La crisi hídrica és un dels principals reptes que tenim actualment a Catalunya. Una crisi que ve de lluny, i que ara es veu agreujada pel canvi climàtic. No estem davant d’un problema nou, episodis com aquest ja els hem viscut anteriorment. Però el què no pot ser és que la darrera inversió en una infraestructura de les que ens han de permetre pal·liar aquesta situació es fes el 2009 amb el govern Montilla. No pot ser que el pressupost total de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’hagi reduït en un 48% del 2010 al 2023, i les inversions en un 75%. El més dramàtic, però, no és només la reducció del pressupost, sinó la baixa execució pressupostària, que no arriba al 50% entre el 2017 i 2022. L’any passat, el 2022, quan ja estàvem en situació d’alerta per la sequera, l’ACA no va arribar al 21% d’inversió executada.
La situació actual comença a ser insostenible perquè no s’han fet actuacions quan tocava. Lamentar-nos no ens resoldrà la situació, i menys la confrontació. El PSC, en una mostra més de com podem fer política útil, ha apostat per pal·liar els efectes de la sequera i això es reflecteix en l’Acord de Pressupostos del 2023, que recull el Pacte Nacional de l’Aigua dotat amb 760 milions d’euros per la modernització del reg, inversions en infraestructures de regeneració i reutilització de l’aigua per a garantir la disminució de la dependència de les pluges, i per completar i ampliar les dessalinitzadores.
No es tracta d’una qüestió conjuntural. Catalunya és especialment vulnerable al canvi climàtic i hem d’estar preparats perquè les sequeres seran més recurrents. Estem davant d’un canvi de paradigma i cal reorientar les polítiques del Govern per tenir un cicle de l’aigua sostenible i resilient.
El maig passat, el Parlament va aprovar la llei de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la sequera, uns acords en què el PSC va participar-hi i va garantir el seu suport en matèria pressupostària per fer-les efectives. Mesures d’àmbit general, com ara una línia d’ajuts per als ens municipals perquè duguin a terme inversions per millorar el rendiment de les seves xarxes de subministrament i recuperar pous; el finançament per a tots els municipis que redactin els plans d’emergència de sequera; que les obres es puguin executar pels operadors vinculats a la gestió de l’aigua o per les entitats gestores dels serveis d’abastament, amb l’autorització prèvia de l’ajuntament, o que l’ACA assumeixi amb caràcter extraordinari els costos derivats de l’adequació, la millora o la instal·lació d’elements de control i la gestió dels recursos hídrics disponibles.
Vuit mesos després, el cert és que el govern de la Generalitat no actua amb la diligència que caldria esperar, tenint en compte l’emergència que tenim. Per tant, reclamem a aquest govern que actuï amb celeritat. Es confia bàsicament tot a actuar sobre limitacions al consum, a base de sancions, però ja s’ha demostrat que ajuden ben poc a resoldre la problemàtica. I a més, quan moltes d’aquestes són ocurrències del moment, com que la gent no es dutxi després de fer una activitat física en la mateixa instal·lació esportiva… Si em permeten, modestament, els hi recordo que baixar la pressió de l’aigua suposa un 10% menys de consum.
Una vegada més es reobre la possibilitat de portar l’aigua de l’Ebre a Barcelona, un recurs fàcil pels que no han fet bé la seva feina a causa de la manca d’actuacions en infraestructures. La Generalitat no ha fet bé els deures, i està deixant agreujar la crisi de la sequera. L’aigua de l’Ebre no és la solució, no es pot comprometre més, l’Ebre ja no dóna més de si. També aquí ja sofrim el efectes perniciosos de la manca d’aigua de l’Ebre, la fragilitat de tota la plana deltaica també pateix els efectes de la sequera de manera molt considerable pel canvi climàtic, i també perquè que hi ha hagut molt poca aportació d’aigua als canals de reg per la falta d’aigua a l’Ebre. Això ha repercutit sobre el cultiu de l’arròs, i ja no diguem de la manca d’aigua a l’interior de les Terres de l’Ebre, que també perjudica molts conreus, l’olivera un d’ells.
*FRANCESC MIRÓ és Secretari d’Acció Política i Món Rural PSC Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari