Tots els i les responsables polítics, en algun moment de la nostra tasca, som posats a prova. No tant sols per la dificultat de la nostra missió, que també, sinó molts cops per com humanament responem davant dels reptes i per extensió de les dificultats. Ningú s’imaginava, aquell 14 juliol de 2018, tot el que ens vindria a sobre. Aquell dia, en que el marc de la meva presentació com a candidat a l’alcaldia de Deltebre, em van presentar a Mar Lleixà com a propera directora de serveis territorials de Salut, en substitució del doctor Ismael Piñas. No la coneixia personalment, tot i que havia tingut la sort de veure-la presidir un tribunal d’una tesi doctoral d’una bona amiga a la que vaig ser convidat. No us negaré que aquella infermera ja va cridar-me l’atenció. La seva pulcritud argumental i els seus coneixements sanitaris, des d’una vessant profundament humana, em van convèncer que seria una molt bona directora de serveis territorials de Salut. Parlava clar, sense dir més del que calia, i ho feia amb el capteniment absolut que ciència i humanisme són indestriables. Per a una infermera abonada a la ciència i a les aules, vull suposar que el repte de fer el salt a la política no va ser fàcil. Els que fonamenten la seva acció quotidiana des de l’humanisme viuen amb passió tot el que fan. Miren als ulls, i per tant, quan una persona que es dedica a la política o a qualsevol altra missió et mira fixament, et toca la mà i t’escolta, el grau d’afecte i de resolució de problemes augmenta de forma considerable. Mar va arribar carregada de reptes i de projectes. Tenia l’oportunitat de que per primer cop una infermera arribés a la delegació territorial i, per tant, en fos la màxima responsable.
Però als inicis del 2020, amb la informació que va començar a arribar de la Xina primer i d’Itàlia més tard, feia augurar uns temps difícils per a la seva funció. Dic difícils per no posar un qualificatiu pitjor, ja que no tenim encara suficient perspectiva per catalogar la pandèmia de la COVID i els seus efectes a la societat actual. Veníem d’anys en què el model sanitari català havia estat sotmès a dures retallades, i el dilema que a tots ens preocupava era si el sistema estaria preparat per sustentar tota la pressió que li vindria a sobre.
I arriba març de 2020. I arriba el confinament domiciliari i, amb ell, els dubtes, recels, incerteses… I va arribar la primera onada, la segona, la tercera. Ens vam posar a prova com a societat i com a planeta. I mentre cadascú de nosaltres fèiem nostres els dubtes i pors, hi havia persones, de carn i ossos, amb sentiments i il·lusions, que el destí els havia posat a llocs de responsabilitat, a llocs on s’havien de prendre decisions no sempre fàcils. Mar en fou una d’elles. Era una part important de l’equip de la consellera Alba Vergés, a quI mai li reconeixerem suficient tot l’esforç humà que va posar en el pitjor moment de la pandèmia. Recordo les primeres reunions. Mar ens parlava sempre des de la pau, la serenor. Transmetia rigor, responsabilitat i sobretot entrega absoluta a la seva feina. No tenia hores. El seu telèfon enviava whatsapps de dilluns a diumenge a qualsevol hora. Ens intentava sempre animar, no defallir. Molts cops no ho aconseguia. Fins i tot ens descarregàvem amb ella, sense ser conscients que la que anava més carregada era ella mateixa. Us he de reconèixer que escoltar els seus àudios, en moments de foscor, em tranquil·litzava. Em feien sentir orgull d’estar en les millors mans, de tenir al capdavant de Salut a l’Ebre a tot un exemple de dona republicana compromesa i eficaç. I quan més s’ha acreditat la seva vàlua, ara ha de deixar el càrrec i donar pas a una nova persona. La política té aquestes coses. Però tant s’hi val. Mar ens ha donat a totes i tots un exemple. Un bon exemple d’humanisme portat a la política en moments difícils. I cal ser agraïts. I cal donar les gràcies quan les coses s’han fet bé. I cal seguir reivindicant la bona política i la bona gent. I Mar Lleixà ho és tot. Gràcies per tant!
*Joan Alginet Aliau és portaveu d’ERC-Més Deltebre.
Fes el teu comentari