És mitja jornada a la feina i t’has aturat a fer el descans. Fas una ullada a les notícies online mentre endrapes un entrepà, com de costum. Rebrots de coronavirus a tort i a dret. Alguna mort d’algun personatge rellevant. Pluja, baixen les temperatures. L’entrepà de tota la vida, normal i corrent. Pernil, fuet, gall d’indi, formatge, tonyina… un contagi massiu de coronavirus en un escorxador. I abans d’ahir, igual. I demà, la mateixa història.
La indústria càrnia i els escorxadors són focus majoritaris de contagis massius del virus. Una de les causes principals radiquen en la precarietat dels treballadors d’aquestes empreses -la majoria immigrants que treballen sense descans i conviuen en situacions precàries a causa dels sous irrisoris, jornades abusives, i de les necessitats econòmiques de les seves famílies a l’estranger-, com també en les favorables condicions de propagació del virus dins les instal·lacions: grans reguers de sang, ventilacions inadequades, desplegament de cadàvers i ritmes frenètics d’assassinats en què els treballadors han de romandre colze a colze i sense descans. Una combinació macabra i propicia a la malaltia, ja prèvia a la etapa Covid-19, cruel per als humans i especialment per als animals que hi són esquarterats en quantitats exacerbades.
Des de l’inici de la pandèmia hem estat testimonis de desenes de brots focalitzats en aquestes empreses, tot i que el protagonisme s’ha relegat a altres sectors. Tot i així, no deixarem de veure com els contagis es disparen dins d’aquestes naus del terror, com s’ha sabut aquesta darrera setmana el cas d’un escorxador d’aus de Roquetes, a les Terres de l’Ebre. Però tot plegat resulta ser una notícia més per a la ciutadania, que viurà endormiscada mentre pugui gaudir del seu entrepà i es concentri en fer peripècies per mantenir-se lliure del contagi. Mentre que l’embotit que assaboreix al llegir les notícies, tantes morts haurà provocat per poder arribar al seu entrepà de descans laboral. I al seu plat a l’hora de sopar. I al de tota la seva família.
És el nivell d’inconsciència social, allò que està tan aferrat a les costums que no ens atrevim a plantejar, el que causa milions de morts anuals, que manté i escampa la precarietat laboral de milers de persones, que està propagant la nova malaltia que ens atrapa aquest 2020, i que està a tan sols un gest de cadascun de nosaltres: deixar de consumir animals com a aliment, i escollir alternatives que ja són àmpliament distribuïdes en tot el comerç. Només així s’acabaran els escorxadors i tot el patiment que comporten.
*IRIS SÁNCHEZ és ècnic de laboratori, estudiant de doble grau de bioquímica i activista de Nova Eucària
Fes el teu comentari