Un País no pot ser gaire normal, si sempre hem de parlar de llengua com a tema principal. Malament rai i vaja democràcia quan una sola família pugui imposar el seu criteri per sobre de 25! Cada País té la pròpia forma d’enraonar, la de tota la vida. A casa nostra n’hi ha una altra, que havent guanyat guerres, havent envaït el territori i havent decretat lleis de vencedors, ens la fan obligatòria, i que amb l’excusa que “es la lengua común” ens la volen imposar, però anorreant la nostra, la pròpia, la del País, la dels nostres pares i avantpassats. Aquells que manen Espanya, governs de dreta o esquerra, disposen dels nostres diners, tenen la policia i l’exèrcit, i, si cal, legislen i apliquen les lleis segons la seva conveniència. Tenen la premsa al seu costat. Tenen el món de la gran empresa ben beneficiada. Tenen la Conferència Episcopal que encara oficia misses en record del dictador Franco, i el poder judicial dominat per la porta del darrere que abandona la equanimitat. I així, tornem a parlar de llengua!
I Catalunya no serà un País normal mentre la llengua pròpia s’esmicola i la parla imposada creix a tots nivells; al carrer, a l’escola i a la família. La riquesa de la nostra cultura i el sentit de poble està basat essencialment en la llengua mil·lenària. I com ho saben, la pretenen eliminar i ens acusen que apedreguem un alumnes d’una escola de 5è de primària de Canet, perquè vol estudiar el castellà. Saben que menteixen, ho prodiguen per Espanya, encenent els ànims de milions de ciutadans que s’ho creuen… i es queden tant feliços! Parlen de terrorisme, comparant el català amb ETA per encendre l’ambient. Pretenen destruir la nostra llengua de fa segles, entre fusells i canons, i ara, en democràcia, amb lleis interpretades per la justícia seguint els llastres autocràtics de temps passats. Com creuen que ja la tenen ofegada, s’hi llencen com a voltors per violentar i enredar més la troca. L’objectiu és que tots hem de ser espanyols com ells volen i que només hem d’emprar la “lengua común”, sense respectar la pròpia, la de tota la vida, la dels nostres antecessors, com si fóssim una colònia!
Sigui la dreta, sigui l’esquerra, Catalunya, de sempre, es fa servir per guanyar vots a Espanya, violentant l’electorat espanyol amb fal·làcies. Vet aquí que ara manen les esquerres i el PP, Vox i Cs, els que encenen la metxa per fer entendre que son més “espanyols”. Les esquerres reben el suport de “los separatistas catalanes y vascos” per aprovar els pressupostos generals de l’Estat i aquesta és l’excusa dels hereus del franquisme, que assisteixen a les misses en record d’aquell que es va rebel·lar contra el govern legal de la República i va provocar milers de morts d’innocents. I també les esquerres, en el seu dia, quan Pujol va donar suport a Aznar, aquell que “hablaba el catalán en intimidad”, van aprofitar-se de l’avinentesa per quelcom semblant. Com a conclusió fan servir el català, quan els interessa a uns i a altres, per guanyar vots a Espanya. Els dóna resultat i allò que Felip IV digué, “a los catalanes hay que molerlos a palos”, quatre segles més tard, ho continuen fent. Ara li toca a la llengua que la pretenen destruir per matar la nostra idiosincràsia.
Però la paradoxa és que el PSOE i la seva sucursal de Catalunya, el PSC, defensats per aprovar els seus pressupostos a Madrid, quan al Parlament de Catalunya se’ls demana protecció per la nostra llengua, es posen al costat del PP, Vox i Cs. I el PSOE no assisteix a la manifestació del dissabte a Barcelona a favor de la immersió lingüística perquè casualment celebren un congrés. El “plumero del españolismo” se’ls veu pel davant i pel darrera. Quanta hipocresia!
El PSOE juga “a la puta i a la Ramoneta” per aconseguir el suport als pressupostos espanyols. Se’ns comunica que s’invertiran 15 milions per produir, emetre o doblar en català les plataformes que tenen la seu a Espanya, que era la condició per aprovar-los. Uns poden creure que això és millor que el no res. I altres que és “una presa de pèl”. Tots dos tenen raons per creure’s una i l’altra variant. Però a la fi haurà servit, com així ho manifesta l’ABC en portada, que és una cessió del govern espanyol, en favor de la “lengua de los independentistas”. Una cosa tan natural com és que els catalans puguem veure sèries i pel·lícules en el nostre idioma, resulta que és una cessió expressada per aquells que l’han prohibit, imposat i violentat, inclús amb la força de les armes, i ara ho repeteixen des de la justícia.
I això demostra que, al marge de les raons electorals que són les que han creat el problema de la immersió, el fons de la qüestió radica en la catalanofòbia que des de fa segles impera a l’Estat espanyol. Ens volen destruir i han de començar per la llengua perquè el que més ens diferencia a nosaltres i més “els pica” a ells. Mentrestant, ja arribaran les altres “burles” amb el dèficit fiscal, les rodalies, els aeroports, els ports, i les promeses incomplides i els pressupostos invertits a meitat del que s’han elaborat.
“Obras son amores y no buenas razones”, diu l’adagi castellà. I ells utilitzen totes les armes que disposen per anar contra Catalunya. Vet aquí l’estat de la qüestió sobre la nostra llengua i per això l’hem defensar, explicar arreu que menteixen i per aquest motiu hem de desobeir les imposicions jurídiques manipulades per les seves lleis. Junqueras ho acaba de dir: “L’únic que brinda la nostra llengua és la independència”. I encara els picarà més que el primer ministre de França, Jean Castex, un catalanoparlant del territori de Catalunya que regalaren graciosament als Borbons, ara estableixi la immersió lingüística al País veí.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari