1/ En aquestes matemàtiques, parlem en ocasions de moral i de diners…
Avui, una més. La guerra a Ucraïna ha reactivat, de retop, dialèctiques
de la Guerra Freda, que serveixen d’excusa per a una cursa
armamentística, que es justifica per ella mateixa.
2/ Diuen que és cosa d’Estats Units, que no voldria seguir assumint la
major part de despesa de defensa del món occidental. Però països com
Alemanya i Espanya (amb governs teòricament progressistes) ja compleixen
amb escreix les demandes nord-americanes. I, tot i que el punt de
partida no és el mateix, la Unió Europea s’ha “remilitaritzat”, en
proporció, més que els Estats Units…
3/ I què passa? Un còctel explosiu. Aquesta despesa ha més que duplicat
la cotització en Borsa de la indústira armamentística, però s’ha fet a
compte de la despesa social. L’empobriment de les classes mitjanes està
comportant l’auge de l’extrema dreta. Un dia o altre acabarem amb
governs autoritaris a tort i a dret, armats fins a les dents.
4/ Els cotxes elèctrics són cars, és veritat, i això potser explica que
se’n venguin pocs. Però hi ha una cosa que no fem mai: calcular el cost
d’una operació en el seu conjunt, no tan sols l’adquisició inicial. Els
elèctrics tenen molt poc manteniment i les avaries són escasses. I el
cost per quilòmetre és el més barat amb molt diferència. Hauríem de fer
números, no fos cas.
5/ El principal “miracle econòmic” de la pandèmia segurament van ser els
ERTO. I per un fet clau: el tancament temporal no va tenir efects
permanents i no va destruir relacions laborals que hauria costat anys i
panys de restablir.
6/ Després de les fleques tradicionals, les peixateries són el nou
sector de petit comerç en risc d’acabar desapareixent. En els darrers
sis anys, a Catalunya n’ha tancat una de cada quatre. Les que sobreviuen
pengen d’un fil, perquè els marges són mínims i, per tant, el relleu
generacional, una entel·lèquia. El descens del consum (el 10% en una
dècada), tant per preu com per canvi d’hàbits, i la competència desigual
amb els supermercats, en són les causes.
7/ Tot i publicar en un digital de Tortosa, no tenim cap interès
particular per la política d’aquesta ciutat. Si comenten un fenòmen que
s’hi està produint és perquè ofereix xifres sorprenents, gairebé
prodigioses, que acabaran trencant tots els récords d’acció política. És
el cas de l’oposició municipal, que no hi ha pràcticament dia que no
faci una roda de premsa o compaixences diverses per a denunciar tal o
qual cosa.
8/ A principi del mandat, vam calcular que acabarien fent més de 1.000
de tals convocatòries. Però sembla que el ritme s’estigui accelerant i
potser el maig de 2027 hagin superat les 1.500. No ho criticarem pas,
faltaria més. Que la cosa té el seu mèrit.
9/ Combatre el narcotràfic a les costes de Cadis requereix molts més
mitjans materials i humans. No té lògica que les barques policials
siguin fins a cinc vegades més petites que les narcollanxes. Quant als
traficants els dona per matar guàrdies civils ja no és perquè se sentin
impunes, també perquè els jutjats de la zona no estan preparats per a
fer-hi front. És que les seves embarcacions passen per sobre de les
altres, literalment com s’ha vist en el recent cas a Barbate.
10/ Però hi ha un factor indefugible: el suport popular al narcotràfic,
sorgit d’unes circumstàncies socioenòmiques tràgiques. L’atur més alt
d’Europa, per sobre del 40%, compteu el juvenil. I una economia
submergida desbocada. En aquest context, vigilar una estona una
cantonada per si ve la policia et fa guanyar més que tot un mes
treballant en qualsevol feina. Quins miracles espereu?
11/ Fem un Índex Leopard? És a dir, comparar xifres amb el preu d’un
d’aquests tancs per veure si en són de grosses algundes dades. Només la
droga confiscada per les forces de seguretat a la zona dels dos punts
anteriors, en els darrers 5 anys, està valorada en 3.400 milions
d’euros. Amb aquests diners, els narcos podrien “armar-se” amb 290
Leopard i ser una força blindada semblant a la d’Espanya. Només amb la
droga confiscada…
12/ De debò, l’any que Catalunya ha rebut més diners de l’Estat en tota
la història ha estat 2017? Amb el 155 i la suspensió de l’autonomia pel
mig? I de debò el percentatge d’execució pressupostària va ser del 81%,
quan habitualment aquesta execució és ciència ficció? De debò?
Fes el teu comentari