Des d’Espanya saben que aniquilant el català, que és l’essència bàsica de la Nació Catalana, poden acabar per destruir-la. Sembla que ja ho tenen encaminat: PP, VOX, Cs, amb l’ajuda del PSOE i les sentències polititzades dels tribunals, marxen pel bon camí i els pot resultar possible. Tots lluiten, en front comú, contra Catalunya, fins i tot, malparlant de nosaltres als mítings de les eleccions andaluses. Sempre tractant-nos despectivament, com ho van fer a un dels seus pobles penjant un ninot que representava el president Puigdemont i el van afusellar en públic, com un espectacle més de la Festa Major, amb riotes generals de poble i autoritats.
Hi ha tanta democràcia en aquest país que els lladres institucionals els mantenen en llibertat, com Rato en el cas Bankia amb la sortida a borsa de l’entitat, o el rei emèrit amb els diners a paradisos fiscals, o M. Rajoy als papers de Bárcenas. O els membres de la policia dirigida per Fernández Díaz, mentint i falsificant proves, pretenent destruir el President Pujol comprant a l’amant del seu fill per fer-li declarar que aquest ingressava sacs plens de diners als bancs d’Andorra, o publicar a la primera pàgina d’El Mundo que Xavier Trias o Artur Mas amagaven milions d’euros a Suïssa amb número de compte falsificat inclòs, o espiant els telèfons dels opositors polítics amb el suport d’un jutge d’alt rang, o policies fabricant proves falses per empresonar líders catalans per convocar un referèndum o manipular les eleccions comprant el vot de Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona per evitar que Maragall fos l’alcalde. Aquests són uns quants exemples, poquíssims dels existents, tan democràtics que el PSOE per salvar la monarquia, “la Unidad de España”, malgrat ser el “Gobierno más de izquierdas de la democràcia”, s’amaga d’escola i esquiva el problema, i explica públicament que ”España és una gran Nación de democracia plena”. Quants d’aquests malfactors esmentats per maquinar i falsificar proves estan a la presó? Quants lladres se’ls ha perseguit de l’Agència Fiscal quan Montoro va declarar que disposava d’una llista de 840 defraudadors amb dipòsits il·legals a Suïssa? I, en canvi, ara s’estan revisant la sortida de la presó dels nou independentistes, honrats pares de família, com si fossin lladres, corruptes o malfactors.
Al fons de la qüestió sempre està el tema de Catalunya com a Nació i la voluntat d’atemptar contra la llengua de la manera que sigui per enderrocar el sentit nacional del nostre poble. Catalunya va ser conquerida, però la llengua encara no l’han pogut destruir. Es van inventar el tema que a Catalunya s’ha d’ensenyar el 25% quan algun pare de família acabat d’arribar d’alguna zona d’Espanya va denunciar que el seu fill se li havia d’ensenyar la llengua materna. I els jutges, immediatament, van accedir. La guerra per la llengua ja la tenen armada quan el castellà s’imposa a l’escola primària, a la secundària per sobre del 50% i a la universitària arribant al 90%. Mentre els pocs pares “busca bronquines” demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà, els ensenyants, els pares d’alumnes i les escoles per gran majoria demanen reforçar el català perquè la llengua dominant no és la del país sinó el castellà . Durant segles van prohibir-nos aprendre-la i els alumnes surten de les escoles catalanes més preparats en castellà que a les escoles espanyoles.
I dins d’aquesta guerra lingüística armada per jutges polititzats i polítics que adoben la situació, ens fan barallar els catalans entre nosaltres. I el PSOE, amb el Sr. Illa i Iceta al davant com escolans preferents de l’anticatalanisme ancestral, fent veure que defensen la llengua, contràriament al suport que van donar a la immersió lingüística fa una trentena d’anys, provoquen desentesos entre independentistes amb l’excusa de no deixar-los caure a les urpes de les inhabilitacions, multes o presons judicials, i fan aprovar, com si ells fossin els salvadors de la nostra llengua, el mot “curricular”. Jo pregunto; per què alguns pares arribats de fora de Catalunya poden imposar via tribunals la seva llengua materna i un català no pot tenir els mateixos drets fora de Catalunya? A Espanya hi ha ciutadans de primera i altres de segona i a nosaltres ens tracten com si fóssim una colònia d’Amèrica.
La contesta la tenen fàcil. “Es la llengua de todos los españoles”. Però, en canvi, la seva llengua no és la meva, ni la que els meus pares. I jo tinc un DNI on diu “Reino de España”, amb voluntat o no de ser espanyol. Ens obliguen a ser espanyols i parlar en el seu castellà, imposant-nos-el. I el curiós és que fa pocs dies em vaig trobar a una senyora que es va dirigir a un policia en anglès per aconseguir una documentació oficial, i aquell home es va desfer en amabilitats, contestant-li en un castellà deplorable com havia d’omplir el document. Quan em vaig dirigir en català al mateix policia em va dir que no m’entenia, que “estábamos en España”. Resulta curiós que a casa meva no pugui parlar l’idioma propi i se m’imposi un que ells en diuen “el espanyol”. Potser per això són tan importants els espanyols que Rafa Nadal o Àlex Màrquez a la televisió parlen en anglès i poquíssimes vegades en castellà o en català.
A Espanya ho tenen clar; ens paren la ratera i “mosseguem la coca”. Polititzar el català els va resultar ben fàcil i han trobat el camí per destruir la riquesa de l’idioma que és la base del nostre sentit nacional. Polítics nacionalistes espanyols prepotents i jutges “controlados por la puerta trasera” ho fan possible amb la corresponent acceptació de Pedro Sánchez, president del govern. Ens estimen tant que no ens deixen parlar en català al Congrés i ens escanyen les inversions pressupostades i aprovades per ells mateixos i ens mantenen un dèficit fiscal esgarrifós.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari