‘Els Merriman, amor i idealisme entre bales’, per Batiste Forcadell

La Guerra Civil Espanyola està plena d’herois i heroïnes, de màrtirs, de biografies extraordinàries i anònimes, d’idealistes que donaren la seva vida lluitant per una causa justa, per uns valors i uns principis que el temps es resisteix a oblidar. Herois com el comandant americà de la XV Brigada Internacional, Robert Hale Merriman, mort en combat als voltants de Corbera d’Ebre i Gandesa el 2 d’abril del 1938, després de la caiguda del front d’Aragó. El seu cos mai ha estat trobat i continua desaparegut per alguna fossa en algun lloc de la comarca de la Terra Alta.

Robert H. Merriman, economista i professor de la Universitat de Berkeley, va ser uns dels militars de més alta graduació que va venir a defensar la República enfront del feixisme que assolava l’Europa Continental durant la dècada dels anys 30 del segle XX. Durant la batalla de Jarama, cau ferit quan una bala enemiga impactà a la seva espatlla. Aquest fet, provocà que vingués des de Moscou la seua dona, Marion Merriman,  per a cuidar-lo de les ferides causades per l’impacte de la bala enemiga. Per cert, batalla que un poeta britànic, Charles Donnelly, immortalitzava amb la cèlebre frase “fins i tot les oliveres sagnaven”.

Marion Merriman tan aviat arribà a territori republicà, s’allistà al batalló Abraham Lincoln. Brigada que durant la Guerra Civil va tenir entre les seves files una vintena de dones que vingueren a lluitar contra el feixisme. Les tasques de Marion dins d’aquesta mítica brigada internacional varen ser de caràcter administratiu, amb un sou de sis pessetes mensuals. Tasques que realitzà fins que el seu home i comandant Robert H. Merriman, preocupat per la seua  vida, la convenç que marxi als Estats Units a recaptar fons per poder adquirir menjar, roba, medicaments i altres subministraments per als brigadistes. Ella acatà la voluntat del seu home i marxà al seu país natal per a dur a terme un conjunt de conferències per recaptar fons per a finançar les Brigades Internacionals. Robert, abans de marxar als Estats Units, li va fer prometre que en cas de perdre la vida en aquesta guerra ella es tornaria a casar. Fet que complí més endavant.

Anys més tard, concretament l’any 1986, Marion Merriman publicà el llibre dedicat al seu primer marit i heroi del batalló Abraham Lincoln, Robert, H. Merriman, anomenat “American Commander in Spain”. Llibre que narra la lluita incansable contra el feixisme d’aquell tinent jueu americà de les Brigades Internacionals, amant de la llibertat i que va morir com a heroi en un lloc indeterminat de la Terra Alta.

Un cop acabada la Guerra Civil, i un cop refeta la seua vida als Estats Units, Marion Merriman declarava en una entrevista que durant la seva estança a Espanya i formant part de les Brigades Internacionals, una nit fosca a la ciutat de Múrcia, fou violada per un oficial eslau. Pel seu idealisme, el seu amor al seu marit i la seva convicció que lluitava per una causa justa, no va denunciar-ho, per temor a desestabilitzar la moral dels soldats internacionals, buscant el culpable d’aquells fets tan horribles que havia patit la dona del comandant de la XV Brigada Internacional.

El cert és que la història ha ocultat fins fa poc el paper de la dona durant la Guerra Civil, tasca que del Departament de Justícia, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, i per tant també des de el COMEBE, ens hem  proposat  recuperar i posar en valor. Elles, doblement oprimides, per ser republicanes i ser dones, a la vegada varen ocupar llocs estratègics durant aquell cruel enfrontament. Tasques diverses, algunes fins i tot varen agafar els fusells, altres al cos d’infermeres, altres administratives, xofers, periodistes, fotògrafes. I altres al sector productiu a les fàbriques, substituint als homes que  la majoria estaven al camp de batalla. La realitat és que moltes perderen la vida, altres hagueren d’exiliar-se i altres varen ser represaliades, i és per això, que mai hem de perdre la seva memòria, els seus records i els seus anhels de llibertat.

*BATISTE FORCADELL és director del COMEBE.