No et votaré

Benvolguda candidata i candidats a l’alcaldia de la meva ciutat, vull que sàpigues que no et votaré.

No votaré a cap persona que no sigui honesta, honrada i humil. La gent que ho és, ho és de debò i no ho van pregonant als quatre vents ni ho duen escrit a cap targeta. Per tant, no votaré a una persona que menteixi cada cop que obri la boca, no votaré a una persona que afavoreixi els seus amics i discrimini la resta de la població, a algú que es dediqui a insultar els rivals a cop de tuit o en presència de les càmeres de televisió, no votaré a qui compri vots a canvi de portes giratòries, a qui vengui vots a canvi de butaques a la Diputació de Tarragona i al Consell Comarcal del Baix Ebre i no votaré a ningú que pacti amb els deshonestos, deshonrats i gens humils.

No votaré a cap persona corrupta capaç d’enriquir-se a través de malversacions de fons públics, que vesteixi d’etiqueta fins i tot per entrar a un menjador social o que la seva solidaritat sigui una completa farsa que no va més enllà d’un bric de llet per fer-se una fotografia.

No votaré cap dona per ser dona ni cap home per ser home. Un candidat ho ha de ser pels seus mèrits propis, pels seus coneixements i no pas per aquests condicionants.

No votaré les ciutats amables, ni verdes, ni feministes, ni masclistes, ni franquistes, ni anti-franquistes. Tot això són fal·làcies electoralistes que no van enlloc i que no tenen en compte que Tortosa és una ciutat que ha de donar oportunitats a tothom i que ha de ser tolerant i inclusiva. N’hi ha qui diu que estarà al costat de la gent però, de fet, de la gent només se’n recorden els quinze dies previs d’haver d’anar a votar. També n’hi ha que tenen clar que ara toca passar l’escombra, però després desapareixen durant quatre anys.

No votaré polítics que practiquin les ditocràcies ni les dictadures camuflades de democràcia que recorden els antics senyors feudals que entenien els ciutadans com els seus súbdits i vassalls.

No votaré mai a aquells qui vulguin emprar les males arts per silenciar les veus discordants, per trucar a empreses amb amenaces, per intimidar els qui són crítics amb el seu pensament i, sobretot, a aquells que es pensen que la premsa ha d’estar al seu servei i s’obliden de respectar la llibertat de premsa, d’expressió i d’opinió.

Tampoc tindran el meu vot els partits que vagin remant en contra de l’autodeterminació de Catalunya com a nació i que posin traves al camí començant per la tasca que els toca fer als ens municipals.

Per tot plegat, aquells que se sentin identificats amb quelcom del que he mencionat anteriorment poden estar segurs que mai seran la meva alcaldessa ni el meu alcalde.

I, a partir d’aquí, els emplaço a fer un senzill exercici. Busquin, comparin i si no coneixen a ningú honest, humil, honrat de debò i que estigui al costat de tota la gent, no el votin.

No obstant això, quedar-se a casa o dipositar una papereta amb crítiques, inscripcions de l’1-O o insults a l’urna no serveix absolutament per a res, ja que no comptabilitza o es consideren vots nuls. Una altra opció quan s’està en desacord amb la classe política o amb algun partit en concret es va inventar el vot en blanc per poder-ho manifestar als resultats d’una votació. Segons la llei d’Hondt, el vot en blanc sí que es comptabilitza amb el total de vots emesos i es té en compte a l’hora de fer la distribució d’escons. Per aconseguir un escó s’ha de superar la barrera del 3% dels vots i s’ha de tenir en compte que, el vot en blanc fa més difícil que, sobretot els partits minoritaris, puguin arribar a traspassar-la i, per tant, tinguin més complicada la seva representació a la cambra.

Per aquesta raó, s’ha de tenir molt clar si es vol emetre un vot de càstig generalista o bé un vot de càstig cap a un partit en concret. Si es dóna el cas que el vot de càstig és per un partit majoritari o pel partit que està al govern, aleshores és quan sentim a parlar de l’apel·lació al vot útil. Això vol dir que el votant ha d’analitzar quin és el partit o partits que més poden perjudicar al majoritari i considerar si una hipotètica victòria d’aquests el convenç o no per liderar el futur de la seva ciutat.