La segona onada de la Covid-19 ha colpejat de nou amb força, tensionant uns sistemes públics de salut deficitaris i generant una crisi global que l’Organització Mundial del Comerç ja qualifica de pitjor que la de 2008. Al respecte, l’Organització Internacional del Treball estableix que el món del treball es veu profundament afectat per la pandèmia mundial del virus i que, a més de ser una amenaça per a la salut pública, les pertorbacions a nivell econòmic i social posen en perill els mitjans de vida a llarg termini i el benestar de milions de persones.
En el temps transcorregut entre la primera i la segona onada la UE ha fracassat en la gestió coordinada de la pandèmia, i ni l’Estat espanyol ni el govern de la Generalitat han estat a l’alçada de les circumstàncies. Una situació que posa al descobert les polítiques de retallades que van precaritzar el sistema sanitari i els serveis públics, la poca previsió respecte a la primera onada, la vergonyosa realitat en la tramitació dels ERTO i de les prestacions d’atur per part de l’Estat i la mala gestió en la prestació d’algunes ajudes – com la dels autònoms– per part de la Generalitat. Aquestes són tan sols algunes de les tessitures que generen encara més incertesa econòmica i una major desconfiança envers els governants.
Una crisi on la gestió de la pandèmia s’ha traduït en unes conseqüències econòmiques i socials de grans dimensions. En aquest sentit, les restriccions a sectors professionals com la restauració, la cultura o l’esport, entre altres, sense anar acompanyades d’un ampli i ambiciós pla de rescat –amb ajudes directes gestionades eficientment, moratòries en els pagaments dels lloguers i ajornaments dels impostos–, són la tempesta perfecta per a dur a la ruïna a milers de famílies, per a enterrar definitivament a activitats professionals i socials d’ampli prestigi i recorregut, i per a crear una tensió social que pot esclatar en qualsevol moment a les portes d’unes eleccions catalanes.
La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya estima que la crisi del coronavirus ha empitjorat la vulnerabilitat econòmica de les persones i col·lectius més fràgils, precaris i humils. Un panorama amb milers de noves persones aturades, amb centenars de milers d’afectades per expedients temporals d’ocupació i amb una major precarització de les classes populars i treballadores. Una situació que posa damunt de la taula que és imprescindible enfortir els serveis públics –començant pel sistema sanitari–, que és urgent rescatar a les persones –a través d’un pla de xoc social– i que és essencial donar suport al teixit econòmic apostant per un model de desenvolupament sostenible que prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia.
Fes el teu comentari