“Vull saber a què s’han destinat els diners que s’han recaptat amb els impostos que paguem, i també en què han utilitzat els provinents de les altres administracions, tan de l’Estat com de la Generalitat. I ho vull saber per fer-me una idea a qui he de votar, a les eleccions del mes de maig, a qui he de depositar la meva confiança pel proper mandat.”
Una reflexió molt senzilla a la que tinc dret, em comentava una veïna, alhora que l’altre veí que participava de la conversa deia: “Pos jo també necessito saber què voldran fer en els pròxims quatre anys, necessito els programes electorals per si de cas no ho compleixen, ara que la veritat no recordo què van prometre fa quatre anys”. Mira, estaria bé que al web de l’Ajuntament els partits que obtinguin representació tinguessin, a l’abast de tothom i durant el mandat, aquests programes electorals.
Així les coses, tenim molta feina els electors, la gent que anirem a votar, però val la pena perquè parlem de quatre anys, que passen de pressa, sí, però molt importants per la vida de la gent i l’esdevenir dels nostres pobles i ciutats. És un control que hem de fer els ciutadans. Ara bé, també ens han de facilitar les coses i no solament enviant-nos el “pamflet”, la revista municipal amb certa periodicitat, o bé les xarxes socials de l’Ajuntament, sinó fent-nos partíceps de l’esdevenir quotidià. I més espais per a l’oposició, per tal de poder contrastar opinions i propostes, si més no, perquè molts governs utilitzen els mitjans que paguem entre tots en benefici propi, i això no està massa bé, i és molt lleig.
Encara que sembli mentida, pocs han planificat les actuacions que han de fer durant el mandat, per això ara tots els governs corren a fer coses. Per tant, no han adquirit compromisos clars de la seva actuació davant la ciutadania. Aquesta és la clau de volta de la transparència efectiva, la referència indispensable per un bon govern, la porta d’entrada a una participació ciutadana efectiva que millori les polítiques públiques.
Retre comptes no és patrimoni de ningú, però desgraciadament el cert és que pocs ho fan. La possibilitat de perdre el poder els espanta, és molt humà, i aquest pot ser el motiu del perquè no ho fan. “Al contrari, aquells que ho fan ara els hauria d’anar bé si realment han fet tot allò pel que es van comprometre a en el seu programa electoral”, afirmaven els participants de la conversa que esperaven alguna reacció per part meva. I la veritat és que no els vaig decebre, no sé si en la mesura que esperaven.
“Ja sabeu el que penso”, els hi vaig deixar anar, “i la veritat és que no hi ha hagut un pla de mandat en la majoria d’ajuntaments, i Alcanar n’és un clar exemple”. És més, davant de les adversitats com van ser els aiguats de l’octubre del 2018 no s’ha reaccionat bé, i moltes de les actuacions un cop valorades i amb finançament compromès per part de l’Estat s’han deixat perdre pel govern municipal, per no enfrontar-se a la Generalitat per a defensar els interessos del poble. Concretament, més de 3,8 milions d’euros que no s’han invertit. I el que és pitjor, estan instal·lats en el victimisme posant sempre el retrovisor, tot i que ja fa setze anys que governen.
El debat no l’he rebutjat mai. És més, per aquells que sentim passió per la gestió pública, és un temps emocionant sigui com espectador o com a partícep, ho és ara, i ho serà l’endemà de les eleccions perquè és el moment de fer un pas endavant i no quedar-nos ancorats en un passat opac i ineficient. I que cadascun voti el que cregui! Com a demòcrata que soc, no m’agrada el joc brut de desacreditar l’adversari, i diu molt poc de qui el practica, desgraciadament massa sovint en la confrontació partidista. “Tot i això, la gent al final, amb el seu vot, decideix allò què creu millor”, vaig comentar per acabar.
*FRANCES MIRÓ és número 5 del PSC d’Alcanar.
Fes el teu comentari