Enguany hem iniciat una transició cap a un model de gestió de les podes dels arbres que generi majors beneficis, un canvi alineat amb els principis recollits en l’estàndard europeu de poda. Està constatat que un sistema de poda agressiva, no és beneficiós per a la salut dels arbres, sinó que cal afavorir una poda més respectuosa i sostenible per preservar la salut dels nostres arbres.
I aquest canvi ha provocat que rebem diferents peticions demanant una poda més contundent dels arbres dels nostres carrers, places i parcs a Tortosa. És per això que considero necessari explicar a la ciutadania per què enguany hem decidit mantenir-nos al marge de les podes agressives, sinó que apostem per podes no agressives.
En primer lloc, cal destacar que els arbres, per si mateixos, no necessiten una poda intensiva. Les podes dràstiques que s’han realitzat a Tortosa en els últims anys són pràctiques de poda indiscriminada que consisteixen en talls sense sentit ni justificació tècnica de branques arbòries. Aquestes accions, que s’han repetit durant 16 llargs anys, no només manquen de sentit en la selecció dels punts i diàmetres de tall, sinó que també causen danys irreversibles i perjudicis a molts dels nostres estimats arbres, deixant-los irreconeixibles i desfigurats. En definitiva, els arbres ja no semblen arbres després d’aquestes podes. Es tracta de pràctiques antiquades i que pertanyen a un passat obsolet que no té cabuda en el segle XXI.
En el passat, aquestes podes es realitzaven per pur desconeixement de les seues conseqüències, emulant pràctiques agrícoles en entorns urbans. La manca de divulgació i coneixement sobre la gestió adequada dels arbres va contribuir a la seua proliferació arreu del territori. Però tot i els avenços en el coneixement i gestió dels arbres, encara podem observar aquestes pràctiques en pobles i ciutats veïnes. Unes pràctiques que provoquen danys fisiològics als arbres; deformen la seua estructura; generen copes menys sanes, estructures debilitades possibilitant l’aparició de fongs i acceleren el seu procés d’envelliment, entre altres perjudicis.
En aquest sentit, Susana Brosed, de la xarxa de professionals Doctor Arbol -especialistes en arboricultura-, sosté que les podes periòdiques i anuals suposen un cost econòmic i de recursos humans, que no genera cap benefici; mentre que la poda tipus natural genera arbres amb una copa més ben estructurada, més sana i més estètica. I tot això amb un cost menor.
I en la mateixa línia es pronuncia una altra experta, l’enginyera tècnic agrícola Cintia Royo, que sosté que mai es recomanen podes agressives i que en el cas de l’arbrat urbà s’ha de podar només els brots que creixen cap a dintre d’arbre, brots pronunciats cap a dalt i en el cas que hi hagi branques que les unes amb les altres s’interfereixen.
O l’opinió d’un altre expert, Alfonso Molina, cap del Servei de Medi Ambient d’Acciona, que assegura que “més poda no significa més seguretat” i sosté que ha d’haver-hi una raó per a podar. I entre aquests motius, l’expert situa la seguretat, conflictes amb l’entorn com ara façanes, aparcaments o passos de vianants i la regulació de l’estructura de l’arbre.
En definitiva, les podes severes no només són una pràctica desfasada i antiga, sinó que també representen una amenaça directa per a la salut dels nostres arbres i del nostre entorn urbà. Per tant, és hora de pensar en aquestes pràctiques i permetre que els arbres siguin els majestuosos guardians de la nostra ciutat, sense intervenir de manera innecessària en la seua naturalesa. Enguany, gaudim amb moltes fulles als arbres, recordant que els arbres són arbres i que cal cuidar-los com ells ens cuiden a nosaltres, formant part de la solució davant el canvi climàtic i de la bellesa que aporten al paisatge de la nostra ciutat.
*MARGA ABELLÓ és regidora de Serveis de l’Ajuntament de Tortosa.
Fes el teu comentari