Avui, Joan s’aixeca més prompte que de costum per preparar l’esmorzar per a ell i per la Maria. Avui Joan s’aixeca ben d’hora, potser no tan ben d’hora, ben d’hora, com deia un “il·lustre futbolista”, i que probablement ho feia per poder gestionar a primera hora els comptes opacs que té en paradisos fiscals per estalviar-se enormes quantitats de diners en impostos.
Joan s’aixeca ben d’hora perquè ha de passar a buscar-lo la seva filla per anar a l’entitat financera. Com ell diu col·loquialment, “vaig a la caixa”, i dic anomena perquè, arran de la crisi de les entitats financeres de l’any 2008, crisi que hem pagat entre tots els ciutadans, Joan ja no sap ben bé, a causa de la reestructuració bancària, si allí on té els estalvis és un banc o una caixa. Un rescat que ens ha costat a tots i totes més de 60.000 milions d’euros, dels quals més del 73% s’han perdut.
Aquesta crisi va marcar l’inici del tancament de moltes oficines. A Catalunya hi ha en l’actualitat un 64% menys d’oficines bancàries, i la cosa aquí no s’atura. A les Terres de l’Ebre, com en altres indrets del país de zones majoritàriament rurals, estem assistint al desmantellament de les oficines bancàries a molts pobles i ciutats, sobretot de l’entorn rural. Això ha suposat per els nostres veïns una minva brutal de la seua qualitat de vida, al haver-se de desplaçar a ciutats per poder fer els seus tràmits financers com ara pagar un rebut, treure diners… Aquest fet encara s’ha vist més agreujat perquè, si bé en un principi aquestes entitats financeres no havien retirat els caixers automàtics perquè la gent almenys pogués posar i treure diners, ara ni això. Els seus habitants, per tant, es veuen obligats a traslladar-se a algun poble veí on encara queden oficines bancàries, per fer qualsevol gestió quotidiana, amb el problema que això comporta, sobretot a la gent gran. Gent gran que de vegades té dificultats en traslladar-se o simplement li resulta molt complicat accedir a un transport públic o privat per fer aquestes gestions que són obligades i necessàries per a la vida del dia a dia.
En més de la meitat dels municipis, els seus veïns i veïnes estan sense poder retirar els diners, municipis del món rural, un fet que agreuja la bretxa financera, i que ara ja s’allarga a entorns urbans de ciutat. Doncs bé, si no li posem remei com en tantes altres coses, aquest fet acabarà sent un factor més de despoblament. I l’accés a la banca electrònica no està tenint l’èxit que asseguren les entitats financeres, ja que el 30% de la població té més de 65 anys: ciutadans que no tenen accés a les noves tecnologies i necessiten un caixer automàtic a prop de casa. La població exclosa no està sent solament als pobles rurals, sinó que també arriba a les ciutats.
Entenem que la igualtat d´oportunitats és un dret de tots els ciutadans, i que aquesta pèrdua d´aquests drets no es pot produir per simples decisions econòmiques d´empreses privades, (empreses que hem rescatat amb els nostres impostos), sense que les administracions públiques facin res per assegurar, com a mínim, un servei que garanteixi el manteniment d´una qualitat de vida d´aquestes persones que sense cap dubte mereixen.
Per això, l’acció pública ha de ser capaç de donar respostes a les dificultats de les àrees rurals, i de les zones en declivi demogràfic, per garantir allò tan essencial com la igualtat de drets i oportunitats a tot el territori. L’accés a la banca és un d’aquest i, per tant, un dels objectius de la Generalitat ha de ser frenar aquesta bretxa financera i lluitar contra la denominada exclusió financera, i alhora dotar d’una bona connectivitat en l’àmbit de la mobilitat i de la digitalització.
Per aquest motiu es fa necessari que des de la Generalitat de Catalunya s’arbitrin mecanismes per tal de solucionar aquest greu problema de manca de serveis financers que afecta bàsicament de manera molt notòria a l’entorn rural. Mecanismes que s’han demostrat eficaços, com és el cas de la Comunitat Valenciana, que instal·la 135 caixers automàtics en zones despoblades amb una inversió de 8 milions d’euros en aquells llocs de l’interior i zones rurals on es van tancar les oficines bancàries.
El govern de l’Estat també està tenint un paper actiu i ha assenyalat la necessitat d’adoptar mesures per assegurar l’accés dels majors als serveis financers, i juntament amb les patronals bancàries han adquirit el compromís de plantejar noves solucions realment efectives per tal de garantir la inclusió financera dels nostres majors.
La bretxa financera no pot ser motiu d’exclusió, i com deia l’altre dia Joan, si els diners meus van ser bons per dipositar-los, i tot eren facilitats, perquè ara tot són dificultats per poder-los disposar.
Fes el teu comentari