Tots sabem que les eleccions d’aquest diumenge són unes eleccions atípiques, marcades per la pandèmia de la covid-19 i tot el que això comporta, recomanacions per franges horàries per anar a votar en funció del col·lectiu que formes part, membres de les meses electorals equipats amb epis… Però a més a més d’aquestes peculiaritats, quins són els efectes que pot tenir portar a terme unes eleccions al Parlament de Catalunya amb tot aquesta sèrie de condicions, fruit de la covid?
Durant aquest últim any, la covid-19 ha implicat una llarga llista d’inconvenients en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, però ara falta veure quins efectes tindrà en les eleccions del 14-F. A causa de les restriccions, en moltes ocasions impopulars, s’ha creat entre la població una sensació de desafecció política, i molts cops ja no es creu en les prediccions ni en l’efectivitat de les mesures preses per evitar la propagació del virus. Els tancaments de negocis d’hosteleria, les restriccions per franges horàries… tot això ha provocat que els col·lectius afectats posin en dubte la tasca que porten a terme molts representants polítics.
Tot això podria veure’s reflectit el dia 14 a través de la participació. En moltes ocasions, al llarg de la història, s’ha vist que després d’una gran crisi la confiança en els polítics és menor, i això pot portar a una situació en què la partició es vegi afectada a la baixa en els processos electorals més proper a aquestes crisis. A més a més, és evident que molta altra part de la població prioritzara la seva salut a anar a dipositar el seu vot al seu col·legi electoral. Per tant, podem dir que la participació, o bé per incidència directa de la covid-19 o per el sentiment de desencantament amb la política, es podria veure afectada en aquests comicis.
Si realment es compleix aquesta predicció, això podria tenir com a resultat que tots aquells partits amb unes idees més extremistes és veiessin afavorits. Sovint els votants dels partits més polaritzats són els que mai es queden a casa; és a dir, que veuen el moment d’anar a votar com una obligació ja que tenen unes fortes conviccions i tenen unes prioritats molt clares. D’altra banda, aquells partits més moderats amb idees més conciliadores no desperten tantes passions entre els seus votants i per tant és més fàcil que aquests és quedin a casa seva i decideixin abstenir-se.
En el temps que vivim, amb la situació política tant polaritzada, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, el fet que hi hagi certa part de la població que practiqui l’abstenció pot portar a què guanyen força tots aquells partits més radicalitzats. Per tant, que el Parlament de Catalunya quedi en una situació encara més fragmentada i polaritzada que l’actual.
És per això que podem afirmar que els comicis en situacions de crisi poden comportar que moviments més radicalitzats guanyin força i entrin amb més contundència a les institucions. Això, amb la mescla de mal estar que hi ha entre la població, crea un còctel que pot portar a situacions d’encara més incertesa i més inestabilitat política, fet que encara faria créixer encara més la desafecció política entre els ciutadans.
*ADRIÀ GIL BUCH és graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració.
Fes el teu comentari