A Amposta hi ha carrers on abans hi havia vida a totes les cases i ara hi ha portes tancades. No és nostàlgia: és un problema real que afecta el nucli antic i alguns barris històrics, on hi ha habitatges buits mentre moltes famílies no troben pis a un preu raonable.
La solució no és només construir de nou. És, sobretot, recuperar el que ja tenim. Amposta té edificis buits i habitatges degradats que, amb una política decidida, podrien tornar a tenir vida. Per això cal un programa permanent de rehabilitació: ajuts clars, mediació amb els propietaris, suport tècnic i col·laboració amb entitats i cooperatives d’habitatge.
Aquesta mirada s’inscriu en un projecte més ampli: Amposta en Transició, la idea d’una ciutat que redueix dependències i connecta l’habitatge amb la mobilitat, l’energia, l’alimentació de proximitat i la cohesió social. Recuperar cases buides no és, doncs, una mesura aïllada, sinó una peça d’un model de ciutat pensat a llarg termini.
Ara bé, rehabilitar no pot significar només pintar façanes. Ha de voler dir que la gent que ja viu al barri hi pugui continuar vivint, amb millors condicions. Si arreglem els carrers i els lloguers pugen fins que els veïns de sempre han de marxar, no haurem fet barri: l’haurem buidat una altra vegada, només que amb façanes més boniques.
Per evitar-ho, cada ajut a la rehabilitació ha d’anar lligat a compromisos concrets: preus assequibles, permanència dels veïns i ús real per viure-hi, no per especular. I s’ha de notar en coses ben concretes: programes perquè la gent gran que viu sola pugui accedir a un pis més petit i accessible sense haver de deixar el seu entorn; lloguers assequibles per a famílies amb fills, a prop d’escoles i serveis; i locals buits de planta baixa recuperats per a comerç de proximitat o serveis del barri.
L’eina que ha de fer possible tot això és el Pla de Barris i Viles de la Generalitat, que ha seleccionat Amposta amb una inversió prevista de 25 milions d’euros per a actuacions al Pla d’Empúries, el Grau i la Vila. Però només tindrà sentit si es planteja com una palanca per a tota la ciutat, no com una intervenció tancada en tres zones concretes. El repte de l’habitatge afecta Amposta sencera, i les actuacions previstes han de servir per impulsar una política municipal que arribi a tots els barris.
Per fer-ho possible calen dades i seguiment: una veritable Oficina Municipal d’Habitatge, amb un cens actualitzat dels pisos buits de la ciutat i capacitat per captar habitatges privats amb garanties públiques.
Hi ha, però, un col·lectiu que mereix una mirada a part: els joves. És un problema tan important que li dedicarem un proper article, perquè Amposta no té futur si els seus joves no hi poden fer vida. De moment, quedi clar que recuperar les cases buides no és només urbanisme: és decidir quin poble volem ser.
*PERE MONTAÑANA, candidat del PSC d’Amposta
Fes el teu comentari