El mes de febrer inauguràvem oficialment la capitalitat de la Cultura Catalana Tortosa 2021. Una capitalitat que naixia amb l’esperit de mostrar el que fem, reforçar el que som, transmetre i compartir el nostre dia a dia, les nostres maneres de parlar, ballar, menjar, treballar i relacionar-nos amb el territori i de compartir “la Cultura que Vivim” a l’Ebre.
Des de l’Ajuntament de Tortosa hem fet una aposta forta perquè la cultura sigui motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat després de la crisi que ha suposat la pandèmia de la covid-19. Una recuperació que passa per aspectes com el creixement de la indústria cultural i turística de la nostra ciutat i de les Terres de l’Ebre.
Un creixement que es veurà reforçat per la creació o recuperació de nous actius culturals i turístics com ara l’espai museogràfic Cota_0, sota la nova plaça de la Catedral, que permetrà visitar les excavacions arqueològiques; l’ampliació del Museu de Tortosa; la recuperació d’espais al Balneari d’en Porcar; la restauració i intervencions a la muralla del Rastre i les fortificacions del Castell de Tenasses i el fortí Bonete, entre d’altres.
Al llarg d’estos mesos, tot i amb les restriccions que ens ha obligat la pandèmia, hem dut a terme un gran nombre d’activitats emmarcades dintre de la programació de la Capital de la Cultura Catalana, i hem presentat una de molt especial: “Els Col·loquis de la Capital”.
“Els Col·loquis de la Capital” són una de les activitats que, sense dubte, més s’adequa a un dels principals objectius de la Capitalitat Cultural de Tortosa, que és generar un procés de reflexió al voltant de la Cultura i de les seues diferents manifestacions. Un procés que permeti comprendre i definir línies de treball a llarg termini i que ha de ser el resultat d’escoltar experiències i generar diàleg per poder proposar què esperem del fet cultural més enllà del 2021.
Volem entendre la cultura com el resultat d’una acció col·lectiva, consensuada i reflexiva. Este és el punt de partida que mos ha d’impulsar a generar estos espais de trobada i de diàleg, estos col·loquis. Uns col·loquis que, en el moment en què vivim i amb les afectacions de la pandèmia, tenen encara més importància en tant en quant mos han de servir per revisar inèrcies. La crisi de la covid-19 ha plantejat reptes i qüestions importants per a la Cultura, i, sense dubte, està fent replantejar i reestructurar el sector cultural per definir cap a quin model volem anar.
Un model que ha de mostrar-se convençut del valor social de la Cultura, ja que, com hem vist en esta pandèmia, s’ha fet més evident que, en condicions d’adversitat, la Cultura, paradoxalment, ha passat de ser un producte per alguns a una necessitat per a tots. I hem vist que existeix una indústria cultural que és capaç de viure de la Cultura i de fer-mos-la arribar per a que siguem feliços a través d’ella. I això s’ha d’agrair, la indústria i els professionals de la Cultura mos han ajudat, i molt, a alleugerir les nostres penes i neguits durant el confinament.
Este valor social de la Cultura mos ha de fer plantejar un vincle més estret entre esta i les polítiques bàsiques com la Salut i l’Educació i, sense dubte, la Cultura ha de formar part de les polítiques actives del Benestar. Cal reivindicar la Cultura com un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar perquè, com a ciutadans i ciutadanes, la necessitem per aconseguir un ple desenvolupament individual i col·lectiu.
“La Cultura, motor generador” és el títol del primer col·loqui, que va tenir lloc el passat 9 de juliol i en el que vam voler identificar les eines i condicionants que cal potenciar o generar, i definir el context favorable que, des de l’administració pública local, acompanyi l’activitat del sector cultural. Un sector cultural entès com a eina de desenvolupament coherent i equilibrat amb el territori.
I ho vam fer a partir d’experiències generades des del territori o al territori, a través de dues taules rodones. A la primera, “Eines i propostes per créixer amb la Cultura”, hi van participar la ballarina i coreògrafa Verònica Hernàndez, la fundadora del digital “SurtdeCasa”, Neus Barberà, i Maite Hernàndez, de Terra Enllà, totes tres representants d’entitats o empreses del nostre territori que treballen en algun àmbit de la Cultura. Amb elles vam parlar del context i les condicions necessàries per poder dur a terme projectes relacionats amb el sector cultural que puguin ser sostenibles, i vam arribar a la conclusió que al nostre territori gaudim de molt bones condicions i disposem de suficients actius i recursos per poder desenvolupar activitats culturals que ens serveixin per créixer. Però que cal comptar amb els suports necessaris i cal educar la gent per despertar el seu interès per la Cultura i per les iniciatives culturals que des del territori se’ls puguin oferir.
La segona taula rodona, “Sinergies público privades en l’acció cultural”, en la que van participar el productor musical Vicent Fibla, la gestora cultural Xènia gaya i le director d’Acadèmic, Xavier Bertomeu, partia de l’experiència d’aquests professionals amb una trajectòria reconeguda i diversa en l’àmbit cultural. I va servir per dialogar sobre les sinergies entre el sector privat i el sector públic en el món cultural, entenent que des del privat s’està treballant molt per oferir propostes culturals però que, sense dubte, és molt necessari el suport de l’administració pública, no únicament a nivell econòmic sinó també a nivell educatiu, d’implicació i de difusió de la Cultura, i que el futur passa pel diàleg i el compromís entre el públic i el privat.
El col·loqui va finalitzar amb la conferència “El Patrimoni Cultural com a eina de desenvolupament”, del company Joaquim Nadal que, amb la seva trajectòria i com a actual president de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va posar de manifest l’important paper i valor que té i ha tingut sempre el patrimoni cultural material i immaterial d’un territori que cal preservar, difondre i contniuar.
L’experiència va ser molt satisfactòria i esperem que els propers col·loquis, dels que ja anirem parlant, siguin tan profitosos com aquest, i que tinguen continuïtat i que servisquen per definir línies de treball que generin contextos per afavorir el desenvolupament de la Cultura com una eina de cohesió social i territorial.
*ENRIC ROIG és primer tinent d’acaldessa de Tortosa, regidor de Cultura i portaveu del PSC de Tortosa.
Fes el teu comentari