A Andorra cada cop s’hi parla més el castellà, sobretot a les botigues i als restaurants; és semblant al que succeeix a Catalunya. Per evitar la pèrdua de la llengua pròpia el seu govern ha pres l’acord que la llengua oficial, el català, ha de ser d’ús normal al seu territori. Per aconseguir-ho s’està preparant una llei que convertirà el seu coneixement en requisit imprescindible per obtenir i renovar el permís de residència per aquells obrers que hi vagin a treballar o establir-s’hi. Vet aquí que Andorra, amb Estat propi, pot legislar sobre la llengua i en canvi Catalunya, des de Madrid, ens imposen com i de quina manera podem usar la nostra. Ens tracten com a Nació conquerida i colonitzada.
Quan patírem dictadures ens la prohibiren a l’ensenyament i usar-la a les institucions. Ara, amb la democràcia actual, ens imposen com els nostres mestres l’han d’ensenyar a l’escola. Vet aquí com una democràcia pot imposar les seves lleis com si es tractés d’una dictadura per sobre de la majoritària voluntat popular, sense tenir en compte les ordres emanades del Parlament de Catalunya. Per què un castellanoparlant interposa recurs als jutjats per tal que s’apliqui un tant per cent de la seva llengua a l’escola on aprèn el seu fill, i els jutges li donen la raó? Com es pot entendre? Un pare català, que viu fora de Catalunya a qualsevol racó d’Espanya, per què no té els mateixos drets lingüístics, que els castellans arribats a casa nostra? El nostres drets estan vulnerats i ens tracten com a ciutadans de segona.
De Madrid, sigui el govern de dreta o d’esquerra, ens manen i els tribunals en fan el que en volen de la nostra llengua, com dels nostres diners i com de les infraestructures que necessitem per un correcte desenvolupament econòmic. I malauradament cada dia se’n parla menys de català, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua pròpia i es dirigeixen als nouvinguts en castellà. Per tant el País està perdent una riquesa cultural heretada de fa mil anys i des d’Espanya no ho volen entendre; si tots vivim i som del mateix Estat, tant dret tenen ells a parlar i usar el seu idioma com nosaltres el nostre. Però no! S’empenyen amb la prepotència habitual dels conqueridors quan poden prohibir o poden limitar el seu ús a casa nostra, com si els catalans fóssim ciutadans inferiors.
Gràcies a la presidenta de les Corts, Francina Armengol, si no ens enganyen, sembla que es podrà corregir aquesta manifesta injustícia legislada des del Decret de Nova Planta, de l’any 1717, com a conseqüència de la conquesta de Barcelona per la força de les armes, l’onze de setembre del 1714. Sembla, doncs, que a Madrid podrem expressar-nos en el nostre idioma, que tant enrenou ha armat entre els sectors nacionalistes i imperialistes castellans que segueixen els passos dictatorials de “Una, Grande y Libre”. Si no ens enganyen, dic! Perquè de promeses el PSOE en fa moltes però en compleix poques. Sortosament ara, si no les compleix, Pedro Sánchez no podrà governar. Quina pena fa que només per mantenir el poder, asseure’s a còmodes seients, disposar de cotxes oficials, el nostre idioma tan antic com el seu, se’l pugui maltractar tant com volen i han volgut durant segles, i en aquest moment per conveniència de poder es pugui tornar a usar, com mai s’hagués hagut de prohibir si no hagués estat per imposició de la força!
Per tant, Catalunya necessita ser un Estat propi. No podem estar supeditats en tot moment al que diuen des de Madrid quan han donat mostres de la nul·la estimació que ens tenen. En tot moment ens diuen què hem de fer, ens controlen, s’emporten els nostres impostos i només en retornen una petita part, poden obligar-nos a parlar un idioma que no és el nostre, prometen i no compleixen, si convoquem un referèndum que és l’acció més democràtica, el declaren il·legal, ens envien la policia per pegar els votants, encausen centenars d’independentistes, i multen, inhabiliten i fins i tot poden preparar un atac terrorista per aturar l’independentisme, com va advertir anticipadament l’eurodiputat Margallo. Tot això, és intolerant i intolerable. No és que no ens estimin; va més enllà! Mirin la importància que donen els diaris de Madrid a la millor jugadora de futbol i al millor entrenador del món, Bonmatí i Guardiola. Són catalans i quan els convé “son españoles” i quan no, ens tracten amb la indiferència d’éssers inferiors i de país conquerit, com als maies o inques.
Catalunya necessita un Estat propi on pugui legislar segons la seva conveniència. Tant el PSOE com el PP, no ho accepten. Però els problemes s’han de resoldre parlant, dialogant i pactant. Mai i de cap manera s’han d’arreglar com Espanya sempre obra: reprimint. El problema entre Espanya i Catalunya que en ¿democràcia?, l’han convertit en judicial i repressor, controlant la justícia per la porta del darrere, pel bé de tots, espanyols i catalans, s’ha de solucionar políticament. L’ideal seria disposar d’un Estat propi com ho és Andorra i Catalunya seria un dels països més avançats d’Europa i situat molt per sobre d’Espanya. És per això que ens volen espanyols i com a catalans ens reprimeixen sense cap mena de consideració.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari