Les persones som sociables per naturalesa i hem après a sobreviure a través dels vincles i interaccions que anem construint amb els nostres semblants. Totes aquestes interaccions interpersonals poden ser de molts colors i de diferent durada. Al llarg de la nostra vida coneixem i interactuem amb molts tipus de persones, però generalment ens sentim més a gust amb aquelles que més s’identifiquen amb nosaltres, o que arriben a ser més compatibles amb la nostra manera de ser.
De vegades, sense saber per què, algunes d’aquestes interaccions desencadenen un sentiment que va més enllà de l’amistat. És una connexió especial, una química, una molt bona vibració, d’això se’n diu tenir “feeling”. Un anglicisme d’ús molt habitual, que significa “sentir”, tenir atracció. Encara que sentir “feeling” pot estar molt a prop d’arribar a tenir una atracció sexual o apassionada, moltes persones no associen sentir “feeling” amb l’enamorament. Es pot arribar a sentir a aquesta persona com un amic especial i no estar enamorat d’aquesta persona. Sentir “feeling” o atracció cap a algunes persones sembla una mica enigmàtic, i no sempre sembla seguir unes regles físiques o de lògica. Per què algunes persones ens atrauen i d’altres no? Per què hi ha gent que ens agrada i gent que ens repel·leix? La cosa es complica encara més quan intentem agradar. Per què és complicat atraure a qui realment volem atreure i ens ignora i, en canvi, amb altres persones que no hem dedicat cap esforç podem tenir molta facilitat en genera atracció i connexió?
Sentir “feeling” és una emoció indescriptible que uneix les persones, Sentir aquesta química, aquesta força d’atracció és una condició molt especial i personal. El “feeling” desperta en nosaltres confiança, genera il·lusió, empatia i fortalesa en les relacions personals. És com si, de cop, cauen les barreres de la desconfiança, fruit de les males experiències que portem viscudes i amb les que ens acostumem a comparar. Més enllà de la complicitat, és estar d’allò més bé amb algú, que et fa sentir còmode. La manifestació d’aquest tipus de conducta és un sentiment que se sent visible en la manera d’interactuar entre dues persones. L’existència del “feeling” ha de ser bidireccional, hi ha d’haver aquesta química. Entre dues persones hi ha d’haver molt bona afinitat. Els gustos, la forma de pensar i les ideologies es comparteixen sense cap preàmbul. Fins i tot els seus sentiments, emocions o raonaments són totalment respectats entre tots dos. Per això la complicitat entre opinions i idees és màxima. A partir d’aquí, no és fàcil dir que sentir “feeling” és una cosa molt senzilla. Realment arribar a aquest estat pot resultar complex, així que quan trobem una persona així, és millor no deixar-la escapar perquè alguna cosa ens lliga a ella.
Sentir “feeling” vol dir estar enamorat? Generalment, experimentar aquesta emoció és la base i el començament de tota una bonica amistat. També pot ser la base d’una relació, però potser hi ha molts altres aspectes que no abastin una relació passional. Dues persones poden tenir molta proximitat i afectivitat, però no sentir-se atretes físicament. Es pot tenir aquest afecte on la confiança i complicitat que va molt més enllà del desig físic. Un altre aspecte que podem detallar és que tenir aquesta química no vol dir que hi hagi amor apassionat. Com hem detallat, es pot estimar una persona, però aquest amor no arriba a ser enamorament.
El ‘feeling’ és sempre bidireccional? Generalment sí, és una emoció d’anada i tornada, un feedback emocional molt profund i, en general, molt durador en el temps, perquè la confiança genera més confiança. Cal tenir un sisè sentit per esbrinar quan apareix aquesta energia o vibració, que flueix amb total empatia, on hi ha sinceritat i no hi ha res tòxic, sinó que tot és transparència.
Hi ha una sèrie de factors que quan s’uneixen fan que aquesta persona ens resulti irresistible. Les nostres experiències personals i el model educatiu que hem tingut han configurat una imatge de la qual no en som conscients, però que determina la nostra atracció. En aquest sentit, podríem parlar d’un component cognitiu i emocional que s’entrecreuen. D’una banda, l’educació rebuda ens transmet uns models que interioritzem i de l’altra, les nostres vivències s’acompanyen d’emocions que fan que ens sentim atrets per aquelles persones que ens generen emocions positives. Coneixent com és l’atracció, podem fer-nos una idea de quines són les característiques de les persones que ens atreuen i ens creen un “feeling” irresistible.
No tot és físic. Sembla que en un inici ens sentim més atrets per les persones que ens sembla que tenen una aparença física agradable i que és comparable a nosaltres. Però en el que realment ens atreu d’una persona són els seus trets identitaris afectius: com l’alegria, amabilitat, sinceritat…, o els seus trets de personalitat: poder mantenir la mirada fixa per expressar emocions, tenir una conversa interessant… Hi ha molts individus que. malgrat no ser atractius, mostren una gran seguretat i autoconfiança. Potser la guapura no sigui tan important, al cap i a la fi.
Emocions positives. A tothom li agrada sentir-se bé, les emocions positives provoquen plaer i benestar, funcionen com una droga que ens enganxa i ens provoca dependència. Tendirem a cercar i voler tot allò que ens generi emocions positives. Les persones que ens atrauen solen ser persones somrients i alegres, que encomanen la seva energia i emocions positives.
Llenguatge corporal obert. El llenguatge corporal és una altra de les claus de les persones que ens atrauen. Un llenguatge corporal obert transmet confiança i fa que la gent se senti a gust i sense saber per què es desenvoluparà l’atracció.
La independència. Un altre dels secrets de les persones que atrauen és la seva independència, aparentment són persones que no necessiten ningú, i que saben escollir allò que volen i que necessiten. Des d’un primer moment saben el que volen i coneixen els seus punts forts i febles.
La veracitat. Les persones que sedueixen són persones que es mostren com són i no tenen por de mostrar-se així. Són capaços de mostrar els seus sentiments i d’opinar sense culpa, ni temor. Són persones molt assertives, amb una alta capacitat d’expressar els seus sentiments i les seves opinions d’una manera tranquil·la i respectuosa.
Les pupil·les dilatades delaten. La mirada és, sens dubte, una de les claus de l’atracció. Una mirada profunda pot arribar-nos al cor. La ciència diu que les pupil·les dilatades delaten la nostra atracció cap a una altra persona. Quan aquestes es fan més grans, pot indicar que l’altra persona sent atracció.
Contacte físic directe. Vivim en una societat on el contacte físic no és tan freqüent com podria semblar, i més en temps de covid. En general, ara tots marquem certes distàncies socials i evitem aproximar-nos a la gent que desconeixem. No obstant això, quan hi ha atracció o química, és comú que pugui existir de manera espontània, el desig d’establir contacte físic, com ara tocar o fregar el braç, la cara, l’esquena o les mans d’aquella persona que senti atracció.
Sentir“feeling” és una cosa que es dóna o no es dóna. Intentar forçar-ho és una forma segura de fracassar. Hi ha persones que tenen “feeling” des del primer moment, a altres els passa una mica després, i hi ha casos en què no passa mai.
*TONI PONS és farmacèutic i professor.
Fes el teu comentari