Ahir, dimecres 8 setembre, la ministra va donar la notícia amb nocturnitat i traïdoria. Finalment, no tindrem inversió a l’aeroport del Prat. Els nostres impostos aniran a parar una vegada més a Madrid. El nostre hub internacional el construirem a Madrid, tindrem una Catalunya capital Barajas. Dic nostre perquè els nostres impostos aniran a parar allà un cop més. Deixeu que m’expliqui.
En primer lloc, hem perdut una oportunitat d’estat i alguns diran que no hem de pactar res a Madrid ni demanar res, però jo els hi dic: continuem deixant que es quedin els nostres diners? Aquí teníem l’oportunitat de retorn de part dels nostres impostos amb una inversió a una estructura d’estat que no hem sabut conservar.
Què significava la inversió a l’aeroport del Prat? Significava tenir un hub internacional que ens connectés al món, que donava l’opció d’inversions al nostre país que donarien oportunitat als nostres joves.
Catalunya som un país amb talent i Barcelona té una porta al món amb l’aeroport, però amb les condicions actuals és inviable la circulació aèria que pertocaria a un hub internacional. L’única pista que pot acollir els vols intercontinentals és la de muntanya, la de mar no té la possibilitat d’acollir aquests vols, donada la seva llargada. Actualment, quan els avions intercontinentals han de fer servir la pista per aterrar, la resta de vols queden paralitzats esperant donant voltes al cel de Barcelona per poder aterrar un cop desallotjada la pista.
Els vols intercontinentals atreuen l’economia; sabem també que els inversors volen vols directes, no volen escales, aquestes encareixen costos. D’aquesta manera som una Catalunya capital Barajas.
Tenim la Fira de Barcelona, on com a País hi apostem fort i hi posem molts diners per dinamitzar-la, que tindria una gran oportunitat per acollir molts més congressos i fires sectorials. No volem un aeroport només “low cost” i que majoritàriament aculli turisme, sinó inversions i creixement. Actualment, el nostre aeroport és el de més retard d’Europa, si no fem la feina tindrem un aeroport regional. Un aeroport és una estructura d’estat.
Ara només donàvem el sí a una inversió per ampliar l’aeroport amb una condició infranquejable, ser respectuós amb el medi ambient i que respectés l’estany de la Ricarda. Un espai natural que cal recordar què és artificial, l’any 2003 es va moure la desembocadura del riu Llobregat per dur a terme la construcció del Port de Barcelona. Aquest espai artificial és també mantingut per part d’Aena. Un espai amb una llacuna que ja vam dir que s’havia de preservar i que amb el Pla director podíem treballar el què, el com i el quan. Ara ni què ni com ni quan, perquè hem tancat la porta deixant-nos portar per discursos demagògics, centrant l’operació amb l’afectació a la Ricarda, que des del Govern ja es va dir que no permetríem afectació a la zona, i sense valorar què significava com a País.
Per altra banda, l’Estat ha estat capaç de demostrar una vegada més la seva falta de paraula i ha sabut manipular per aconseguir que l’excusa que volia, “no invertirem perquè no hi ha consens al govern de Catalunya”. És allò de “cornuts i pagar el beure” què és el que hem estat fent fa anys. Cal tenir present que l’Estat no va tenir cap pudor a l’hora de canviar el nom de l’aeroport tot i no tenir el consens amb el govern de Catalunya, així que no cal que ens vulguin vendre cap moto que no volem comprar.
Una altra reflexió que vull plantejar, centrant-me en el rumb del País, què farem amb la taula de diàleg? A banda de no parlar sobre les qüestions importants que afecten el problema polític de Catalunya (autodeterminació, amnistia i fi de la repressió) i per tant, no té cap sentit; creieu que aquest cop sí que compliran amb la seva paraula? La història demostra que l’estat espanyol sempre ha incomplert els acords.
Pedro Sánchez aposta tant per la taula, que aposta per no anar-hi. Una taula que miro amb escepticisme i que, personalment, no té cap futur i està abocada al fracàs. Cal que mentrestant anem treballant construint les eines d’estat que necessitem i fem efectiu el full de ruta que ens porti a la independència del nostre País i deixar de plorar els nostres diners! Esperem que la precarietat que ha portat el govern de la Colau a Barcelona, no esquitxi al País.
Per acabar, fem-nos dignes del poble de Catalunya! Mantenim les posicions conquerides l’1-O, abandonar i retrocedir fins a posicions inicials no està en el nostre projecte. Conservem la moral de victòria de l’1-O i mantinguem l’esperança. La unitat és la clau per assolir èxits!
*IRENE NEGRE és diputada de Junts per Catalunya al Parlament.
Fes el teu comentari