Del mes de març ençà, en què a Europa es van detectar la pandèmia de la COVID-19, s’ha avançat moltíssim en el tractament de la malaltia, en cuidar els que la contrauen, en la protecció dels que ens guareixen, en antivirals que s’han descobert eficaços, en proves per detectar-la a temps i no ser un focus de transmissió en sí mateix, però malauradament la gent continua morint i el nombre d’infectats va en augment, perquè és una malaltia de contagi i el millor que podem fer és protegir-nos per no contagiar ni ser contagiats.
Gràcies al treball constant i incansable dels científics i investigadors s’obre l’esperança, s’ha aconseguit la vacuna que ens permet veure l’inici del final de la pandèmia. I no solament una, sinó diverses vacunes. Ara és a nosaltres a qui ens pertoca retornar aquest sacrifici i esforç de la millor manera possible, que no és altra que vacunant-nos. Vacunant-nos pels nostres familiars i amics, pels nostres éssers estimats, és el millor regal que els hi podem fer per acabar amb aquest malson. Vacunar-nos per tot el personal sanitari que són l’orgull de tots nosaltres, que cada dia treballen perquè estem guarits, un personal sanitari que per cuidar-nos exposen la seva pròpia salut, perquè per a ells nosaltres som el més important.
Vacunar-nos és cosa de tots, fins i tot dels més escèptics que no confien massa en la vacuna perquè tot s’ha fet de pressa. La Unió Europea ha donat una resposta immediata destinant recursos econòmics per la investigació i recerca per lluitar contra la COVID-19, alhora que ha augmentat la seva capacitat reguladora i és un referent obligat per a les farmacèutiques internacionals perquè és la més estricta i la que obre més mercats. Els científics i investigadors s’hi han deixat la pell i no han parat ni un sol dia perquè tinguem la vacuna a punt. Així, ha quedat demostrat que si hi ha recursos econòmics suficients per a la recerca i la investigació científica, aquesta és capaç de donar petjades de gegant. Tots els països de la Unió Europea s’hi han implicat perquè disposem al mateix temps de vacunes suficients per atendre les necessitats de tots els europeus, en primera instància, per després ser repartida a altres països.
Tothom pensem que a nosaltres no ens passarà, i els més conformistes acaben dient que al final la passarem tots, com si d’un simple constipat es tractés. Doncs no és així, i sinó preguntem als amics i familiars, que de segur que tots en tenim d’afectats, com va la cosa, i ens n’adonarem de la magnitud de la malaltia i que tots estem exposats; per tant, protecció total, mascareta, rentat de mans, guardar la distància i limitar la interacció social.
Malauradament, jo com molts d’aquests anònims, aquests dies he viscut el que significa tenir un ésser estimat en aquestes circumstàncies, i en honor a la veritat he de dir que aquest ha estat des del primer dia una persona molt cautelosa en protegir-se, limitant al màxim la seva mobilitat i la seva interacció social, i malauradament també l’ha agafat perquè el virus no es veu, perquè no ens avisa, perquè actua a totes hores del dia i de la ni, i a la mínima que et descuidis, t’atrapa.
L’angoixa que es pateix solament la pot conèixer qui ha contret la malaltia, i també sofreix per tots els que l’envolten. Una angoixa que en el millor dels casos, si no és molt greu, et fa pensar sobretot a veure com l’he contret, i no per culpabilitzar a ningú ni molt menys, perquè jo també en sóc responsable, si no pel que pot significar per als altres éssers estimats que t’envolten, em deia aquesta persona.
Tenim a les nostres mans la vacuna, vacunar-se és salvar vides. Fem-ho, per un mateix, pels que ens envolten, pels anònims que trobem pel carrer, per tots #JoEmVacuno.
*Francesc Miró és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC a les Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari