Ribera d’Ebre: esclat de bellesa i de memòria

“Flor de primavera, la més bella de tot l’any”, diu la tonada d’una cançó de La Troba Kung-Fú. I és que la Ribera d’Ebre s’ha omplert de color. És una comarca florida i amb olor a bon temps. El paisatge ha esdevingut protagonista, tenyit amb el rosa dels arbres fruiters. Els municipis han rebut, durant tot el mes, un turisme familiar que omplia les seves xarxes socials d’imatges amb somriures de radiant felicitat, però ignorant que no tot són flors i violes, i que també hi ha una altra realitat que no es pot oblidar. Una part de la història que no s’ho mereix.

La mateixa cançó també diu: “Ha esclatat el gessamí a cada cantonada, i ha fet forats en les fosses tan enterrades”. Al mas de Santa Magdalena de Móra d’Ebre s’ha trobat una de les fosses comunes més grans de Catalunya. Ja s’han recuperat almenys 54 cossos del que va ser un antic hospital de campanya durant la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més crucials de la Guerra Civil.

Els camps florits i les fosses comunes són les dues cares de la mateixa moneda. Una altra cançó de Sopa de Cabra diu: “La primavera s’escapa, ja no s’obren més flors. Quan no hi ha volta enrere, ja no compta la sort”. Cert. Mentre la gent gaudia plenament dels atractius riberencs per aquestes dates, a la comarca encara hi ha una altra gent enterrada esperant que es faci justícia. Persones amb nom i cognoms que han caigut en l’oblit durant gairebé 90 anys. Com va dir el poeta xilè Pablo Neruda: “Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera”.