A Tortosa sembla que seguim amb la dèria de voler recuperar l’Avant I l’Efímer, quan la ciutat i l’Ebre van pujar —durant escassament un mes i mig— a la febrada de l’Alta Velocitat. Comencem aquest mes de desembre amb la notícia de què gràcies a un acord d’En Comú Podem, i més concretament del diputat ebrenc Jordi Jordan, s’ha inclòs en els pressupostos de la Generalitat del 2023 la recuperació de l’Avant. L’Aguaita, l’EbreDigital, i la República Checa també s’han fet ressó de la notícia. També la president d’En Comú Podem, Jessica Albiach, se’n fa ressò al seu Twitter, això si, curiosament amb una fotografia d’un rodalies model 447PMR, i a més, de la línia del Maresme. Potser és que no va ser capaç de trobar cap fotografia ni cap vídeo de l’Avant a Tortosa… Evidentment, els agents socials del territori, amb la Diàspora Ebrenca al capdavant, ja s’han afanyat a celebrar aquest acord.
El hàmster ferroviari ebrenc, que no para de rodar, i ens ofereix un nou capítol d’aquest culebrot, que dissortadament penso que no acabarà massa bé. Mirin, en aquest article ja vaig expressar el meu posicionament —juntament amb una proposta de serveis per a la R16— sobre l’escassa conveniència de recuperar l’Avant, un tren que no va resoldre ni en absolut resoldrà la mobilitat diària de la gent de Tortosa i de l’Ebre. L’Avant, i en general tots els trens d’alta velocitat, resolen exclusivament una mobilitat puntual punt a punt, creant un efecte túnel en tota la línia. L’Avant servirà exclusivament per enllaçar l’Ebre amb l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona, i per a facilitar desplaçaments puntuals a Barcelona d’una manera ràpida. I per a res més. El gruix de la mobilitat de persones és fins a #Tarragona ciutat: de debò creuen que un treballador que ha d’entrar a treballar a Tarragona a les 9h del matí, o abans, agafarà l’Avant, que el deixarà a l’estació del Camp, i després haurà d’agafar un altre tren fins la ciutat? I si parlem dels desplaçaments fins a #Barcelona, el guany en temps era només de 10 minuts fins el centre, fins a Passeig de Gràcia. Creguin-me, ho vaig calcular. Sincerament, m’entristeix molt que els denominats agents socials i partits polítics suposadament d’esquerres posen el focus en un tren que es total i absolutament elitista, i que resoldrà escassament un 10% de les necessitats de mobilitat ebrenques, i bandegen tan descaradament l’altre 90%, el de la mobilitat dels treballadors i estudiants que agafen en tren diàriament, i van amb una #R16 abandonada a la seva sort.
Per cert, fa temps que no sento ni per part de Trens Dignes, ni de la Diàspora Ebrenca, ni encara menys de cap partit polític, cap pla seriós i argumentat per a la millora efectiva de la R16, una línia que hauria de ser el fonament bàsic i imprescindible sobre el qual haurien de pivotar la resta d’actuacions en mobilitat que es vulguin planificar al territori. A més, hi ha una errada de fons prou important, i que penso que diu molt del desconeixement de la realitat i les competències en matèria ferroviària: l’Avant és un tren de velocitat alta, i com a tal, la seva implantació no és competència de la Generalitat; hi pot ajudar, és clar, però la decisió última no depèn de Barcelona… i si de Madrid. Així que ja em perdonaran que sigui un aixafaguitarres i que no tingui res a celebrar, però li veig poc recorregut a aquest acord.
I finalment, voldria deixar per escrit un perill més que real, més que possible, que percebo si ens entossudim amb la recuperació de l’Avant, i amb la construcció d’un tren-tramvia (que penso que és més que qüestionable, simplement per pura demografia, i encara més quan ja hi ha una línia d’autobusos Exprés.cat amb pràcticament el mateix recorregut, i que funciona molt bé). Aquest perill no és altre que la possible pèrdua de la R16 fins a Tortosa. Si s’acaba portant a terme el tren-tramvia ebrenc, serà un argument molt fort per a suprimir trens i freqüències de la línia de Regionals (i un enllaç directe amb Barcelona): si la ciutat ja disposa d’una xarxa de rodalies, ergo ja no li caldran tants trens regionals.
Però vaja, qui sap, potser m’equivoco amb tot plegat, i sóc un mal ebrenc. Ben mirat, al cap i a la fi, no sóc cap agent social del territori ni defenso la ideologia ni els interessos de cap partit polític. Continuaré, això si, invertint més de 4 hores al dia en uns trens als quals ningú fa cas, però que —aquests si— relliguen i cusen persones.
Fes el teu comentari