Des de l’any 2008, i només interrompuda un any per les mesures de la COVID, un grup de persones i entitats del territori agrupades en la Comissió 11 de setembre de les Terres de l’Ebre, organitzen la Marxa de Torxes per la Independència a les Terres de l’Ebre. Un esforç col·lectiu de la societat civil organitzada al territori sense cap tipus de suport institucional ni de cap partit polític, tal i com es van impulsar a centenars de municipis de Catalunya. De baix a dalt, com sempre n’ha fet bandera el moviment independentista.
Així, cada any, l’independentisme ebrenc té una cita el 10 de setembre a les 20:30 hores al castell de la Suda de Tortosa, on centenars de persones arribades de tot el territori baixen amb les seues torxes i estelades, acompanyades de colles de gralles, dolçaines i tabals. Un cop l’any, a Tortosa es troben independentistes d’Alcanar, Xerta, Amposta, Rasquera, la Ràpita, Orta, l’Aldea, Deltebre, Gandesa, Roquetes, Santa Bàrbara, Jesús, Ulldecona, Tivissa, 3l Perelló… i fins i tot de Calaceit i Vinaròs. La representació del territori de cruïlla dels Països Catalans.
Una Marxa de Torxes que ha acollit els parlaments de representants de sindicats com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) o la USTEC, activistes del territori com Manolo Tomàs i Susanna Abella, de la PDE, Josep Suñé i Joan Montesó, de la Unió de Pagesos, i entitats del territori i del país que s’han significat per les lluites nacionals i socials com Acció Cultural del País Valencià, la Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre, Diàspora Ebrenca, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, Arran, la PAH Terres de l’Ebre, l’ANC i un llarg etcètera que han dibuixat la geografia dels Països Catalans i les lluites que han contribuït a fer un país millor per a la majoria de la població. Una Marxa de Torxes amb la voluntat de fer visibles les dos potes indestriables en les que volem que avance el País, la dels drets nacionals i la dels drets socials.
En un moment en què a vegades sembla que alguns polítics volen que oblidéssem tot el que va passar abans de l’1 d’octubre de 2017 i els anys posteriors. En un moment de desconcert de les entitats i la societat civil organitzada davant la deriva dels partits polítics, és quan la gent ens hem d’anar retrobant en actes com la Marxa de Torxes. Hem de tornar a omplir-nos els pulmons per tornar a organitzar-nos amb l’aprenentatge dels errors comesos. Hem de tornar a recuperar aquelles sensacions que ens han acompanyat des de la manifestació de l’Estatut del 2010, passant per la primera gran diada de 2012 i fins a fa ben poc. Hem de tornar a trobar espais on mirar-nos els uns als altres, vinguts d’arreu del Territori i del País, per dir-nos a nosaltres mateixos: HI SOM.
Com a membre de la Comissió 11 de setembre de les Terres de l’Ebre faig una crida a la gent de base per tornar a omplir els carrers de Tortosa de centenars de torxes i estelades, de crits d’”INDEPENDÈNCIA”, a omplir de música la Marxa de Torxes com ho fan cada any la Colla de Gralles i Tabals de Jesús, a ajudar a fer pinya amb els Castellers de Tortosa, i en definitiva, a mostrar que l’independentisme ebrenc no ha desaparegut sinó que torna a caminar amb força.
I com diu el lema de la Marxa de Torxes d’engunay: VIA FORA! Que tot està per fer i tot és possible!
GUILLEM ARGELICH CAÑADÓ és membre de la Comissió 11 de setembre de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari