Coincidint amb l’any de la capital de la cultura catalana, la proposta CADA MES UN MOS vol donar valor als productes locals i d’empreses d’aquí. Entre Tortosa Més i l’Ajuntament de Tortosa presentem cada mes diverses activitats que els posen en valor.I el mes de juny el dediquem a la Sopa de la Reina.
És dir este nom i et retrotreus a l’àlbum familiar, on en BBC (en argot bodes, batejos i comunions) assomen el cap estes postres típiques de tota celebració memorable. Sembla que hi vegis en aquell color roginós en el que es descolorixen les fotos velles, on apareixen els iaios i els vesiaios quan encara estaven ben pitos, gaudint dels bons moments del teu llinatge.
La història darrere del pastís ve de lluny, i és si més no curiós de conèixer el capítol de la història local que l’emmarca. Era el maig de l’any 1912 quan el canal de l’esquerra de l’Ebre s’estrenava, i per als festejos de tan desitjada infraestructura es va convidar al rei Alfons XIII i la seva muller Victòria Eugènia de Battemberg. Els pastissers del moment es van posar d’acord per crear unes postres especials per a l’ocasió, i en va nàixer la Sopa de la Reina.
És un pastís que ara es fa amb nata, però que en aquell moment, per qüestions de refrigeració, era de merenga. La base és de bescuit o melindros, ben emborratxada. A sobre s’hi posa una capa generosa de crema pastissera i es crema amb la pala. Es cobreix aquest pis amb nata i es repeteix una capa més de bescuit i crema. S’acaba amb un cremat elegant i es decora amb nata muntada. Cal servir-la freda.
Són unes postres modernes per al moment, que recullen els gustos elegants de l’Europa que sempre queda lluny de les Terres de l’Ebre. És un plat de pastisseria selecta, difícil d’elaborar i amb complexitat tècnica per mantenir la cadena de fred. És per tant un bon reflex de la proesa que suposà el nou canal per a l’economia local.
Resulta curiós que una cosa relativament moderna, amb un segle d’existència, no dubtem que sigui típica. Però sent francs, els iaios dels nostres iaios ja la deurien assaborir, així que en la distància tot sembla que ha estat sempre aquí. No són unes postres ancestrals com els pastissets o les borraines, però ja fa dies que estan a casa nostra.
Els darrers anys a Tortosa s’han jubilat moltes de les pastisseries que feien Sopa de la Reina amb els ulls tancats, però per sort el relleu ha agafat el testimoni i són molts els qui continuen amb la recepta. I val a dir que ni les dietes ni els entrenadors personals han aconseguit destronar-la com a plat estrella de moltes de les celebracions!
I és que la Sopa de la Reina ho té tot de cara per sobreviure: és dolça, va ben farcida, porta unes gotetes que sempre animen, té un color que enamora i està fresqueta! Que tots sabem que al bon temps i també a la canícula de l’estiu som amants de les celebracions, i una cullerada dolceta i fresca obre la gana a qualsevol.
El dubte que tinc és si amb la correcció política i els canvis que s’esdevenen en el pensament polític dels ciutadans, hi haurà alguna pastissera o pastisser que s’atreveixen a canviar-li el nom. Com li’n diran?
JOAN INIESTA LLOP és vicepresident de Tortosa Més.
Fes el teu comentari