AL LLARG d’aquestes últimes dècades, a les Terres de l’Ebre, majoritàriament, hem tingut l’hegemonia política dels partits nacionalistes i independentistes. El poder territorial en mans d’un sol partit ha estat la norma habitual, a contracorrent de la societat ebrenca, que és plural. Han anat guanyant les eleccions per un no sé què, difícil d’explicar; però res a objectar, perquè això surt de la voluntat popular expressada a les urnes.
NOMÉS cal recordar quan CiU era hegemònica i el riu Ebre va estar a punt de patir el transvasament cap a Llevant, entestats en què era el millor per la gent d’aquestes terres. I ja no cal ni dir la minsa inversió en infraestructures que vam patir i suportar estoicament. Van haver de venir els governs de progrés de Pasqual Maragall i Montilla per rebre inversions anuals de més de 120 milions d’euros, que superaven amb escreix els raquítics 25 milions dels governs de CiU i els d’ara dels governs d’ERC i JuntsxCat, que no arriben ni a 38 milions d’euros. D’ençà del 2010, últim any dels governs de progrés, la inversió a les Terres de l’Ebre s’ha rebaixat en un 80%.
LA REPRESENTACIÓ actual dels partits polítics de l’Ebre al parlament de Catalunya ha canviat. Ja no és CiU, sinó que ERC ha passat a ser la força hegemònica, però la necessitat de nedar a contracorrent els hi pot més que una altra cosa, perquè s’emmirallen en l’antiga CiU com a model d’èxit per a perpetuar-se en el poder. Si a CiU els hi va anar bé, què fa pensar que no els hi anirà millor?
AIXÍ, ens troben amb el fet que quan la societat civil, i els agents econòmics i socials defensen la construcció d’un nou hospital, i els col·legis professionals així ho reclamen, perquè és una necessitat sanitària i una urgència territorial que no se soluciona amb l’ampliació del ja existent que s’ha quedat obsolet, llavors ERC s’absté al Parlament per posar pals a les rodes amb l’objectiu que no es faci. Una necessitat que entèn tothom menys ERC, entestada en no reconèixer que l’única opció viable és la construcció d’un hospital nou.
QUAN TOTHOM creu que el desdoblament de l’eix de l’Ebre és la millor opció per descongestionar el trànsit, evitar accidents, ser una via ràpida i alhora apropar-nos les comarques de la Ribera d’Ebre i Terra Alta com a nexe d’unió i de dinamització econòmica, ERC vota que ‘no’ al Parlament.
QUAN TOTHOM defensa la implantació de nous estudis universitaris, entre ells els de Medicina, ERC també diu ‘abstenció’, com si amb ells no anés la cosa. I també més que preocupant és la falta d’inversió en el delta de l’Ebre, tenint en compte que tenen els diners per invertir-los i no ho fan. I així tantes i tantes necessitats que veiem bloquejades per un govern què no atèn el territori, i allò que és més lamentable: que els diputats de l’Ebre dels partits del govern, ERC i JuntsXcat, obeeixen més els interessos de partit manats des de Barcelona que als de la gent de l’Ebre, en una mena d’obediència deguda que des de la societat ja no entenem.
DE TOTA aquesta sèrie de despropòsits, l’únic raonament que li puc trobar no és altre què l’èpica de nedar a contracorrent, expressió fantàstica sobre la qual alguns construeixen una ètica i una estètica. Què esforçada i heroica és l’actitud d’ERC, nedar a contracorrent com el salmó que així ho necessita per a perpetuar l’espècie! Amb una gran diferència: que l’odissea d’aquest peix neix de la mateixa naturalesa, mentre que ERC, amb la seva actitud, atura el progrés del territori.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari