La llengua catalana, que s’ha parlat durant segles a la nostra Nació, és la llengua de Catalunya. Hi ha una altra llengua introduïda que és el castellà i altres minoritàries que son pròpies de diferents identitats ètniques. El castellà és la llengua imposada des del Decret de Nova Planta del 1717, “por derecho de conquista, sin que se note el cuidado”. En els segles anteriors ja trobem imposicions dels bisbes arribats de Castella quan eren nomenats pels reis que deviem favors a famílies determinades i els donaven els càrrecs eclesials com els haguessin pogut concedir militars o judicials. A les seves visites pastorals escrivien en castellà i el seu secretari, normalment algun nebot que no havia anat a la conquesta d’Amèrica, pretenien que els rectors de les parròquies escriguessin en un idioma que no coneixien. Obligaven, però la seva ignorància era tan simple que es creien en raó perquè ells manaven i els capellans havien d’obeir, quan Catalunya tenia el mateix rei que Castella, Flandes o Itàlia, però era un Estat diferent amb lleis i legislacions pròpies.
És el mateix d’ara. Amb la força del poder, no amb la de la raó, volen imposar el castellà a l’escola de la mateixa manera que Franco i Primo de Rivera, i altres antecessors, van prohibir-la. En aquest moment, el castellà avança mentre que el català retrocedeix per altres raons sociològiques. I aquest és el problema preocupant perquè la llengua és la base idiosincràtica que ens qualifica com a catalans. Com Espanya ho sap, la vol fer desaparèixer. Diuen que hem d’usar “la lengua de todos” que és la seva però no la nostra.
Els 2.300 manifestants de Barcelona del 12 d’octubre celebrant el genocidi d’Amèrica, enfurismats de tanta “hidalgia” amb aires d’imposició i de “a por ellos”, demostren la debilitat d’Espanya. No poden solucionar els problemes existents –lingüístics, dèficit fiscal, obres públiques inacabades, finançament autonòmic, repressió a la divergència, etc.- raonant i pactant com a països democràtics i drets d’iguals condicions per tots els ciutadans, com Suïssa, Bèlgica o Canadà. Han d’obligar, fent servir les porres, inhabilitar, multar, perseguir, espiar i empresonar, tractant-nos com a terroristes. Ara que l’exèrcit no el poden fer servir com en temps anteriors, usen els tribunals polititzats, amanyat proves, creant-ne de falses i fent-les servir per jutges parcials que actuen a les ordres de la seva ideologia, al marge de la democràcia. En canvi, aquests jutges tan rectes i tan patriotes no són capaços de respondre davant la Constitució que els obliga de fa anys a renovar els càrrecs del CGPJ i TC. La lluita pel poder polític des de les instàncies judicials els ho impedeix, mentre Europa els adverteix però no en fan cas.
Però com són totpoderosos, com en temps de la dictadura, passen anys barallant-se per mantenir el poder polític dins la justícia, mentre que els tribunals prefereixen arremetre contra el català, sense la més mínima consideració. Novament imposen el 25% de castellà quan a les escoles catalanes els alumnes surten preparats de català i castellà millor que a la resta d’Espanya, segons les puntuacions del mateix “Ministerio”. Això demostra que la llengua la fan servir com excusa.
Els pares que demanen més castellà a l’escola, contravenint les lleis, demanen igualtat però desitgen suprimir l’idioma propi de Catalunya per eradicar-lo. La prova és que ells no parlen el català al Parlament i quan demanen l’escola “en espanyol” ho fan en castellà, no en el propi de Catalunya. Demanen igualtat quan a nosaltres no ens permeten ni al parlament espanyol, ni a l’europeu, ni als jutjats i molts cops ni als estaments estatals de Catalunya poder-nos expressar en català. La raó la deixen de costat i imposen la força. Abans per les armes i “el ordeno y mando”, i ara pel poder atorgat a una justícia insana i en nom d’una Constitució que la desqualifiquen no complint-la.
I amb això el PSOE-PSC saben jugar sempre al seu favor. Ara parlen de pressupostos que són molt importants per Espanya, l’Ajuntament de Barcelona i per Catalunya. I s’aprovaran, sense cap dubte. Els socialistes catalans demanen diàleg, es posen al costat de la justícia que no compleix la Constitució, diuen que donaran suport als pressupostos, però Marlaska accepta espiar polítics, infiltrar policies espanyols dins les organitzacions juvenils com si fossin terroristes. Diuen que no hi ha repressió i aquells que demanen igualtat, com Antoni Baños, no el deixen parlar en català als tribunals, els mateixos que dels pressupostos generals de l’Estat es gasten un 34% a Catalunya i a Madrid el 184%. I van avalar el 155 per destruir Catalunya, fent costat al feixisme i empresonant el nostre govern.
Ja els coneixem, senyors socialistes, “vestits de pell de corder i urpes de llops”. Els interessa continuar manant i fan servir Catalunya i taules les de diàleg on només es parla del que ells volen, per aprovar els pressupostos i mantenir-se al poder. Però segueix la persecució contra el català a l’escola de forma despietada perquè el volen fer desaparèixer. I ens persegueixen sense permetre’ns parlar al Parlament sobre la monarquia, ni sobre la independència. I si ho fem, ells que no compleixen la Constitució, multen i destitueixen els nostres polítics amb cinisme total.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari