Confinament, volum 2

Ahir dia 12 d’octubre, a mitja tarda va saltar la llebre. Rebem un correu d’escola, amb informació sobre els resultats de les proves PCR que van fer la setmana passada… i entre aquests, el grup d’una de les nostres filles: a ella li ha sortit negatiu, però al seu grup hi ha un positiu actiu; ella no. I a partir d’aquest punt, els esdeveniments es precipiten, i el grup de #Whatsapp de mamis i papis treu fum amb dubtes i preguntes i qüestions (i segurament també algunes dosis de temor i incertesa, perquè no dir-ho, no passa res). Per sort, la comunicació amb l’escola (la comunicació que compta, l’oficial, i no la rumorologia i l’opinologia dels grups de Whats) és molt eficient, fluïda i a temps, i aporta la informació quan toca i de la forma que toca. S’agraeix. El resultat: doncs que la nostra filla s’ha d’estar confinada del 13 fins al 19 d’octubre. S’activa tota l’enginyeria familiar.

Unes hores més tard, rebem un altre correu de l’escola: ens convoquen a dues tutories virtuals a través de #GoogleMeet per avui dia 13: la primera, a les 10h, per als xiquets i xiquetes. La segona, a les 19h, per a les mamis i papis. Bé, seguim amb una bona dinàmica de comunicació ràpida, eficient, completa: la informació aporta seguretat i confiança, i tranquil·litza. I activem el protocol que ja hi ha preparat en cas de confinament: docència virtual amb #GoogleCassroom i reunions virtuals massives amb #Meet. Però hi ha un altre front obert i que convé tancar: la nostra filla menuda, que va a la mateixa escola que l’altra, ha sortit negatiu a les PCR, i per tant, ha de continuar anant a la llar d’infants. Per tant, arribem a la conclusió de que cal que els dos adults siguem a casa durant tot aquest miniconfinament: cal que la menuda continuiï amb la seva vida normal i les seues rutines. Així que explico a la feina la situació, que entenen, i activem el teletreball fins el dia 19. Cap problema. Per aquí acabarem passant tots els papis i mamis assalariats i amb fills/es menors d’edat en edat escolar.

Així, després d’unes hores ben intenses, ja podem saber amb quins efectius i amb quines eines tecnològiques afrontarem aquest nou miniconfinament. De tot plegat, n’extrec algunes ràpides conclusions:

• La primera, que a nivell tecnològic hem après i hem millorat, i molt: durant el primer confinament de tres mesos i mig la nostra filla va rebre classes a través d’un blog que es va muntar a corre-cuita, i que va palesar que no hi havia res preparat, que no teníem Pla B i que vam intentar sortir d’aquella situació que llavors era totalment nova per a tothom de la millor manera que vam poder. Ara, per contra, la nostra filla tindrà horaris establerts per a les classes virtuals, usarà #GoogleMeet per a fer classes i tutories, i #GoogleClassroom com a plataforma acadèmica, on fer exercicis de forma pautada i en un entorn enfocat i pensat específicament per a l’aprenentatge en línia. Sense cap mena de dubte, s’ha fet un gran salt a nivell qualitatiu, i estic convençut que la nostra filla ho notarà de forma molt positiva. I es d’agrair, i cal felicitar l’escola i tots els professors i professores per aquesta millora, i l’esforç que haurà suposat la seva implantació.
• La segona, que hi ha també una gran millora en la comunicació telemàtica entre escola-famílies. És evident, obvi i necessari, però no per això no cal dir-ho. Fa falta remarcar-ho, i insistir-ho. En entorns virtuals i no presencialitat, tenir i oferir una bona comunicació és clau i fonamental per a l’èxit final del projecte. I personalment he notat que anem pel bon camí. Una vegada més, cal felicitar l’escola i tot el seu equip humà.
• I la tercera, que malgrat sigui un miniconfinament de només 5 dies lectius, i per tant, no es pugui comparar de cap de les maneres amb els tres mesos i mig que vam estar tancats a casa, és molt important saber que hi ha un pla, que hi ha una alternativa amb suficients garanties i que afectarà el mínim possible el rendiment acadèmic de la nostra filla. Penso, segur, que no serà la primera ni la última vegada que l’haurem d’usar. En aquest sentit, es redueix de forma ostensible la nostra incertesa i la de la nostra filla: ara sabem a què tenim davant i amb què haurem de treballar.

Però sobretot, penso que cal felicitar una vegada més els mestres i les mestres de les escoles de tot el país, per la seva resiliència i la seva capacitat d’adaptar-se a noves situacions com les que estem vivint. I mentrestant, que encara siguin capaços de transmetre coneixements i aprenentatges a la nostra canalla amb el mateix nivell d’implicació i passió de sempre. Ara, les famílies hem d’aprendre també a compartir i a ser part activa en aquesta trasmissió de coneixements i aprenentatges, juntament amb el professorat que tantes vegades s’ha menystingut i menyspreat. Des d’aquí, el meu modest reconeixement.