Els sindicats del sector educatiu convoquen el professorat a fer vaga cinc dies durant el mes de març. Els motius són diversos i hi ha motius a favor i en contra de fer la vaga.
D’entrada, de motius de fer vaga n’ha hagut molts els últims anys. Però els sindicats, o no han fet convocatòries, o han estat molt puntuals, o no han estat unitàries. A més, no ens enganyem, el seguiment de les vagues sempre és baix. Si realment cregués la gent que serveixen les vagues, segurament l’adhesió a les mateixes seria major, sense esperar arribar als nivells dels francesos, tot un exemple de reivindicació. Per què els seguiment és baix? Sempre hi ha qui pensa en els diners que li descomptaran de la nòmina. Altres ni els va ni els ve. Altres hi estan en contra. Fins i tot hi ha qui pensa que “total, no servirà per a res”… Al llarg de la meva vida laboral, gran part d’ella a la privada, sempre he vist estos posicionaments. I sempre he estat dels pocs “tontos”, tant a la privada com a la pública, que he sacrificat el sou en pro de les demandes sindicals. Per cert, rarament hi ha qui face vaga per fer festa, com sí que fan molts dels nostres alumnes.
En esta convocatòria de vaga es barregen uns quantes coses. La dedicació d’un mínim del 6% del PIB a educació sembla una reivindicació lògica. La qüestió és si té sentit posar això sobre la taula quan els pròxims pressupostos que s’han d’aprovar són els del 2023. Queda temps i les promeses, ara, se les pot endur el vent.
La reversió de les retallades sembla també una bona reivindicació, tot i que quan es parla de la retirada del decret de plantilles, creuen els sindicats que tothom estarà d’acord amb esta retirada del decret? Creuen que no hi ha gent a qui ja li va bé que existeixi?
Es demana la retirada de l’ordre del calendari escolar. El comunicat no s’esplaia explicant-ho, quan es podria explicar què implica realment començar el curs abans, des del punt de vista organitzatiu dels centres. No es diu clarament que els docents som als centres des de l’1 de setembre. S’obligarà els docents a ser als centres durant tot o part del juliol? Haurem d’assumir que haurem de preparar el curs al juliol? És beneficiosa per als alumnes la mesura, o ho és per a les famílies? I és realment un benefici a totes les etapes escolars? És una mesura per acontentar una part de la societat que exigeix que l’escola i l’institut siguen els que solucionen la vida de les famílies en la conciliació laboral i familiar? Podria explicar-se molt millor.
També es reivindica la no aplicació del nou currículum. La nova proposta de currículum ha estat notícia pel nom de les qualificacions. No tant per la possible pèrdua de la matèria de filosofia de les opcions ofertades a l’alumnat. Este segon aspecte, menys destacat pels mitjans, segurament és més greu que el primer. Al final, els noms han anat canviant amb els anys, però tothom, els alumnes fins i tot, acaben interessant-se per la nota numèrica i per si han aprovat o no. Però hi ha ments pensants que insisteixen a canviar noms, què hi farem? Però és que ja hi ha canvis curriculars, com els fets a la formació professional, que són molt discutibles, i s’han anat aplicant en alguns centres sense cap queixa. O el no canvi, mai resolt, d’aconseguir un bon nivell d’idioma dels alumnes sense haver d’acudir a extraescolars. Amb currículums que fa massa anys que no es modifiquen des de Madrid, algunes coses són complicades de veure resoltes sense pedaços.
L’estabilització del personal interí, alguns volen que sigue passant directament interinatges a funcionaris. Que potser legalment haurà de ser així. Però si no ha de ser així per imperatiu legal, els sindicats no poden defensar una màniga ampla paral·lela a processos de concurs oposició als quals es poden presentar els interins sense plaça. Podrien exigir la convocatòria de totes les places pendents de cobrir amb funcionaris, per exemple?
I ens convoquen a cinc dies de vaga, que no és poc, per defensar un paquet de reivindicacions que segurament no compartim al 100%. Potser que ens facen una llista de què es reivindica cada dia, així podem triar quin dia ens hi adherim… Amb això se suma que algunes de les mesures s’han venut tan bé des del Govern, que tota queixa és vista com un caprici dels privilegiats de professors, que cobren massa i tenen moltes vacances. És cert, cap govern no ha explicat mai la feina dels docents. Ni ho farà.
Per convèncer-nos, els sindicats ens donen uns arguments una mica fal·laços, dient-nos que hem de donar exemple als nostres alumnes “lluitant per allò que és just”. Jo ara mateix estic preocupat, a banda per si la vaga em costa diners, molts diners, perquè som a la recta final de curs, i les hores de classe són or. Al llarg del curs es desquadren les planificacions per vagues, perquè hem de ser flexibles i adaptar-nos quan l’alumnat necessita una mica més de temps per treballar allò que volem que assoleixin. No tocaria ara, de cop, eliminar esta gran quantitat d’hores de classe, de cap manera. I esta reflexió també la fem als alumnes, quan ens diuen que van a la vaga, i sabem que el motiu de la mateixa no els importa gens, només el fet de no fer classe. Això també forma part de la nostra tasca docent.
D’altra banda, ens hem de plantejar l’efectivitat del plantejament sindical. Penso que el Departament, el Govern, mentre no percebi conseqüències electorals arran de les seves decisions, no tindrà massa por a queixes i manifestacions. I en este cas, a més, els mal vistos serem els docents, per privilegiats que només fan que queixar-se.
Fes el teu comentari