La nit del 20 de maig de 1992 va quedar gravada per sempre dins meu. Un gol de Ronald Koeman havia donat al FC Barcelona la primera Copa d’Europa de la seua història, marcant un punt d’inflexió dintre la trajectòria del club. Vaig idolatrar Koeman com a jugador, però penso que no és la millor opció per intentar redreçar el rumb de la nau blaugrana des de la banqueta, un rumb perdut des de fa anys degut principalment a la nefasta gestió esportiva i econòmica de la junta encapçalada per Josep Maria Bartomeu.
Com a tècnic, el fins ara seleccionador d’Holanda no presenta un gran currículum i no ha demostrat tenir molta estabilitat. Vitesse, Àjax, Benfica, PSV, València (on va tenir problemes amb el vestidor), Alkmaar, Feyenoord, Southampton i Everton són els conjunts als que ha entrenat i cap d’ells és un referent a Europa.
Ara, Koeman aterrarà al FC Barcelona amb la tasca d’haver de renovar una plantilla en la que molt pocs mereixen seguir. Haurà de fer foc nou, retornar la il·lusió a la sofrida afició culé i saber gestionar el vestidor, un factor clau. I és en aquest punt on tornen a aflorar els meus dubtes de que l’holandès sigui l’entrenador idoni per al Barça. Si no sap canalitzar adequadament el seu caràcter fort i decidit, hi pot haver un xoc frontal amb els egos d’alguns futbolistes.
No obstant, ja sabem que en futbol és agosarat preveure el futur. Donem temps al temps. Malgrat tot, ara i sempre, Força Barça!!!.
Fes el teu comentari