Hi ha una manera fàcil de llegir uns pressupostos: sumar xifres, comparar-les amb els darrers pressupostos aprovats i repartir-les per comarques com qui reparteix un pastís. No és un exercici útil, és un exercici incomplet. I és, precisament, aquesta mirada fragmentada la responsable de bona part dels creixements desiguals que arrossega el país. Cal una visió més holística, tant de l’economia com de la política. Perquè els pressupostos de la Generalitat per al 2026 no són, sobretot, un llistat de partides: són l’eina precisa amb què es decideix quin model econòmic i social volem construir per als propers anys. I en aquest disseny, les Terres de l’Ebre hi tenen, per primer cop en molt de temps, un paper protagonista.
La Terra Alta i la Ribera d’Ebre són, any rere any, de les comarques catalanes que més població perden. No és casualitat que sigui precisament aquí on convergeixen alguns dels projectes estratègics més ambiciosos del país: la candidatura de Móra la Nova per acollir la Gigafactoria d’intel·ligència artificial; el projecte hidroelèctric reversible GIRA; i el centre de dades d’intel·ligència artificial que el president Salvador Illa va presentar dissabte a Flix, amb una inversió propera als 1.500 milions d’euros i 150 llocs de treball, sobre els antics terrenys d’Ercros, definit pel mateix president com a complementari de la Gigafactoria. Cap d’aquestes infraestructures seria possible sense el disseny pressupostari —carreteres, salut, sòl industrial, fons de la transició nuclear— que converteix les nostres comarques en un banc de proves per assajar la Catalunya del futur immediat.
Però l’aposta no s’acaba a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. De fet, és precisament el Baix Ebre qui rep la partida més gran de les quatre comarques, amb 34,6 milions d’euros, empesa sobretot per la consolidació del polígon Catalunya Sud de Tortosa —on ja s’han instal·lat en els darrers anys empreses com Kronospan, Florette o Lucta, amb centenars de milions d’euros d’inversió i milers de llocs de treball directes i indirectes— i per actuacions com la reforma de l’antic edifici judicial de Tortosa o la millora de la carretera C-12 entre Tortosa i Amposta: la prova que la industrialització de més valor afegit no és una promesa, sinó un procés ja en marxa. Al Montsià, amb 15,1 milions, destaquen el nou centre de tractament de residus municipals de Mas de Barberans (6 milions), el dic de recer del port de les Cases d’Alcanar i la modernització del regadiu Xerta-Sénia, inversions que fan una agricultura i una gestió del territori més eficients i resilients. Dues comarques sense el problema demogràfic de les altres dues, però que sumen, cadascuna a la seva manera, al mateix full de ruta.
En conjunt, cap d’aquests projectes es planteja com un gest d’un any. Els pressupostos inclouen obligacions plurianuals que en garanteixen l’execució fins al 2030, i que es financen majoritàriament amb fons propis de la Generalitat, no amb fons Next Generation que s’esgotaran aviat. És la diferència entre una promesa puntual i un compromís sostingut en el temps: precisament el que necessita un territori que vol deixar de dependre de les circumstàncies polítiques d’un moment concret.
I aquest engranatge té, avui, un aliat que abans no existia: la tecnologia. La digitalització, la intel·ligència artificial i la producció d’energia neta i de proximitat trenquen una regla que fins fa poc semblava inamovible: que calia viure i treballar allà on hi havia els grans centres econòmics i de població. Avui una empresa d’alt valor afegit pot instal·lar-se, créixer i competir des de Móra la Nova exactament igual que des de Barcelona. Això és el que fa que allò que fins ara vivíem com un problema —la despoblació, el territori buit— es pugui començar a llegir com un actiu: espai, habitatge accessible, qualitat de vida i energia pròpia.
Res d’això seria possible sense l’augment substancial d’inversió que aporten aquests pressupostos, però tampoc sense la mirada que hi ha al darrere: una visió global i coordinada, de peces que encaixen amb un objectiu comú. Per això, quan parlem de xifres, no parlem de repartiment: parlem del full de ruta amb què les Terres de l’Ebre, senceres, es converteixen en peça central del nou model econòmic de Catalunya.
*Lídia Ferré i Joaquim Paladella
Diputats del PSC al Parlament de Catalunya
Fes el teu comentari