burocràcia inoperant i maquiavèl·lica.
Com diu Marc Pons en el seu article a El Nacional.cat:
“Ramon y Cajal, que ja era una figura mèdica reconeguda, va tenir un colossal atac de banyes que per la seva monumentalitat passaria a la història. Convé aclarir, però, que aquell episodi ha estat oportunament marginat i només figura en la seva “història negra”. Ramón y Cajal es va fer inocular la vacuna de Ferran. Però, poc després, va redactar un informe dirigit al ministre Romero Robledo (el que un any abans havia ordenat la destrucció dels flascons de Marsella), posant a Ferran de volta i mitja. No cal dir que Romero Robledo, atacat en el seu més profund ego polític, cultural i personal, va ordenar aturar les vacunacions.”
Això va provocar més de 66.000 morts en diversos llocs i regions d’Espanya.
Degut als nombrosos articles a la premsa vilipendiant i ridiculitzant la tasca del doctor Ferran, amb la monarquia d’Alfons XII en contra, Ramón i Cajal fent de les seues, i tota la pesca, s’alçà una corrent d’opinió contrària tan formidable, que els dos doctors, ara ja amics, (Ferran i Gimeno) van resoldre tornar a Tortosa i seguir aquí treballant.
Durant los mesos de juliol, agost i part de setembre d’aquell any (1885) Tortosa va veure’s, també, envaïda pel còlera.
Així ho compta el Cronista de Tortosa, Francesc Mestre i Noè, que llavors comptava 19 anys:
“los que allavons teníem ja us de raó, recordem encara les brigades de fumigaires, amb jac i gorra blanca, capitanejats per Pla, lo dentiste, les foguerades de sofre pels carrers, l’heroisme de l’Alcalde Pepe González i del Bisbe Aznar i Pueyo i a l’hora… la indignació popular contra el doctor Ferrán, a qui la gent carregava el mort d’haver-mos portat de França, dins d’un canyut, los microbis del còlera. Jo crec que una de les coses que més va contribuir a la campanya insolent que es va fer contra el doctor Ferrán – a part de l’enveja dels seus rivals- tenia el seu origen en los sectors polítics. Ferrán era esquerrà en política. Se’l va perseguir injustament i fora de comptats diaris, dels demés no rebia més que insults[….]Aquella fermesa, aquell convenciment i abnegada decisió no la poden apreciar ni comprendre més que els que hem viscut aquelles hores d’inquietud, d’esglai, d’espant, d’indecisió: de si el Dr. Ferran era lo culpable d’haver portat el còlera a Espanya –creença arraïlada durant l’epidèmia- o si la vacuna del doctor Ferran era un nou germen d’invasió a les cases dels vacunats.”
A la Tortosa de finals del segle XIX, es va fer famosa l’obra de teatre “Tortosa desde la Luna” perquè un dels seus personatges, en l’escena 1ª, descriu l’ambient de l’època respecte a la qüestió Ferran, com se veu en lo fragment que transcrivim a continuació:
TORTOSINO
Vengo por probar al mundo
La grandeza de un invento
colosal, indiscutible,
Beneficioso, estupendo
ASTRÓLOGO
¡La inoculación Ferrán
contra el microbio colérico!
TORTOSINO
¡Cá si ese no está probado
aún! ¡Grácias al Gobierno!
ASTRÓLOGO
Hombre el Gobierno no puede
hacer dos cosas a un tiempo,
mientras denuncia periódicos…
¡Cómo ha de ocuparse de eso!
Merece acaso la pena
un remedio más o menos?
TORTOSINO
Ese es un preservativo
ASTRÓLOGO
Sí tal, pero anticolérico;
Y quien sabe cuando ya
Volverá el cólera a vernos!
Son mejor y más seguros
Cordones y lazaretos.
TORTOSINO
No hay un genio sin calvario
y Ferrán paga el ser genio.
Los versos transcrits són fidel traspunt d’aquell estat d’opinió i de lo injusta que va ser per al nostre fill adoptiu esta situació, tot i el reconeixement internacional. Los tortosins i tortosines, a poc a poc, van anar reconeixement la vàlua del descobriment del doctor Ferran i Barcelona el va nomenar a l’any següent cap del Laboratori de Microbiologia. Tot i així, l’Estat espanyol, amb Ramón i Cajal al seu capdavant, no va oficialitzar la vacuna fins passats 25 anys, el 1909, donant un bon exemple d’incultura i caciquisme polític.
Honorem a l’il·lustre doctor Jaume Ferran i Clua, que va inventar la primera vacuna de la història que immunitzava els humans contra una malaltia, la vacuna anticolèrica, i preguem per a que els dirigents actuals espanyols no cometen els mateixos errors imperdonables del passat que van causant tantes víctimes innocents fruits de la seua arrogància i prepotència espanyolista.
Cuide-vos! Quede-vos a casa!
Pera fer este article s’han utilitzat les següents fonts:
- MENASANCH I MARTÍ, NÚRIA. “Biografia de Francesc Mestre i Noè. Cronista de Tortosa”, Onada Edicions, Tortosa (octubre de 2016) i
- MENASANCH I MARTÍ, NÚRIA. “Francesc Mestre i Noè: l’estímul associatiu ebrenc (1886-1936)”, Onada Edicions (juny de 2016).
- MESTRE I NOÈ, FRANCESC. “Lo Doctor Ferran i Tortosa. Records personals” Heraldo deTortosa. Tortosa,( 23/11/1929).
- MESTRE I NOÈ, FRANCESC. “Cinquantè aniversari del descobriment anti-colèric del Dr. Ferrán”, Heraldo de Tortosa Núm.3.256. Pàg.1. Tortosa, (30/03/1935).
- PONS, MARC.”La Vacuna del doctor Ferran i la reacció colèrica del poder espanyol” El Nacional.cat. 05/04/2020.
NÚRIA MENASANCH I MARTÍ és biògrafa de Francesc Mestre i Noè, psicòloga i escriptora.
Fes el teu comentari