Guerra energètica a Europa

Després de la forta demanda post pandèmia de matèries primes i dels més de sis mesos de guerra a Ucraïna, l’escalada de preus de l’energia, l’espiral inflacionista i la pujada dels tipus d’interès conformen una tempesta perfecta per l’empobriment de la població europea.

La guerra a les portes d’Europa està creant una forta tensió i inestabilitat a una Unió Euorpea (UE) que ha de reaccionar de forma conjunta i contundent posant fre a l’alça dels preus, començant pel del mercat elèctric. Si no ho fa, cada estat membre farà el que li sembli més oportú i, com en els primers mesos de gestió de la pandèmia de la covid-19, la situació serà esperpèntica, descoordinada i ineficient. Cal recordar que, actualment, la UE és un club de 27 països amb interessos divergents. Un exemple clar i proper és el MidCat, un projecte que enfronta França amb l’Estat espanyol i Alemanya. Un projecte que la Comissió Europea rebutja finançar i que els ecologistes consideren mediambientalment insostenible i que no resoldria el problema de subministrament de gas. Així mateix, la dependència del gas rus no és la mateixa entre els socis europeus, ja que a alguns la desconnexió els pot costar moltes penúries i sofriment.

Cal recordar també que els beneficis rècord de les grans corporacions energètiques no han estat posats en entredit per les institucions europees fins que la situació s’ha convertit en insostenible, quan s’augura una tardor calenta quant a mobilitzacions i un hivern molt dur si es prolonga la guerra i hi ha un tall total del gas rus. Aquesta lentitud en la reacció no és tan sols conseqüència de la burocràcia en la presa de decisions dins del club europeu, sinó que també ve condicionada pel fenomen de les portes giratòries, a través del qual mandataris públics acaben en els consells d’administració de les grans empreses energètiques, alhora que aquestes conformen lobbys de pressió per a defensar els seus interessos a Brussel·les.

Per altra banda, la proposta de la UE de transició energètica a un model sostenible arriba a correcuita, tard i malament. En aquest sentit, les inversions en centrals nuclears i plantes de gas seran reconegudes temporalment com a respectuoses amb el clima després de ser aprovades pel Parlament Europeu –de forma molt ajustada– com a tecnologies necessàries per a facilitar la transició energètica. Una decisió controvertida que arribarà als tribunals per les demandes dels ecologistes i que ha estat presa per les institucions europees en un intent desesperat de complir amb els terminis dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Una proposta que equival a un rentat de cara verd o greenwashing d’aquestes industries, i que respon als interessos francesos amb l’energia nuclear i als alemanys pel que fa al gas.

Comença un nou curs polític europeu d’alta tensió amb una guerra energètica que posa més pressió a la ja fràgil unitat d’acció europea. Una crisi que agreuja la inestabilitat un cop superats els anys més difícils de la pandèmia i que pot sumir a Europa en una nova recessió amb conseqüències socials nefastes per a famílies, treballadors i empreses.

*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social. @jesusgellida