La mascareta no sempre ha estat obligatòria per fer front a la pandèmia. Quan ho ha estat, no ho ha estat sempre en qualsevol lloc. Des del mes de juliol sí que ho és, amb excepcions que no deixen de sorprendre i de generar desconfiança en les decisions de qui està gestionant la situació, per contradictòries.
Soc dels afortunats que durant el confinament podia sortir a passejar el gos. De fet, ja ho fea abans, però les llegendes urbanes dien que la gent sortia més amb el gos per tal de no quedar-se a casa. Com dia, llegendes urbanes.
Sortir amb la mascota al matí és una rutina. T’aixeques i, amb lleganyes als ulls, perquè ell ja t’espera, li poses la corretja, mires que no et falten bosses per recollir els excrements i a caminar.
Encara que això era fins el mes de juliol. Des del juliol has de tenir en compte que t’has de posar la mascareta. Surts al carrer, en la boca i nas tapats, i si no ho fas, qui no té cap té cames. Passeges per carrers on no et trobes ningú. Les ulleres, glaçades de tant en tant. Ara que fa calor, una mica de molèstia per la braferada de la respiració. Però com bon ciutadà, fas cas de les consignes paternalistes del Govern i te la poses. Podrien haver optat per un eslògan com aquell dels condons: posa-te-la, posa-li-la… Almenys riuríem.
Després de passejar-lo potser has d’allargar-te al mercat. Mascareta posada, evidentment, passes per davant d’alguns bars i veus la gent a la terrassa xerrant, bevent, menjant, fumant,… Allí no cal mascareta, i en alguns casos ni distàncies. Aquí sí, allí no, penses. Contradictori. Dins del mercat tothom la porta, tal com ens manen.
Servidor es dedica a la docència. El col·lectiu docent vivim amb incertesa l’inici del proper curs. Després de com va anar el confinament s’esperava no arribar a l’agost sense saber bé com començaríem el curs, però del cert del cert, no ho sabem. Alguna cosa sí que ens l’han dit, com la que ha motivat este escrit: la mascareta.
Segons el conseller d’Educació, dins de classe no caldrà tapar-se, perquè som un col·lectiu estable de convivència. Imagineu-vos. De camí al centre, mascareta, pels passadissos del centre, també. Un cop a classe sembla que no tenim perill. I si el tenim, ja ens aïllaran si passa alguna cosa. Això sí, quan acabem i sortim, un altre cop protecció, fins arribar a casa, excepte si sou fumadors, que mentrestant no entre en vigor la prohibició del govern espanyol -no del català-, teniu un grau de lliberat més.
Resumint. La mascareta és una excusa per queixar-me d’un Govern que ha criticat molt l’espanyol, i amb raó, però que a l’hora de la veritat, de cara a la ciutadania no ha gestionat tampoc gaire bé la pandèmia, que ja va des del març. Desescalada exprés a Barcelona per Sant Joan, fluxos de gent i festes de retrobament, després de mesos tancats. Després del “libre albedrío” de Sant Joan tot eren sermons als jóvens per irresponsables. I vam acabar amb un càstig col·lectiu, la mascareta a l’aire lliure, fins i tot si es podia mantenir la distància de seguretat. Això sí, prenent una orxateta, i veient passar la gent continua sent una altra cosa. Crec que la queixa està plenament justificada.
Fes el teu comentari