LA BAIXA participació, l’abstenció del sobiranisme d’esquerres, la desaparició de Ciutadans i l’entrada de l’extrema dreta marquen la nova radiografia que els resultats de les eleccions municipals deixen a Catalunya.
UNS COMICIS en què el PSC torna amb força, molt al contrari de la tendència a la resta de l’Estat, on el mapa es tenyeix del blau del PP i que ha suposat l’avançament de les eleccions generals per part d’un Pedro Sánchez que se la juga forçant als progressistes a decidir si es mobilitzen per a impedir un govern PP-Vox. Una clara aposta pel suposat vot útil, per a no deixar temps a que aflorin disputes internes amb els barons socialistes i per a aprofitar mediàticament la seva presidència rotatòria del Consell de la UE que s’iniciarà el proper 1 de juliol.
PER A LA constitució dels nous ajuntaments el proper 17 de juny tindrà una gran rellevància l’intercanvi de poders entre els partits en els diferents consells comarcals i, sobretot, en les quatre diputacions provincials on tants recursos econòmics estan en joc. Alhora ERC, les diferents ànimes de Junts, la CUP i els Comuns hauran de decidir quina és l’estratègia a seguir en la reivindicació sobiranista i en la defensa dels drets i llibertats per a posar fre a l’onada reaccionària, també a la que suposa l’entrada a diferents ajuntaments catalans de l’independentisme d’extrema dreta. A nivell estatal, els populars necessiten el suport de Vox per a governar en molts municipis i comunitats, excepte en el paradigmàtic Madrid de les majories absolutes. Una campanya que a nivell estatal ha girat entorn a l’ocupació, la inseguretat i ETA. Un marc de debat polític construït interessadament i magnificat per la dreta i l’extrema dreta i els mitjans de comunicació i poders afins, on socialistes i Unides Podem s’han vist atrapats i arrossegats. Les pensions, la sanitat, l’educació, el treball digne i l’habitatge assequible han quedat relegats a un segon pla en una clara tendència a la polarització generalitzada i al vot reaccionari.
AQUESTS resultats obrin una nova etapa política posant fi al cicle iniciat el juny de 2010 amb el procés català i el maig de 2011 amb el moviment del 15M. En aquest sentit, la precipitació de les generals per al 23 de juliol acabarà de configurar el nou mapa polític estatal i unes majories en les institucions que seran les encarregades de gestionar les polítiques públiques i el rumb de l’Estat en un context altament incert i volàtil a nivell europeu i global. És en aquest context on el govern de la Generalitat, amb una minoria absoluta i una taula de diàleg i negociació liquidada, tindrà moltes dificultats per a resistir aquesta implosió electoral generalitzada que el podria arrastrar també a posar fi a la legislatura.
FINALMENT, els nous governs locals i autonòmics seran els encarregats de posar fil a l’agulla als diferents projectes atorgats a través dels fons europeus Next Generation per a la transformació digital i ecològica que marca la Unió Europea per a fer front l’emergent crisi climàtica. Un rumb per avançar o retrocedir en el desenvolupament sostenible en la línia del que estableix l’Agenda 2030 de l’ONU i que en les properes eleccions generals també està en joc.
LA BAIXA participació, l’abstenció del sobiranisme d’esquerres, la desaparició de Ciutadans i l’entrada de l’extrema dreta marquen la nova radiografia que els resultats de les eleccions municipals deixen a Catalunya.
UNS COMICIS en què el PSC torna amb força, molt al contrari de la tendència a la resta de l’Estat, on el mapa es tenyeix del blau del PP i que ha suposat l’avançament de les eleccions generals per part d’un Pedro Sánchez que se la juga forçant als progressistes a decidir si es mobilitzen per a impedir un govern PP-Vox. Una clara aposta pel suposat vot útil, per a no deixar temps a que aflorin disputes internes amb els barons socialistes i per a aprofitar mediàticament la seva presidència rotatòria del Consell de la UE que s’iniciarà el proper 1 de juliol.
PER A LA constitució dels nous ajuntaments el proper 17 de juny tindrà una gran rellevància l’intercanvi de poders entre els partits en els diferents consells comarcals i, sobretot, en les quatre diputacions provincials on tants recursos econòmics estan en joc. Alhora ERC, les diferents ànimes de Junts, la CUP i els Comuns hauran de decidir quina és l’estratègia a seguir en la reivindicació sobiranista i en la defensa dels drets i llibertats per a posar fre a l’onada reaccionària, també a la que suposa l’entrada a diferents ajuntaments catalans de l’independentisme d’extrema dreta. A nivell estatal, els populars necessiten el suport de Vox per a governar en molts municipis i comunitats, excepte en el paradigmàtic Madrid de les majories absolutes. Una campanya que a nivell estatal ha girat entorn a l’ocupació, la inseguretat i ETA. Un marc de debat polític construït interessadament i magnificat per la dreta i l’extrema dreta i els mitjans de comunicació i poders afins, on socialistes i Unides Podem s’han vist atrapats i arrossegats. Les pensions, la sanitat, l’educació, el treball digne i l’habitatge assequible han quedat relegats a un segon pla en una clara tendència a la polarització generalitzada i al vot reaccionari.
AQUESTS resultats obrin una nova etapa política posant fi al cicle iniciat el juny de 2010 amb el procés català i el maig de 2011 amb el moviment del 15M. En aquest sentit, la precipitació de les generals per al 23 de juliol acabarà de configurar el nou mapa polític estatal i unes majories en les institucions que seran les encarregades de gestionar les polítiques públiques i el rumb de l’Estat en un context altament incert i volàtil a nivell europeu i global. És en aquest context on el govern de la Generalitat, amb una minoria absoluta i una taula de diàleg i negociació liquidada, tindrà moltes dificultats per a resistir aquesta implosió electoral generalitzada que el podria arrastrar també a posar fi a la legislatura.
FINALMENT, els nous governs locals i autonòmics seran els encarregats de posar fil a l’agulla als diferents projectes atorgats a través dels fons europeus Next Generation per a la transformació digital i ecològica que marca la Unió Europea per a fer front l’emergent crisi climàtica. Un rumb per avançar o retrocedir en el desenvolupament sostenible en la línia del que estableix l’Agenda 2030 de l’ONU i que en les properes eleccions generals també està en joc.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari