Tots els anys, excepte el darrer per les restriccions imposades per les autoritats per combatre la covid, es celebra el Pregó de la Festa Major com obertura dels actes extraordinaris que s’hi celebren, amb la proclamació de les pubilles i els hereus que representaran la Ciutat fins la propera Festa Major.
Aquesta edició, el consistori presidit pel Sr. Carles Luz, ha escollit no un pregoner, com és habitual, sinó tres infermeres filles de la Ciutat. Cadascuna d’elles han pronunciat una part del pregó. Ha resultat, per tant, un acte original, diferent, simpàtic i molt captador entre la multitud ciutadana que hi ha assistit, dins els límits marcats per la llei. Mereixien aquesta distinció ja que amb l’ajuda i el suport de la resta de l’equip de sanitaris –altres infermeres, metges, auxiliars, zeladors, administratius…- tots conjuntament implicats en la lluita per combatre la pandèmia, han aconseguit que la comarca de la Terra Alta, sigui fins avui, la que percentualment hagi vacunat més ciutadans de tot Catalunya; s’apropa al 75% i des de la primera setmana sempre ha estat la líder comarcal.
Les pregoneres, Maria José Montané Lliberia, Gemma Segura Malràs i Mercè Pujol Vallespí, totes ells filles de Gandesa i Diplomades Universitàries d’Infermeria, van parlar de tres temes diferents; “quina és la feina de les infermeres”, “l’acció realitzada contra la pandèmia” i “la necessitat de més recursos humans i financers per la sanitat”.
La Sra. Montané va explicar l’evolució del món de la infermeria i la funció d’atendre les necessitats de la població a nivell individual i comunitària, conjuntament amb els metges, de forma holística i humanista respectant els valors personals de cadascú, aplicant un rol autònom i cooperatiu amb la resta dels companys. Això implica una formació continuada per l’adequació professional i la vocació al servei dels necessitats, per augmentar el valor del treball amb l suport i el compromís institucional. Cal el compromís personal que significa creure en la professió per aconseguir l’atenció resolutiva, havent canviat el rol de la submissió pel de la cooperació i conseqüentment cuidar el malalt o la bona salut dels que servim. A vegades, amb una simple rialla aconseguim que la nostra professió sigui la millor del món, estimant i atenent els altres que és l’art més preuat de la infermeria.
En la intervenció de la Sra. Segura va dedicar el seu parlament a la pandèmia com hagueren de canviar i transformar-se davant de la incertesa d’un virus desconegut i altament violent. Hem treballat torns de 12 hores diàries però ens ha resultat una experiència enriquidora; hem establert lligams més estrets amb els companys de professió com mai ho havíem aconseguit i compaginat aquesta tasca amb l’atenció, sense deixar de banda, els pacients crònics i les urgències. Els servidors públics sanitaris vam haver de sofrir una sensació estranya; nosaltres com a professionals que desconeixíem la nova malaltia, semblant a la de vostès que han hagut també de patir quan hem limitat les consultes per telèfon i haver de prioritzar les necessitats de cadascú sense veure el malalt presencialment. I ha emfatitzat sobre les residències geriàtriques per les dificultats d’atendre persones sofrint la majoria d’elles algun deteriorament cognitiu. La covid ha vingut per quedar-se i hem hagut de canviar sistemes però sense dubte, les experiències, els esforços que hem realitzat han resultat enriquidor i en sortirem més forts i sabrem millorar millor el que tenim.
La Sra. Pujol, ha tancat el pregó, explicant que després de la pandèmia res tornarà a ser igual. La natura ens ha posat un parany que ens ha demostrat el petits que som els humans davant d’uns virus microscòpics que ens ha fet ballar per on ha volgut. Hem sofert la mort de companys sanitaris i com també veïns que han agafat la malaltia però sobretot vellets de les residències que han mort en soledat sense poder-se acomiadar de la família. Nosaltres, al seu costat, els donàvem la mà, sentien el nostre calor i se’ns posava la pell de gallina. Quanta crueltat i duresa representa la mort d’un familiar sense poder-se sentir acompanyat del que més estima! Hem brindat la nostra faena incondicional als que ho necessitaven i ens dóna peu a demanar als polítics la seva aportació i ajuda. No és bo que ens quedéssim sense professionals de la sanitat i d’altres professions que hagin de marxar a l’estranger a treballar.
I continuà el parlament dient que de part de tots els sanitaris de la Terra Alta els donem gràcies per haver-nos concedit l’honor de participar al Pregó de la Festa Major. I per acabar vull recordar als nostres caps dels primers mesos per la planificació i lideratge mèdic que ens va donar, la Sesca Frígola i la Setevn Lisca, i l’administratiu, Josep Maria Serres. En nom propi, i de les meves companyes, estimades gandesanes i gandesans i forasters que ens acompanyen, Bona Festa Major!
Amb aquests parlaments ha acabat l’acte, amb gran satisfacció dels assistents que han aplaudit gratificant l’esforç que elles, els seus companys de la Terra Alta i tot el col·lectiu de sanitaris han ofert davant d’aquesta greu pandèmia.
Fes el teu comentari