El PSOE que tant estima Catalunya, i que en aquest moment li demostra un amor inefable, l’any passat va pressupostar 2.276 milions als Pressupostos Generals de l’Estat per invertir-los al nostre territori, però només n’ha aplicat un 16% dels diners que ens havien d’arribar, com ho recull l’informe emès de la Intervenció General. Estem a la cua de tota Espanya en la inversió aprovada i que s’havia d’invertir el 2023. El curiós és que a Madrid, el mateix període, se li ha aplicat un 53% i acabarà l’any havent invertit molt per sobre de la quantitat que tenia pressupostada. Tant amor no queda demostrat amb la inversió que s’hauria de realitzar i el problema és que els diners que no es gasten tornen a les arques estatals com a romanents pel pròxim exercici. En definitiva a Catalunya, any rere any, ens prenen el pèl i en canvi a Madrid, quina gran casualitat!, sempre s’inverteix més del que s’havia aprovat.
Hi ha l’adagi castellà que diu: “Quien reparte se queda con la major parte”. I en el cas de la capital d’Espanya, l’adagi li dona tota la raó. Com són amos i senyors dels diners nostres, en fan el que en volen i es queden tant frescos, com si aquí no passés res. Així i això és Espanya i en canvi, segons ells, els catalans som insolidaris. Quan reclamem, ens acusen de ploramiques i si els demanem diàleg, com va succeir amb el govern de Rajoy, ens el van negar, i quan ens vam enfadar, van declarar il·legals els acords del Parlament i van multar, empresonar i inhabilitar els nostres polítics. No és només el repartiment dels diners pels drets que els catalans tenim per atendre les necessitats del territori; és també la repressió que apliquen quan actuem segons ells contra la Constitució que la manipulen segons com els convé.
Els costa molt poc tractar d’il·legalitat qualsevol acció muntada des de Catalunya per mantenir la “igualdad de todos los espanyoles”. En qualsevol país democràtic es admissible que la “igualdad” signifiqui, “em quedo el que vull i et dono els rossegons”. A Espanya sí! I per això no podem usar la nostra llengua amb les mateixes condicions que la seva i quan els ha convingut l’han prohibida a l’ensenyament, i als alumnes catalans ens feien estudiar als seus llibre que el català era un dialecte. En definitiva: d’igualtat cap! A Espanya existeixen els que manen i els manats i vet aquí que el tracte es desigual perquè quan els cal arreglar la situació disposen de jutges que ho declaren il·legal i amb la seva llei que difereix de la dels Drets Humans, reprimeixen, obliguen i imposen i així sempre disposen de la raó al seu costat.
Els catalans som els que més produïm i més exportem. Som els que més paguem en relació a la producció de tot l’Estat Espanyol. Madrid paga més perquè hi té concentrats el serveis generals de l’Estat, els sous dels funcionaris dels ministeris i empreses de fora del territori o multinacionals hi tenen radicades les bases operatives. Els nostres ports depenen de Madrid, els nostres aeroports es dirigeix per AENA radicat també allí, els trens son de RENFE malgrat que ara ens diuen que han traspassat Rodalies. A més, el dèficit fiscal és horrorós. Representa un dèficit de gairebé 24.000 milions d’euros anuals que són diners que marxen a l’Estat i mai més no ens els tornen. En definitiva: som els que més paguem, i dels diners que s’assignen per carreteres i la resta de serveis només ens n’arriben la meitat, i a sobre ens maltracten i demanen “igualdad” quan ens espolien i no disposem de suficient finançament a la Generalitat per atendre les necessitats.
Entenem que hem d’aportar més per solidaritat perquè produïm més riquesa però com a mínim caldria que les inversions es respectessin i que no s’incomplissin els compromisos adquirits als Pressupostos Generals de l’Estat. La Generalitat reclama 5.000 milions d’euros per inversions no executades per l’estat entre el 2015 i el 2022, només del pressupostat i no realitzat. Si a això, a sobre hi sumem el dèficit fiscal, representa que des de que es va implantar la democràcia Catalunya se li ha espoliat 350.000 milions d’euros. Conseqüentment l’espoli resulta inaguantable quan tenim carreteres o vies ferroviàries que no es construeixen, vivim us dèficits insuportables a l’ensenyament, a la sanitat i als serveis socials i els diners per atendre les més peremptòries necessitats mai no arriben.
El Corredor del Mediterrani n’és l’exemple que amb els diners concedits expressament a Espanya per construir-lo, l’han fet passar per a Madrid i assumpte acabat, quan la riquesa del país la té la zona mediterrània amb les corresponents exportacions sense disposar d’un corredor ràpid per fer arribar les exportacions a Europa. O el tema de la variant de la N-420 de Gandesa-Corbera que va aprovar-se fa 29 anys i encara no s’hi ha pegat una paletada, havent passat diferents governs del PSOE i del PP. O l’accés al polígon industrial de Gandesa, de responsabilitats de la Generalitat, on no consta als pressupostos elaborats recentment entre els socialistes i ERC. Per acabar l’obra començada l’any 2021 des de la rotonda de la C-43. Al polígon hi accedeixen centenars de vehicles per un carrer del municipi de 6 metres d’amplada. Es tracta de l’obra més necessària de la comarca de la Terra Alta i on hi radiquen les empreses més importants de les quals emanen més del 50% del PIB comarcal, i per manca de diners o per descuit no s’han pressupostat.
Una relliscada del govern de Catalunya i la culpa real és del PSOE pel dèficit fiscal que no el volen arreglar, malgrat “l’estimació a matar” que ens tenen. Tant amor el tenen perquè necessiten el nostre suport per governar.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari