1/ La Terra Alta assoleix xifres récord de joves amb estudis universitaris, bé acabats, bé en curs, amb un 41,7% dels que tenen entre 18 o 24 anys. Aquesta xifra situa també la comarca entre les quatre primeres de Catalunya en aquest àmbit, junt amb el Pallars Sobirà, el Pla de l’Estany i el Vallès Occidental. Té un mèrit enorme per estar lluny dels centres universitaris.
2/ Recordeu que no costa el mateix anar a la Universitat si la tens a 200 quilòmetres o a un cop de metro. D’acord que els dos Vallesos encara ho tenen bé per comptar, al seu bellmig amb una universitat, gran i de renom internacional com la UAB. El Pla de l’Estany està a 20 minuts de bus de Girona. La Terra Alta, els dos Pallars i altres comarques pirinenques, juguen a una altra lliga.
3/ Certament, les beques universitàries tenen en compte el factor distància. El problema és que aconseguir-les implica uns ingressos familiars baixos. Sovint, amb la beca inclosa moltes famílies no poden assumir tenir fills estudiant fora de casa. Per això, com en tots els àmbits, les famílies acomodades, lluny o prop, ho tenen més fàcil.
4/ I una pregunta antipatiquíssima. Quants d’aquests nois i noies del rerepaís, de la Catalunya buidada, poden tornar als seus pobles? Per desenvolupar-hi, és clar, una carrera professional d’acord amb la seva preparació i amb l’esforç afegit amb què l’han aconseguit?
5/ Com és que Iran i Estats Units continuen atacant-se després de cada preacord de pau? Doncs per una simple qüestió de negocis. Quan sembla que la guerra hagi d’acabar, el petroli baixa. Si es reprenen les hostilitats, puja. Qui ha comprat barat, farà calaix si el pot vendre més car. S’entén, oi?
6/ Bé, s’ataquen o això diuen. Que aquesta és la guerra contemporània amb menys imatges que es recorda. Aquí no som de conspiranoies, però de vegades ens posen difícil no ser-ho.
7/ Les empreses familiars catalanes són el 92% del total. I generen el 76% de l’ocupació i el 70% del valor afegit brut. Una dada d’especial interès: el 40% d’aquestes companyies estan en la primera generació, mentre que “només” n’hi ha un 2,1% que hagin arribat a la tercera. És a dir, una part significativa del teixit empresarial familiar és de creació recent. A la vegada, hi ha grans dificultats per a la seva continuïtat, més enllà dels fundadors i els fills immediats.
8/ “El turisme no és tan dolent”, resa un titular de “La Vanguardia”. El diari continua sent el portaveu dels sectors dominants de l’economia i els seus interessos, canviants segons el moment. El principal argument és que fa de llebre de l’activitat aèria i que facilita la implantació d’empreses que demanden vols internacionals.
9/ Seria bo que ens informessin de casos concrets. Tant projectes reeixits com fracassats per aquesta causa. Que se’n parla sovint, però sense objectivar exactament res. I així s’acaben justificant ampliacions aeroportuàries quan hi ha pistes infrautilitzades.
10/ Es nota també que l’opinió publicada està desconnectada de la realitat. O si més no, que hi ha periodistes i opinadors que no viuen els barris i zones afectades pels problemes dels quals escriuen.
11/ Qui no es consola és perquè no vol… El deute públic espanyol bat records històrics en números absoluts. Però com el PIB va com un coet, el percentatge del deute en relació seu baixa i tot…
12/ Per cert, referenciar coses al PIB és una eina útil, ja que permet comparar de forma fefaent dades econòmiques de països o situacions diferents. És com estimar això o allò per cada milió d’habitants.
13/ Desprès tothom es fa venir bé els números per a explicar la seva versió de les coses. Que, com expliquem sovint, les matemàtiques són objectives; les formes de comptar, no necessàriament.
*TONI GALLARDO
Fes el teu comentari