• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

La ‘Central Lechera de Tortosa’ o la nostàlgia del Caolé

per Fernando Jaime Soler
20 de juny de 2021
6 minuts aprox.
0 0
0
La ‘Central Lechera de Tortosa’ o la nostàlgia del Caolé

Vista actual de les instal·lacions de la Central Lechera de Tortosa. Foto: Arxiu FJS.

La Central Lechera de Tortosa obre el 1954 al carrer Amposta. Anys abans havia hagut iniciatives d’associació de ramaders o de cooperativisme lleter en altres llocs de la ciutat. Ara “la Lechera” està a la que va ser la primera i passatgera ubicació d’una altra empresa tortosina encara avui activa –Chocolates C.R.E.O.-, a l’única sortida de Ferreries en direcció sud fins la construcció els anys vuitanta de l’eix de l’Ebre (C-12) i el Pont del Mil·lenari.  

Les polítiques de desenvolupament del règim franquista per a fomentar la producció i consum de llet amb garanties sanitàries obliguen les ciutats de més de 25.000 habitants a la implantació de “Centrales Lecheras”, com a receptores de la producció lletera i també com a distribuïdores de la llet en àmbits territorials concrets. La preocupació sobre la seguretat alimentària de la llet ve de lluny. La higiene de la llet de venda directa i diària en vaqueries urbanes a les grans ciutats fa anys que preocupa i és vist com un problema de salut pública. Per exemple, la Generalitat el 1937 -en plena guerra-  ja va crear centres de refredament de llet al Vallès, Maresme, Vic, Empordà i Mollerussa.  

Anunci

Un Decret de 19521 promou la creació de les Centrales Lecheras i és tota una intervenció de l’Estat en el sector: atorga concessions d’abastament lleter, prioritza el cooperativisme, aprova preus de compra al ramader i de venda al públic, estableix requisits sobre higiene, etc.  L’any 1958 ja funcionen a l’Estat 17 centrals lleteres. La de Tortosa és l’única que no és capital de província2. El Ministerio de Agricultura l’any 1961 diu que el consum anual de llet per persona és de 80 litres l’any a França, 147 a Regne Unit, 175 als EUA, 223 a Noruega i 251 (!) a Finlàndia. A Espanya el consum de llet és només de 57 litre l’any. Són els anys de l’exaltació del calci per a la salut infantil, la lluita contra el raquitisme i del foment del seu consum amb garanties.

La llet de “la Lechera” prové dels ramaders de les comarques de l’Ebre que la porten als centres de recollida. Des d’allí arribaran a la central amb camions i també amb el Carrilet de Tortosa a La Cava. Camions amb cisterna i furgonetes amb gerres de 40 litres cadascuna transporten la llet. A la seva recepció hi ha dos laboratoris. Es mesura l’acidesa i la densitat i es controla la seva traçabilitat.

Portes endins s’inicien tots els processos:  pesat, refrigeració, filtrat, centrifugat, higienització, envasat, rentat d’ampolles, eixugat, esterilització, producció de vapor, etc. per a obtenir bosses de llet, ampolles de vidre (retornables), brics3, iogurts, batuts de cacau, de maduixa i de vainilla, mantega, nata, formatge, llet condensada, llet concentrada, etc. 

Els preus i marges comercials els fixa el Gobierno. Per exemple, l’any 1964 la llet es compra al ramader a 5,25 pessetes (0,0316 euros) el litre i, si la porta ell mateix a la central, a 5,55 pessetes (0,0334 euros). La llet higienitzada en ampolla de vidre es ven a 7,75 pessetes (0,0466 euros). “La Lechera” abasteix en exclusiva Tortosa, Reus i Tarragona. També arribarà a distribuir productes per Lleida,  Vilanova i la Geltrú, València, Terol, Saragossa…  A Tortosa té quatre botigues pròpies: als carrers Argentina, Major de Remolins, Mercè i Montcada.

“La Lechera” plega el 1991. En els millors moments havia tingut fins a 60 treballadors. Les polítiques econòmiques arran la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (Unió Europea), el règim de quotes lleteres, l’eliminació del preu mínim de compra al ramader, l’extinció de les concessions per vendre llet higienitzada, i l’arribada dels excedents de llet produïda i envasada a Europa… acaben amb ella i amb moltes altres centrals. Signes dels temps.

Un altre univers perdut. No queda res, només l’edifici abandonat i la memòria popular que encara recorda amb afecte la qualitat dels seus productes. Pepita Sànchez, cap del Laboratori, em diu que “l’últim dia Paco [Barreno] i jo vam tancar la porta amb clau i no ens vam emportar res. Ni la llibreta de les fórmules. Ni tan sols l’agenda personal. Res. Una pena”. 

