Aquest diumenge 28 de novembre, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, encapçalava l’acte en homenatge als desapareguts i morts de la Batalla de l’Ebre que se celebrava al Memorial de Camposines, situat a la població ebrenca de la Fatarella.
Aquest any s’incorporaven 39 nous noms a les plaques commemoratives del Memorial de Camposines. Entre ells, destacava un en particular, entre altres coses perquè era un dona de la Terra Alta, nascuda a Corbera d’Ebre, i que moria a l’edat de 49 anys en el transcurs de la Batalla de l’Ebre.
El cert, que fins fa poc s’havia obviat el paper de la dona a la Guerra Civil, però cada cop surten més veus que reivindiquen la recuperació de la memòria d’aquelles dones que lluitaren a favor de la democràcia i la República.
Dones, moltes de les quals, vingueren des d’altres països i enrotllades a les Brigades Internacional lluitaren al costat de la República, defensant uns ideals i uns principis que estaven en perill per culpa del feixisme que, a poc a poc, s’anava imposant a la majoria de països de l’Europa Continental.
Dones com Adela Weinraub, infermera, polonesa i activista de milers de causes, sempre al costat dels oprimits i de les classes desfavorides. Segurament, la seua condició de jueva polonesa i haver viscut de ben a prop el pogrom de l’any 1915 a la ciutat de Tarnpol, on varen morir un grapat de jueus, la devien marcar ben aviat des de la seua joventut. L’activisme, la lluita contra les desigualtats i les injustícies serien la seva raó de ser i de viure.
L’any 1937 arribà a Catalunya, a la ciutat de Figueres, que va ser fortament bombardejada, i d’allí passà a Albacete, on es va presentar al doctor Telge, cap dels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals. Va estar destinada a l’Hospital de Benicàssim i d’allí anà a Mataró, col·laborant en l’evacuació dels ferits de l’hospital militar.
Al febrer de l’any 1939 ja havia marxat de la península i es trobava en terres franceses, però la seva lluita no acabava allí, i durant la resta de la seva vida continuaria ajudant els més desfavorits. El cert és que per a la majoria de brigadistes el retorn al seu país natal mai va ser agradable, ben bé al contrari, i molts varen ser declarats apàtrides. I si a més a més eren jueus, les penúries i els problemes s’incrementaven exponencialment.
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, i després de participar en aquesta a l’exèrcit britànic de Palestina, concretament a l’Army Transport Service, Adela Weinraub tornà al seu país natal Polònia. En aquella època, l’antisemitisme era molt extens per les terres poloneses i també per bona part de l’Europa Oriental. El fet, que per poder trobar faena i casa se li recomanà canviar de cognom.
Adela, davant aquella disjuntiva, es recordà que durant la seva etapa a les Brigades Internacionals en la qual ella formava part de la Brigada Dombrowski hi havia una companyia integrada per jueus anomenada: la companyia Naftalí Botwin. Llavors, pensà: “En homenatge a aquella companyia de jueus que varen venir a defensar amb la seva vida i la seva sang la República, caient morts com a herois a prop de Camposines a finals de setembre de l’any 1938, es posaria de cognom Botwinska”. I és a partir d’aquell any que la infermera, activista i jueva Adela passa a anomenar-se fins als finals de la seva vida, Adela Botwinska.
El fet és que a la Guerra Civil Espanyola hi ha molts exemples de vides de dones que participaren activament en la defensa de la democràcia i de la República. Vides i biografies que han de sortir a la llum perquè no es perdin dins de la foscor de la Història, essent un dret moral de les institucions públiques i de la mateixa societat civil recuperar de l’oblit aquestes idealistes de la llibertat i de la democràcia.
*BATISTE FORCADELL és director del Comebe.
Fes el teu comentari