ELS ESPANYOLS es barallen per Catalunya. Si Junts no hagués aconseguit els set diputats en les darreres eleccions, també Catalunya sortiria a relluir per l’obcecació que el espanyols ens tenen, fomentada des de fa segles. Però ara, encara més! La ràbia és superior pels vots que necessiten per governar. Això per ells és una humiliació, sobretot pels que sempre han fet el possible per retallar-nos els nostres drets nacionals, amb semblances a les dictadures dels del segle XX. Actualment, a qualsevol televisió espanyola, el principal protagonista de la pantalla dels telenotícies i a les tertúlies és el president Puigdemont, insultant-lo i maltractant-lo. I tot perquè els vots catalans resulten necessaris per aconseguir MANAR a Espanya. Amb l’agreujant que la imperativa necessitat del MANAR, està dirigit i depèn del que ells qualifiquen de “un fugado de la justícia”, “un traidor a la Patria” i “un malversador” de diners públics. Però com sense Junts no podrien formar govern, les trifulgues entre el PSOE i el PP van en augment. Tant és així, que el Congrés dels Diputats sembla més “un orgue de gats”, que una assemblea de gent preparada per defensar els interessos de la ciutadania.
EN CANVI, davant de la majoria dels electors, apareixen com a protectors dels seus interessos, les butxaques i les cadires que ocupen. Vet aquí la desafecció política de la gent, que creix continuadament. Amb les baralles entre uns i els altres, sempre amb el president Puigdemont pel mig, perden “els modos” i s’apropen millor a un galliner, amb aplaudiments i crits contra els opositors. I al fons de la qüestió sempre se serveixen de la catalanofòbia per barallar-se com a norma genèrica. Quina pena fan aquests espanyols!
PERÒ com deia abans, les coses han canviat. Cal recordar aquell PSOE que quan els catalans no resultàvem determinants per MANAR, s’ajuntaven al PP i a Vox, donant suport al 155, manifestant-se al costat d’alguns portadors de banderes “amb la gallina”. Tampoc no acceptaven l’amnistia i tractaven a Puigdemont de “fugado de la justicia” i el menyspreaven. La cançó actual ha canviat radicalment, només per defensar els seus interessos, guanyar el govern i mantenir milers de càrrecs de militants socialistes arreu d’Espanya. El negre d’ahir és el blanc d’avui. Conseqüentment, quan un dia diuen una cosa i demà una altra, segons la conveniència del moment, demostren que no són de fiar i que ens poden tornar a enganyar, com tantes vegades han fet.
I ENMIG de tot l’enrenou, la justícia juga a favor de la “Unidad de España”, sense tenir en compte ni la Constitució, ni els Drets de l’Home, i a sobre manipulant informes falsejats per inculpar els independentistes. I, a més, confeccionats per organismes públics, que els paguem entre tots. I així tenim casos de persecució, judicis i condemnes, amb proves preparades expressament, o espionatge telefònics de membres del govern o de persones lligades a l’independentisme. Ho van demostrar durant el judici del procés condemnant a penes de presó per haver convocat un referèndum, negant-se el govern espanyol a dialogar per haver anul·lat un Estatut, aprovat seguint tots “els pèls i senyals” de la Constitució, amb les majories al Parlament de Catalunya, a les Corts de Madrid i referendat. Com el Tribunal Constitucional podia anul·lar 14 dels articles d’aquest Estatut, fonamentals per l’enteniment entre Catalunya i Espanya?
PARLEN d’igualtat i en canvi pretenen mantenir la desigualtat entre els drets i els deures que tenim segons la Constitució. El dèficit fiscal de Catalunya és de 22.000 milions d’euros anuals, el més alt de qualsevol regió d’Europa. Això no és desigualtat, quan Catalunya no rep les obres i els diners necessaris per atendre les seves necessitats, i estem a la cua com a receptors de la resta d’autonomies? Com pot ser que el compliment pressupostari sigui del 34% a casa nostra quan a Madrid és del 180%? Això no és desigualtat, quan l’aeroport de Barajas rep 30 vegades més que el de Barcelona? No és desigualtat que als trens de Rodalies no s’hi inverteixi el necessari, i perjudiqui l’economia catalana? O que el superàvit del port de Barcelona, serveixi per finançar altres ports de fora de Catalunya? O que obres de carreteres com la variant de Gandesa, aprovada l’any 1995, encara avui no estigui construïda? “La desigualdad entre españoles”, que esmenten tantes vegades, és una realitat però sempre en contra de Catalunya i a favor d’Espanya. Quina poca vergonya!
DAVANT de l’amnistia també els tribunals hi juguen en contra. No se’n volen recordar de les amnisties passades concedides per Aznar o a diferents governs d’Europa. Sí que queda clar la posició de conveniència de Pedro Sánchez per poder aconseguir el govern concedint el que calgui a partits d’ideologies diferents, però el PP queda ben marcat pels pactes amb VOX a molts ajuntaments i autonomies, quan molts dels conceptes que defensen i apliquen són anticonstitucionals. I els casos clars els tenim a les autonomies de València, Mallorca o Aragó, on poblacions com Castelló han imposat el nom castellà de Castellón, o retallen drets socials i lingüístics a la majoria de les institucions. A l’Aragó, a les zones catalano-parlants els han negat la possibilitat d’estudiar la seva llengua a les hores lectives de les escoles i instituts.