Escriure sobre la Central Lechera de Tortosa és especial per a mi. Vaig treballar-hi un estiu quan era adolescent i segons deia el meu pare, me va anar bé “per a treure’m la tonteria”. Encara avui, cada vegada que algú es beu un batut de cacau, jo sempre, sempre, sempre, recordo el de “La lechera”, la marca era Caolé. L’he begut calent recent sortit d’esterilitzar abans de ser etiquetat i era boníssim, exquisit4. Nostàlgia: la fórmula del batut de cacau Caolé i la manera de fabricar de la “Central Lechera” ja és història, mai millor dit. 

FERNANDO JAIME SOLER.

Agraïments: Sylvia Estrada, Tere Sabaté i Pepita Sànchez.

Notes:

  1. Decreto del Gobierno 18/4/1952 para fomentar y ordenar producción y consumo de leche, mejorando las condiciones higiénicas. B.O.E. de 27/05/1952.
  2. Hojas Divulgadoras del Ministerio de Agricultura. Dirección General de Coordinación, Crédito y Capacitación Agraria. Hoja 4. Madrid, 1958.
  3. Bric: Envàs de cartró per a productes alimentaris líquids, més conegut pel nom comercial Tetra Brik del seu fabricant Tetra Pak.
  4. També era bo amb conyac, ponche, menta…
El gerent Pere Barreno Ardit. Foto cortesia de Familia Barreno.
Pere Barreno i el seu fill Paco atenent visites institucionals. 1966. Foto cortesia de Familia Barreno.
Estand a la fira de mostres (c. 1960). Foto cortesia de Pepita Sànchez de la Serna.
Interior de la Central Lechera de Tortosa (c. 1960). Foto cortesia de Pepita Sànchez de la Serna.
 Laboratori (c. 1960). Foto cortesia de Pepita Sànchez de la Serna.
Estand a la fira de mostres (c. 1960). Foto cortesia de Pepita Sànchez de la Serna.
Operaris de la Central Lechera de Tortosa (c. 1985). Foto cortesia de Pepita Sànchez de la Serna.
Productes de la Central Lechera de Tortosa (c.1975). Foto cortesia de Familia Barreno.
Tags: Baix EbreCentral Lechera de TortosaDiumengeMRFEconomiaFernando Jaime SolerHistòriaPatrimoniTortosa

Anunci

Entrada anterior

‘Un producte tortosí en un món globalitzat: Sopa de la Reina’, per Joan Iniesta

Següent entrada

Història d’una patata calenta

Related Posts

Movem Tortosa reclama un pla integral al call de Remolins i la canalització del barranc
Diàleg

‘Remolins també és Tortosa’, per Jordi Jordan

fa 18 hores
Pino obre la porta a la creació de l’ATM de l’Ebre si ho demanen Tortosa i Amposta
Diàleg

‘País viu, país d’oportunitats, un tema pendent a Terres de l’Ebre’, per Lídia Pino

fa 2 dies
‘Observatori 1904’, un còmic que aposta per la divulgació històrica i científica
Creació

‘Observatori 1904’, un còmic que aposta per la divulgació històrica i científica

fa 2 dies
‘Educació, preguntes sense resposta’, per Toni Pons
Diàleg

Dia Escolar de la No Violència i la Pau

fa 3 dies
‘Volem una Tortosa neta, els contractes s’han de complir’, per Enric Roig
Diàleg

‘Complim amb la Tortosa que tu vols’, per Enric Roig

fa 3 dies
Sanitaris i ensenyants, teniu raó
Diàleg

Sanitaris i ensenyants, teniu raó

fa 4 dies
‘Apostem per una Tortosa més sostenible’, per Meritxell Roigé
Diàleg

‘Reduïm l’atur a Tortosa i generem més llocs de treball que mai’, per Meritxell Roigé

fa 4 dies
‘L’exclusió financera, un motiu  més per al despoblament’, per Francesc Miró
Diàleg

‘Una bona oposició ajuda a fer un bon govern’, per Francesc Miró

fa 4 dies
‘Un nou model de ciutat per a Amposta’, per Pau Pujol
Diàleg

‘Un nou model de ciutat per a Amposta’, per Pau Pujol

fa 4 dies
Veure més
Següent entrada
Història d’una patata calenta

Història d'una patata calenta

Aquella gernació mai vista

Aquella gernació mai vista

El consell del Baix Ebre presenta la iniciativa ’12 mesos, 12 plats de quilòmetre zero’

El consell del Baix Ebre presenta la iniciativa '12 mesos, 12 plats de quilòmetre zero'

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Gómez diu que el Govern ja té molt avançat el reglament de la llei d’oliveres mil·lenàries
  • Kronospan amplia la seua inversió amb la compra de 26 hectàrees més a l’Aldea
  • El Museu de les Terres de l’Ebre exposa la col·lecció de postals de Joan Cladelles Daufí

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.