Una de freda i una de calenta

Segur que en algun moment has conegut o has viscut una relació de parella poc saludable, en què hi ha contínues discussions, i sembla que no compensa el que és bo davant del que és dolent, però la parella continua endavant. Sens dubte, aquest és un debat complex i hi ha moltes raons per les quals es creen i mantenen relacions poc saludables; però un element que acostumen a tenir en comú aquestes parelles és la presència de conductes reforçades de manera intermitent.

El reforç intermitent és un tipus de reforçament en què només es reforça la conducta d’una persona en algunes ocasions. Aquest patró de reforç de la conducta ha estat qualificat d’altament addictiu, ja que en desconèixer la persona quan s’administrarà el reforç, aquesta repetirà la conducta fins que sigui reforçada de nou. Aquest reforç que ja es va tenir i que desapareix, però hi ha probabilitats que aparegui si la persona segueix i continua repetint la conducta. És el conegut “de vegades si et dono, d’altres no”, o “una de freda i una de calenta”, que tant enganxa l’ésser humà. De fet, és el mecanisme que utilitzen les màquines, escurabutxaques per generar addicció als seus jugadors, ja que la persona sap que, si repeteix la conducta, en algun moment aconseguirà el seu anhelat reforç (econòmic), però no sap quan, pel que continuarà jugant i jugant.

Mires les notificacions de WhatsApp esperant tenir un nou missatge? De vegades seràs reforçat (tindràs missatges o notificacions) i d’altres no. I sense adonar-te’n, al cap de poc temps tornaràs a encendre’l i tornaràs a “comprovar” si hi ha missatges o no. Un altre exemple podria ser obrir la nevera a la recerca de menjar que ens pugui venir de gust en aquell moment. De vegades encertem i d’altres no. Si no encertem, no tenim la “recompensa” d’allò que volíem menjar, al cap de poc temps tornem a obrir la nevera, com si per art de màgia anessin a aparèixer els aliments desitjats.

Quina diferència hi ha entre aquests comportaments i altres d’addictius? Encara que aquests comportaments es poden considerar addictius, (com tornar a la nevera o comprovar  si tenim missatges al mòbil), no es poden comparar amb l’addicció que generen les màquines escurabutxaques, o amb l’addicció que es genera en alguns aspectes de les relacions menys saludables. Això és perquè nosaltres no som rosegadors, i tenim la capacitat lingüística per donar explicació i regular les nostres conductes. D’aquesta manera, no és el mateix mirar el WhatsApp, perquè estiguem una mica avorrits i busquem una distracció, que el mirem repetidament perquè la persona que ens agrada ens ha deixat un missatge en vist. En aquest segon cas, el reforç intermitent es potencia per pensaments i regles de per què i com s’està produint aquesta situació. Aquest mateix mecanisme també té lloc en les relacions tant d’amistat com d’amoroses. El perillós és que les persones realitzem aquest tipus de reforçament amb altres sense adonar-nos-en. Aquest reforçament pot construir, però també destruir tots els àmbits de la nostra vida.

Com ens influeix el reforç intermitent? El reforç intermitent genera molta “addicció”, en el sentit que ens fa ens “enganxem” a certes persones que, en molts casos, ens generen més malestar que una altra cosa. En el món de la parella és difícil entendre com una relació tòxica, basada amb el reforç intermitent, pot generar tanta “addicció”. Quan ens proporcionen amor i afecte (o altres reforços), de vegades sí i de vegades no, estem, inconscientment, esperant aquesta dosi de reforç, que no sabem si arribarà. Però l’esperem, perquè altres vegades ens l’han proporcionada. És un patró de reforç que ens manté enganxades a l’espera, el famós “una de freda i una de calenta”. Darrere de les relacions basades en aquest tipus de reforç, trobem relacions on la gent sembla enganxada a una mena d’interminable melodrama. Parelles que es barallen, que ho deixen, que tornen… Un cerca l’altre, l’altre s’allunya, s’acosta, tots dos ploren, es reconcilien. En definitiva, relacions tòxiques basades en la carència afectiva. Per això és important aprendre a detectar aquest patró, per no caure-hi. Quan algú té clar allò que vol, i està en equilibri amb sí mateix, no necessita acudir a aquest patró: és clar i coherent en les seves accions, sentiments i emocions cap a nosaltres.

Com evitar enganxar-nos al reforç intermitent? El més important serà aprendre a detectar-ho. Si notes que algú apareix de la teva vida, desapareix, mostra atenció o interès ara sí, ara no, ens elogia i després mostra indiferència… I tot això, sense una coherència lògica que tingui connexió amb les nostres accions, aleshores ets davant d’un patró de reforç intermitent. Està a les teves mans decidir si anar en aquesta direcció o no, encara que et tempti. Per això, pregunta’t si et compensa el patiment posterior davant de l’absència o la indiferència d’aquesta persona. I, sobretot, busca el reforç (un reforç constant o si més no, coherent i positiu, no oscil·lant) en altres facetes de la teva vida. Que no et maregin; si tu tens les coses clares pel que fa a relacions, busca algú que estigui en sintonia amb això, i no algú que necessiti recórrer a aquestes tècniques que tanta addicció generen però que tant de mal fan. La veritat és que, a l’hora d’afrontar aquestes dinàmiques tan tòxiques, el més important és ser conscient que tots hi podem caure (tant manifestar-les com rebre-les), perquè som humans, no màquines. Totes i tots tenim mancances i de vegades aquestes es reprodueixen de manera inconscient a la nostra manera de vincular-nos. L’important és aprendre a detectar aquests patrons, identificar què necessitem realment a la nostra vida i començar a connectar amb noves maneres de vincular-nos amb l’altre, més saludables i equilibrades.

Aquest tipus de relacions, en molts casos, es recorden amb enyorança, perquè l’efecte del reforç intermitent ha reforçat creences i pensaments sobre l’apassionada i intensa que era la relació, a la sensació de necessitat física que se sentia per l’altra persona. Per tot això, pot passar que les persones que han estat en aquest punt i estableixen relacions més sanes poden sentir que no volen tant la seva actual parella com volien la persona amb qui tenien una relació més marcada per reforç intermitent. Aquest tipus de pensaments, que poden generar molta confusió, ens poden posar en la dificultat de distingir entre allò que és una relació saludable i una relació guiada, entre altres coses, per la dependència generada per l’efecte del reforç intermitent. Tot i això, no està de més tornar a recordar que cada relació de parella és diferent i complexa. Seria un error reduir una relació tòxica només a aquest tipus de reforçament, i deixar de banda les característiques individuals de cada persona i del context en què es troben.