QUEDA CLAR que, uns per conveniència i els altres per catalanofòbia, Catalunya sempre som l’arma d’uns i altres que usen per enfrontar Espanya contra nosaltres, segons els moments i les circumstàncies. Ho hem de tenir clar i estar ben vigilants per no deixar-nos tornar a enganyar.
EN CANVI, davant de la majoria dels electors, apareixen com a protectors dels seus interessos, les butxaques i les cadires que ocupen. Vet aquí la desafecció política de la gent, que creix continuadament. Amb les baralles entre uns i els altres, sempre amb el president Puigdemont pel mig, perden “els modos” i s’apropen millor a un galliner, amb aplaudiments i crits contra els opositors. I al fons de la qüestió sempre se serveixen de la catalanofòbia per barallar-se com a norma genèrica. Quina pena fan aquests espanyols!
PERÒ com deia abans, les coses han canviat. Cal recordar aquell PSOE que quan els catalans no resultàvem determinants per MANAR, s’ajuntaven al PP i a Vox, donant suport al 155, manifestant-se al costat d’alguns portadors de banderes “amb la gallina”. Tampoc no acceptaven l’amnistia i tractaven a Puigdemont de “fugado de la justicia” i el menyspreaven. La cançó actual ha canviat radicalment, només per defensar els seus interessos, guanyar el govern i mantenir milers de càrrecs de militants socialistes arreu d’Espanya. El negre d’ahir és el blanc d’avui. Conseqüentment, quan un dia diuen una cosa i demà una altra, segons la conveniència del moment, demostren que no són de fiar i que ens poden tornar a enganyar, com tantes vegades han fet.
I ENMIG de tot l’enrenou, la justícia juga a favor de la “Unidad de España”, sense tenir en compte ni la Constitució, ni els Drets de l’Home, i a sobre manipulant informes falsejats per inculpar els independentistes. I, a més, confeccionats per organismes públics, que els paguem entre tots. I així tenim casos de persecució, judicis i condemnes, amb proves preparades expressament, o espionatge telefònics de membres del govern o de persones lligades a l’independentisme. Ho van demostrar durant el judici del procés condemnant a penes de presó per haver convocat un referèndum, negant-se el govern espanyol a dialogar per haver anul·lat un Estatut, aprovat seguint tots “els pèls i senyals” de la Constitució, amb les majories al Parlament de Catalunya, a les Corts de Madrid i referendat. Com el Tribunal Constitucional podia anul·lar 14 dels articles d’aquest Estatut, fonamentals per l’enteniment entre Catalunya i Espanya?
PARLEN d’igualtat i en canvi pretenen mantenir la desigualtat entre els drets i els deures que tenim segons la Constitució. El dèficit fiscal de Catalunya és de 22.000 milions d’euros anuals, el més alt de qualsevol regió d’Europa. Això no és desigualtat, quan Catalunya no rep les obres i els diners necessaris per atendre les seves necessitats, i estem a la cua com a receptors de la resta d’autonomies? Com pot ser que el compliment pressupostari sigui del 34% a casa nostra quan a Madrid és del 180%? Això no és desigualtat, quan l’aeroport de Barajas rep 30 vegades més que el de Barcelona? No és desigualtat que als trens de Rodalies no s’hi inverteixi el necessari, i perjudiqui l’economia catalana? O que el superàvit del port de Barcelona, serveixi per finançar altres ports de fora de Catalunya? O que obres de carreteres com la variant de Gandesa, aprovada l’any 1995, encara avui no estigui construïda? “La desigualdad entre españoles”, que esmenten tantes vegades, és una realitat però sempre en contra de Catalunya i a favor d’Espanya. Quina poca vergonya!
DAVANT de l’amnistia també els tribunals hi juguen en contra. No se’n volen recordar de les amnisties passades concedides per Aznar o a diferents governs d’Europa. Sí que queda clar la posició de conveniència de Pedro Sánchez per poder aconseguir el govern concedint el que calgui a partits d’ideologies diferents, però el PP queda ben marcat pels pactes amb VOX a molts ajuntaments i autonomies, quan molts dels conceptes que defensen i apliquen són anticonstitucionals. I els casos clars els tenim a les autonomies de València, Mallorca o Aragó, on poblacions com Castelló han imposat el nom castellà de Castellón, o retallen drets socials i lingüístics a la majoria de les institucions. A l’Aragó, a les zones catalano-parlants els han negat la possibilitat d’estudiar la seva llengua a les hores lectives de les escoles i instituts.
QUEDA CLAR que, uns per conveniència i els altres per catalanofòbia, Catalunya sempre som l’arma d’uns i altres que usen per enfrontar Espanya contra nosaltres, segons els moments i les circumstàncies. Ho hem de tenir clar i estar ben vigilants per no deixar-nos tornar a enganyar.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari