Els conceptes tenen identitat: són el que són. En canvi les coses se’ns presenten sempre més confuses i inestables. Amb els conceptes les ordenem, classifiquem i jerarquitzem; tot i així sempre tendeix a aparèixer aquella zona d’ombra en què una cosa no és ni una cosa ni l’altra, sinó un entremig. Als ulls del classificador, ens trobem al davant d’una extravagància, com per exemple al davant de l’ornitorrinc, un mamífer que pon ous! (a més de cua de castor, bec d’ànec i potes de llúdria -i verinós!) els naturalistes de finals del segle XVIII no s’ho acabaven de creure i sospitaven d’alguna falsificació. Ara bé, l’ornitorrinc existeix, i com que ens l’hem trobat al davant, li hem posat un nom, “morro d’ocell”, que en grec es diu “ornithorhynchus” i “semblant a un ànec” s’escriu en llatí: “anatinus”. Ja tenim doncs l’espècie classificada: Ornithorhyncus anatinus.
Però la realitat no és el concepte. Un lloc on trobem (o trobàvem) conceptes és (era) el diccionari; i jugar a trobar paraules al diccionari apareix a la novel·la “Rayuela” de J. Cortázar com “jugar al cementerio”. La vida és espontaneïtat, com la bellesa; creació més enllà de la pràctica. Però per bellugar-nos i situar-nos a la vida necessitem entendre. I sense els conceptes no hi ha enteniment. “Beure’s l’enteniment” significa fer coses sense senderi, a la babalà. Però la comprensió no és neutra, ni òbvia, ni innocent.
Aristòtil veia la necessitat de l’esclavitud. Els costums d’altres cultures ens semblarien horripilants! Si ens apropem a la nostra època i ens aturem en les novel·les de Jane Austen veurem la preocupació dels pares de noies de casa noble i empobrida per a què es casin amb els nous rics, els burgesos, i gaudir d’una vida sense penúria. Si ara això ens sembla inapropiat i que és una mena de prostitució encoberta, podria ser que fos perquè les condicions socials han canviat. Quina era la identitat d’aquelles joves? Quins eren els seus desitjos i aspiracions? Trobem avui acceptable que un home no es pugui casar fins que no tingui un mitjà de vida sòlid? O estem disposats a defensar com es defensava que la posició de les dones era la de tenir cura de la casa i de la continuïtat de l’existència? De cap manera.
L’any 1774 un jovencell Goethe publicà “Les penes del jove Werther”, una obra de la que s’afirma que expressa la subjectivitat moderna: “tanco els ulls, miro dins meu i descobreixo un món”. La Il·lustració es veu contraposada al moviment Sturm und Drang i al Romanticisme. L’experiència interior agafa empenta i s’implanta com la norma natural. Què ha passat per a que la identitat personal hagi esdevingut un valor? Per respondre aquesta qüestió rebutjo tota explicació extreta de jocs conceptuals sense tenir en compte les dades empíriques o la que considera que la història és un procés ascendent cap a la millora.
Un cop rebutjat tot això, les idees que tenim de nosaltres mateixos i del funcionament social, d’on provenen? En quin sentit són nostres? Si depenen, i depenen, de l’època històrica en què vivim, aleshores depenen dels fonaments d’una determinada societat. I tota societat reclama un sistema de producció. El nostre sistema de producció és el capitalista o capitalisme; i si trobem natural que uns tinguin els mitjans de producció i que els altres s’hagin de vendre a sí mateixos, significa que entenem el capitalisme com la cosa més natural del món.. I a un capitalista, tant li fa que el seu treballador sigui, home, dona o no binari; és el que menys li importa: el que li importa és el seu rendiment com a hora/persona. I perquè això és així, podem parlar d’igualtat entre totes les persones. La igualtat és una promesa del capitalisme. El mateix que buscar el propi camí no és altra cosa que la desaparició dels vincles entre les persones, condició necessària perquè tothom vagi a treballar on vulgui (pugui). Superar totes les contradiccions associades a aquest sistema de producció era la feina del “socialisme”. I la seva tasca era el que s’anomenava “revolució”. Per cert: No a la guerra!
*BENJAMÍ TORNÉ TARRAGÓ és professor de Filosofia.
Fes el teu comentari