Abans de donar per finalitzada la meva responsabilitat com a gerent del Servei Català de la Salut i com a directora de Salut a les Terres de l’Ebre, m’he decidit a fer una mirada enrere per veure on estàvem fa tres anys i fer, com en tot final d’etapa, un breu balanç personal i professional de tres anys que han suposat una etapa molt enriquidora sense cap mena de dubte i on s’han aconseguit moltes fites molt importants en l’àmbit de Salut a les Terres de l’Ebre.
Quan prens possessió d’un càrrec com aquest ho fas assumint la gran quantitat de reptes als quals s’havia de fer front. Tots aquests reptes, però, anaven en una mateixa direcció: posar el centre d’atenció en la seguretat de les persones. Darrere cada pacient hi ha una història, una família i, en definitiva, un món. Quan vaig assumir el càrrec tenia això molt present, i l’objectiu era brindar a cada pacient, cada història i cada família la millor atenció sanitària possible, alhora que treballar per la Salut i les Terres de l’Ebre.
Hem potenciat l’Atenció Primària, el primer mur de contenció. El Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària que hem iniciat suposarà un abans i un després. Hem incorporat nous rols professionals, hem transformat les formes d’atenció amb l’objectiu de ser més resolutius, accessibles i que la població se senti més ben atesa i satisfeta.
Això ha anat acompanyat d’una sèrie de millores en equipaments, com el nou CAP d’Amposta, i s’han prioritzat pel futur els nous CAP a Flix, Móra d’Ebre i Baix Ebre, a Tortosa. S’han instal·lat diversos mòduls de suport per tot el territori, i la previsió és que se n’instal·lin més en una segona fase que permetrà ampliar el CAP de la Ràpita, el de l’Ametlla de Mar i el mòdul de rehabilitació annex al CAP de Roquetes. També hem posat atenció en els consultoris locals, com a Garcia, Raval de Cristo i Benifallet i els futurs projectes la Torre de l’Espanyol o Jesús.
Una de les fites més rellevants que s’han aconseguit durant aquest període és engegar el projecte d’ampliació i millora de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Un projecte molt ambiciós, que dotarà a la població de l’Ebre i als professionals d’un centre de referència modern, adaptat a les necessitats del territori i que disposarà d’una ampliació de l’àrea assistencial de més de 44.000 m², on s’hi inclourà un edifici oncològic i el nou accelerador lineal (que justament dilluns iniciava l’activitat a l’Hospital de la Santa Creu) i que, a més, preveu habilitar places de pàrquing, reforçar el talús i connectar l’hospital amb el centre de la ciutat amb un ascensor que el convertirà en un hospital urbà, amb l’impacte que això suposarà per la ciutat.
També destacar molt positivament la creació de l’Empresa de Dret Públic Salut Terres de l’Ebre, un projecte clau que ja és una realitat amb un impacte important en la seva àrea de referència, tant per la població com per als professionals que hi treballen i que per fi han vist complets i efectius uns compromisos d’inversions i equipaments importantíssims, a més a més de projectes i inversions de futur com la nova àrea quirúrgica o la reforma de les urgències del centre.
No em vull oblidar de la Salut Mental. Per la meva trajectòria professional sempre he tingut sensibilitat per aquest aspecte. La pandèmia fa necessari tenir cura de la salut emocional, sobretot en joves i adolescents, i aquest ja és un tema cabdal de present i de futur. És per això que s’està treballant en un Pacte Nacional per la Salut Mental, i dins del programa de transformació d’Atenció Primària s’està treballant el seu impuls. El passat mes de maig vam tenir la visita de la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, per a inaugurar els nous equipaments de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre a Móra d’Ebre, i que han permès desplegar la rehabilitació comunitària per les persones que ho necessiten de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.
I, enmig de tot plegat i sense que ningú la convidés, va aparèixer una pandèmia que ens va canviar les vides. No ha estat gens fàcil gestionar la pandèmia i les diverses situacions que aquesta ha provocat. Incerteses, jornades maratonianes i una profunda preocupació per com tot plegat ens estava afectant. Un període de gran intensitat i responsabilitat, però també d’incertesa constant i on els reptes van agafar una nova dimensió. Havíem d’estar a l’altura no només en la gestió de la Covid-19, sinó també de la resta de malalties. I, onada a onada, anar escrivint les pàgines que en un inici estaven en blanc. Vam haver de coordinar-nos per disminuir les llistes d’espera quirúrgiques, de consultes, de proves, de seguiment de les persones amb malalties cròniques, la gestió sanitària de les residències, la gestió de brots, la realització de cribratges o l’estratègia de vacunació que hem anat desplegant i sabem que és la llum al final del túnel i ens ajudarà a poder relaxar mesures, però encara ens cal molta prudència ja que ens trobem en plena gestió de la cinquena onada.
Però els professionals de les Terres de l’Ebre ho van entomar i continuen fent-ho, perquè malauradament aquest malson encara no ha acabat. Han posat en risc la seva pròpia salut per cuidar-nos. Mai cap reconeixement valorarà com és degut la feina i implicació que han tingut vers la societat. Vam procurar donar una resposta a la pandèmia com a territori, i aquesta és una de les coses que m’enduc: com els professionals es van unir per formar un equip cohesionat i els diferents proveïdors van donar resposta com un sol ens. La seva voluntat de col·laborar i coordinar-se per lluitar contra aquesta pandèmia ha estat vital i exemplar.
Aquesta capacitat d’adaptació dels professionals de la salut, de les organitzacions i, en definitiva, del sistema de salut en general, ha estat exemplar, com també la coordinació amb altres departaments, on m’agradaria destacar Afers Socials, amb qui gestionem, entre d’altres, les residencies; o Educació, amb l’objectiu de fer de les escoles centres segurs i mantenir-les obertes. Amb el Departament d’Agricultura hem treballat les diverses campanyes agràries, i amb Joventut per tal d’afrontar la gestió de casals i oferir eines als joves en aquesta etapa tan difícil. També ha estat un repte gratificant treballar amb tot el món local, que ha estat vital per a poder fer front a tot el que ha provocat aquesta pandèmia. Com sempre dic: sumar és multiplicar, i a les Terres de l’Ebre la veritat és que ens hem multiplicat.
Una de les coses que ens ha de fer sentir orgullosos del nostre país és el seu sistema públic de salut. I aquí, a l’Ebre, puc afirmar per experiència pròpia que ens podem sentir més que orgullosos amb tots i cadascun dels professionals i entitats que formen part d’aquest sistema, que jo anomeno “la gran família de salut”. No tinc paraules per agrair tot el que han fet per nosaltres, com s’hi han deixat la pell i com ho seguiran fent. Estic segura que ens en sortirem i que això ens reforçarà com a territori.
Tanco aquesta etapa professional i personal sentint que sóc una altra persona i que he aportat el millor de mi, amb una intensitat emocional i de dedicació que em fa ser més forta. Gràcies a tothom que m’ha ajudat, en especial a la meva família i a aquelles persones que en el seu dia em van oferir la possibilitat de poder liderar la Salut a les Terres de l’Ebre durant aquests tres anys tan intensos. Finalment, acabo desitjant tots els encerts al nou director de Salut.
Molta salut per tothom i molta prudència!
*MAR LLEIXÀ ha estat la directora de Salut a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari