Que una eurodiputada catalana actuï contra la seva pròpia llengua, amb l’objectiu de destruir-la quan suposadament va aprendre-la a la casa on va néixer, de veu dels seus pares i avis, no té nom. Només resulta comprensible per dues causes explícites: una ignorància supina o una mala fe satànica. Sincerament, crec que la mala fe priva davant la primera; tan ignorant no la suposo!
El PP, que tantes vegades ens ha demostrat el poc que estima Catalunya, li va concedir el càrrec polític, i com percep una nòmina ben substanciosa, amb l’ajuda de l’extrema dreta i complicitat de Vox, lluita per destruir la llengua catalana i la seva unitat lingüística. Suposo que a Sant Sadurní, on va néixer, encara s’expressa en català entre la família i les amistats. Potser ara, després de la desafortunada aventura muntada des d’Europa, se’ls haurà de dirigir en la llengua imposada només per no quedar malament amb els opressors i perseguidors que li van concedir el càrrec pel qual cobra.
I és que aquesta gent no hi poden fer més! Ens volen fer espanyols i pretenen que siguem com ells. El que més els “emprenya” és la llengua que parlem, tan antiga com la seva. I malgrat les prohibicions de l’ensenyament durant tants segles, encara perdura entre nosaltres com a pròpia. Recordo que, en un dinar recent amb Josep Gomis, explicava que l’esposa de l’Aznar, aquella “del cafè con leche” en anglès, li va preguntar si els catalans parlàvem en català entre nosaltres. Quanta ignorància, no? En aquest cas, suposo que era la “burrocràcia” de l’exalcaldessa de Madrid la que imperava, i no la mala fe de l’eurodiputada.
L’excusa és que la Unió ha de vetllar pel compliment de la Carta Europea de Drets Fonamentals, protegint els idiomes minoritaris i evitar la seva discriminació. I la pregunta queda clara: qui discrimina? I a qui es discrimina? A Espanya des de fa segles sempre s’ha pretès apartar el català de l’ús social: es va prohibir a l’ensenyament a les escoles, a les homilies de l’església, als llibres de comptabilitat, a les actes dels ajuntaments i, fins i tot, a les làpides dels cementiris. Quina broma és aquesta? A Catalunya durant segles i també avui, amb la immersió lingüística en funcionament, el castellà domina a l’escola secundària i a la universitària. Els meus néts m’ho expliquen que a la universitat el canvi de llengua, quan algú arribat de fora diu “que no la entiende”, la majoria dels professors canvien d’immediat. La immersió lingüística el president Pujol la va crear precisament per evitar el greu desfasament i possibilitar l’ús del català arreu del país. I malgrat els esforços, el castellà s’imposa per diferents raons sobre el català.
A un estudiant català, recíprocament, se li ensenya el català fora de Catalunya? No! Per tant, no hi ha igualtat entre els habitants d’Espanya; manen, obliguen, i a sobre els jutges que haurien de ser imparcials, imposen a les escoles catalanes l’ensenyament del 25 o del 50% en l’idioma foraster, quan els alumnes catalans surten de l’ensenyament havent après correctament les dues llengües.
L’eurodiputada juga amb mala fe perquè el bilingüisme enriqueix la persona. I pel fet de conèixer el català de naixement i aprendre el castellà a la primària, els catalans, normalment, escrivim millor el castellà que els mateixos castellans. I és el Ministeri d’Educació que ens ho repeteix mantes vegades. Si els alumnes de les escoles catalanes surten havent après el castellà millor que els castellans, què furga aquesta persona portant eurodiputats d’extrema dreta a Catalunya explicant-los que als alumnes catalans no se’ls deixa aprendre el castellà? Queda clar, el que furga: aniquilar l’ensenyament del català, quan sap que l’idioma propi decreix per raons de migració, jocs de telèfons mòbils, televisió, cinema, periòdics, i haver rebut a les escoles franquistes que era mala educació parlar en català als castellans. Des d’Espanya s’hauria de protegir el català com una riquesa que existeix al país. I en canvi, per la catalanofòbia i l’odi a la nostra idiosincràsia, sempre fan el possible per tal d’entorpir, de perseguir, d’anul·lar i obrar contràriament a la Carta Europea dels Drets Fonamental, respecte el català. Quina presa de pèl!
Això de “la Asociación de la Escuela Bilingüe” és una altra excusa i invent que s’han armat la gent d’ultradreta arribada a Catalunya per l’odi que tenen a l’idioma autòcton. I si no tinguessin odi, els de “la Asociación” parlarien i escriurien en català. I en canvi, prediquen “la igualdad entre todos los españoles”, que per ells és el senyal de domini i l’obligació que tots hem de parlar com ells han imposat.
Per això als departaments estatals resulta pràcticament impossible dirigir-te al funcionariat en la llengua del poble. On està “la igualdad” si nosaltres quan anem a Espanya no ens permeten ensenyar-nos la nostra llengua a les seves escoles? A Espanya no hi ha igualtat, hi ha imposició! I per aquest fet, poden perseguir l’independentisme, tractant de terroristes, “fugados” i malversadors els nostres polítics. I per això s’enfaden quan algun portaveu al Congrés dels Diputats parla de la parcialitat judicial espanyola enumerant un per un aquells jutges del procés que ens empresonaren, tot servint-se de proves falsejades i interpretacions tendencioses. És que no se’n recorden que el senyor Cosidó del PP va enviar un missatge als correligionaris seus, que cobraven sobresous en diners negres, i havent malversat diners públics a mansalva, dient-los: “Estad tranquilos que los tenemos, los jueces, controlados por la puerta trasera”?
Espanya és això. I la Dolors Montserrat cobra un sou que mai guanyaria a la seva vida a la privada, i necessita quedar bé davant dels seus, i de botiflers com Cosidó. Quina vergonya quan, jugant a entendre’ns tots en vertadera igualtat, no els caldria prohibir ni haver de jutjar als seus adversaris ni empresonar-los injustament!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari