No som nàufrags solitaris vivint en una illa, vivim en comunitat, establim relacions socials cada dia, algunes d’elles s’enforteixen i perduren en el temps, altres són efímeres i volàtils. Som éssers socials, criatures destinades a viure en societat. La nostra vida és trobar el nostre lloc dins de la comunitat d’éssers humans. Només néixer, algú interactua amb nosaltres; ens cuida, ens alimenta, i en el millor dels casos s’estableix un vincle fort a través del contacte pell amb pell.
Tots els mamífers, inclosos els éssers humans, s’agrupen per sobreviure: aparellar-se, criar, defensar-se, alimentar-se… Com més ben sintonitzat i interconnectat estigui un individu, millor és la relació amb els altres: família, feina, amics, veïnat. Necessitem dels altres. Construïm llaços, vincles, amics, famílies, parella. Sempre hi ha excepcions, però en general a ningú li agrada viure sol i aïllat. Estem interconnectats els uns amb els altres. Formem part d’una infinitat de realitats i vides. I alhora aquestes realitats ens van construint dia a dia. Habitem el món i el món ens habita. Cada conducta nostra modifica l’ecosistema on vivim. I així mateix, som modificats pel que passa i pel que fan els altres. Som part d’un tot, les nostres paraules, pensaments, comportaments, poden alterar l’estat emocional, les relacions socials més properes. D’una manera o d’una altra, tot individu tendeix a formar xarxes. Enllaços. Gran part del benestar propi i de retruc, de la gent connectada a nosaltres, depèn del tipus i de la qualitat dels vincles, que es generen dins la nostra xarxa social.
Heu sentit a parlar que tots estem connectats amb 6 graus de separació? Aquesta teoria té com a idea fonamental que el nombre de persones conegudes creix exponencialment mitjançant el nombre d’amics en cadena. Només cal una petita quantitat de contactes perquè aquest conjunt de parents es pugui convertir en la població humana sencera. És a dir, una persona coneix a una altra i aquesta altra a una altra, i així successivament. Es crea una cadena on tots es coneixen o es poden conèixer. Una dada curiosa és que les xarxes socials funcionen sota aquest mateix fonament de la conjectura dels sis salts de separació. Per conèixer una persona nova, només n’hi ha prou amb tenir un amic en comú, gustos similars, viure en el mateix lloc o a prop. Fins i tot tenir persones que visquin a la zona propera, encara que no siguin un contacte directe amb el nou conegut. Les nostres emocions orienten i donen forma a tot el que fem en tots els espais on interactuem, tant en la vida real com en la vida virtual, que portem a les xarxes socials. Els humans som éssers socials, perquè som sensibles als canvis emocionals subtils que es produeixen en les persones que ens envolten. Des d’un lleuger canvi en la tensió d’una cella, una curvatura diferent dels llavis, fins i tot aparellant una emoticona negativa amb un missatge positiu, ens poden indicar informació valuosa sobre l’estat dels altres. A més, és un tipus d’informació que no processem de manera separada, sinó com un tot.
El nostre cos i tot allò que escrivim i compartim a les xarxes socials transmeten missatges que el nostre cervell descodifica, com si fossin pistes d’un joc relacional. D’altra banda, el nostre cervell està programat per funcionar com a membres d’un grup social. Cada cop que interactuem amb una o diverses persones, els mecanismes de contagi emocional es posen en marxa. Ja sigui amb la nostra parella, amb el nostre grup d’amics o al lloc on treballem. Les nostres relacions es veuen afectades per la forma en què ens dirigim als altres. Cadascú de nosaltres és en gran manera responsable i determinant dels sentiments de les persones amb les que interactuem dia a dia, en positiu o en negatiu. La transmissió d’emocions és un procés primitiu i inconscient que actua com a sincronia i part de la nostra supervivència. A través de diversos mecanismes, les persones es desenvolupen en una dansa emocional per entrar en sintonia mitjançant la mímica de l’expressió facial. Tot comença per un somriure, una expressió de ràbia o algunes llàgrimes. Només cal veure algú expressar una emoció perquè en nosaltres s’evoqui aquest mateix estat. Tot i que genèticament tots estem preparats per ser partícips d’aquest contagi, hi ha persones que tenen més capacitat per transmetre emocions o encomanar-se pels altres. Persones hipersensibles que són esponges emocionals, capaces d’absorbir qualsevol àpex emocional que es produeixi al seu voltant, com les PAS (Persones altament sensibles). Per contra, també existeix l’altra cara de la moneda, aquelles persones incapaces de sentir emocions, com els psicòpates.
Quins són els mecanismes perquè aquest contagi emocional es produeixi? Al nostre cervell hi ha un grup de neurones, que funcionen com una mena de “wifi neuronal”, que ens serveixen per connectar amb altres cervells i reflecteixen en nosaltres el que observem en els altres. Són les “neurones mirall”. Elles són les responsables, per exemple, que ens emocionem quan veiem una pel·lícula o del sobresalt que experimentem quan veiem que una persona s’ha fet mal. Quan les neurones mirall s’activen, posen en funcionament en el nostre cervell els mateixos circuits cerebrals que estan actius en la persona que estem observant. És un mecanisme de connexió, que ens permet sentir l’emoció de l’altre com a pròpia, encara que nosaltres no estiguem experimentant-la. Posem alguns exemples. T’ha passat mai que quan arribes a casa després d’haver estat amb algú que es sentia trist, tu de cop i volta també et sents de la mateixa manera, encara que en un inici et sentissis bé? O si estàs al costat d’algú que badalla, al cap de pocs segons tu també badalles? O si veus que algú es rasca el nas, tot seguit tu sents picor en la mateixa zona? Aquest és un exemple de contagi emocional, que es produeix a conseqüència de l’activació de les “neurones mirall”.
Però, quina persona marca el to emocional d’un grup? En general la persona que sigui més expressiva emocionalment,serà la que contagiï, amb les seves “neurones mirall”, les emocions al grup. Sempre que els vincles d’aquestes relacions siguin d’igual a igual. Ara bé, quan es tracta d’un context com el treball o una classe, on hi ha diferències de poder, serà la persona més poderosa qui marqui i contagi l’estat emocional de la resta.
*TONI PONS és farmacèutic i professor.
Fes el teu comentari