Llegeixo a “Expansión” l’article de Juan Carlos Arce, “Académico correspondiente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación”, on afirma que “España es un país sin ley donde los ciudadanos dan poca importància a lo que la verdad importa” i “cualquier español tiene derecho a estudiar castellano en Cataluña, si éste es su deseo”. Aquest acadèmic té tota la raó. Espanya és un país on la llei s’aplica arbitràriament i sobretot quan es tracta de Catalunya. I referit a la llengua, segons el Ministerio de Educación, els escolars catalans surten de l’escola amb un nivell superior en llengua castellana que a la resta de les autonomies on la llengua vehicular és el castellà. Tots els escolars catalans, per tant, segons el “Ministerio” coneixen perfectament el castellà, tant o més que els que han estudiat només el castellà com a llengua vehicular a altres autonomies. Aquesta realitat és una virtut del bilingüisme que afavoreix el coneixement d’altres idiomes i com “cualquier español tiene derecho a estudiar castellano”, els que surten de les escoles catalanes com a mínim el coneixen millor que si haguessin estudiat a Cuenca o a Valladolid. El que no explica el senyor Arce és que la catalanofòbia seva i la d’alguns jutges dirigits i controlats per la porta del darrera pel PP, com així ho va manifestar l’ex-senador senyor Cosidó en el seu dia, pretenen destruir el català com a llengua pròpia i mil·lenària perquè representa la columna vertebral de la nostra idiosincràsia.
Tenim l’exemple recent del magistrat que, exercint a Catalunya, es serveix del Twitter amb el pseudònim “Estado Charnego”, on afirma que qualsevol llei aprovada pel Parlament, només pel fet de ser catalana s’ha de rebutjar, amb raó o sense. Per aquest magistrat la justícia no compta. La ideologia està per sobre de la balança de la llei. Ell és llei i com n’és un alt responsable, actua segons els criteris ideològics i sentencia el que vol, al marge de la igualtat que ha d’imperar a qualsevol tribunal de justícia; i no se n’amaga de ratificar-ho per Twitter. En un cas semblant el tenim amb el magistrat Llarena, que ha estat premiat per la Fundación Villacisneros, marcada pel seu nacionalisme exacerbat espanyol, i es va distingir per reclamar la detenció del president Puigdemont l’octubre del 2017, igual que Fundación Francisco Franco. Aquest premi, atorgat per aquesta institució, evidencia que Llarena no és imparcial, i manté la idea de poder detenir a Puigdemont, Comín i Ponsatí si entren a Espanya, malgrat que el TJUE estableix que el procediment està suspès. I encara ara s’acaben de nomenar dos magistrats del nou TC, elegits pel PP que han estat recusats, per haver-se distingit en declaracions públiques contra independentistes del procés.
També em referiré al trilingüisme que s’ensenya a les escoles catalanes. Els meus dos néts grans, ja universitaris, coneixen el català, el castellà i l’anglès. I en canvi, els més alts càrrecs de la magistratura espanyola aparentment no coneixen l’anglès, ni el català. El català perquè obliguen a parlar en castellà al judicis per allò de la “lengua común” –que és la seva i no la nostra- i l’anglès perquè necessiten traductor, com si es tractés del mandarí. El castellà l’han de conèixer tots, però en temps de Franco, que teníem prohibit estudiar el català i havíem de cantar “El Cara el Sol” quan entràvem a l’escola de bon matí, a aquests jutges no els calgué estudiar la llengua més internacional que era l’anglès. Resulta incomprensible que els més alts magistrats no coneguin l’anglès i necessiten traductors per interpretar els documents que arriben d’Europa.
El TS espanyol ja ha filtrat que si els tres “fugados”, com ells qualifiquen als tres membres del govern català, que es van exiliar per no ser empresonats com a simples delinqüents, seran detinguts si tornen on van nàixer. La igualtat no existeix quan a Joan Carles I, que ha traficat amb molts milions a l’estranger per evadir impostos i pagar amistançades, no el consideren “fugado”. A sobre se li paguen els escortes i els servents amb diners de l’Estat vivint a l’hotel de luxe d’Abu Dhabi. Rajoy, Casado i els de VOX estan d’acord en què l’emèrit torni a Espanya sense importar-los els actes de les estafes comeses.
Queda enlaire saber què passarà amb “los fugados”. Segons els tribunals europeus poden viatjar per qualsevol indret d’Europa mentre que, com afirmen, a Espanya seran detinguts immediatament. Potser la filtració que la justícia espanyola ha llençat a l’aire resulti ser un globus sonda. Si no fos així, el magistrat Llarena, fa quedar a “l’altura del betum” la seva autoritat jurídica i arrastra els més alts magistrats a fer el ridícul a Europa i equiparar-se a la justícia polonesa o a la turca.
Resulta patètic el que succeeix a Espanya. La catalanofòbia va en increment, en la mateixa proporció que creix l’independentisme. Ahir llegia que Pau Casals malgrat els al·legats a Nacions Unides referits al català i a la Nació Catalana, era regionalista i no independentista. A partir de la sentència del TC referit a l’Estatut de Catalunya, aprovat pel Parlament, les Corts i referendat, l’independentisme ha crescut com els bolets. Casals i milions de catalans desitjaven l’enteniment amb Espanya i els més reaccionaris espanyolistes ho van xafar. L’independentisme creixerà constantment si les intromissions partidistes i ideològiques d’una part de la justícia espanyola, dominada per la per la porta del darrera pel PP, continuen sentenciant contra Catalunya, amb raó o sense, com manifesta aquell magistrat.
I encara més si els menyspreus continuen contra Catalunya, com fer passar el Corredor del Mediterrani pel Manzanares i es nega a andalusos, murcians, valencians i catalans poder-lo disposar, o si el dèficit fiscal que assumeix Catalunya continua desproporcionat com fins ara i si les promeses dels diferents governs mai s’acaben complint. Si tot continua igual, “el problema catalán” continuarà en augment.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari