Aquesta setmana s’ha complert un any de les passades eleccions municipals. En el cas d’Amposta es compleixen 9 anys d’ençà que l’any 2015 ERC va guanyar les eleccions per majoria absoluta, majoria que segueix a dia d’avui, i és temps més que suficient per fer una valoració global de la situació d’Amposta.
Amposta no està en un bon moment. Encara no s’ha recuperat de la crisi del 2008. El declivi econòmic, urbà i social és palpable: Econòmic, amb molts negocis que pleguen. Urbà, amb molts edificis i habitatges sense acabar o abandonats. I social, segons indica l’índex socioeconòmic territorial (IST), índex que mesura diversos aspectes socioeconòmics, que en el cas d’Amposta l’any 2020 era de 89,4, per sota del valor mitjà de Catalunya que és 100, índex que pràcticament està igual que al 2015, que era de 88,5.
El creixement demogràfic d’Amposta, 495 habitants només l’any passat, pot dur a confusions sobre l’estat econòmic del municipi. L’economia encara depèn massa dels serveis de poc valor afegit i en menor mesura del sector primari, i per tant genera pocs llocs de treball, el que vol dir que l’augment de la població no és per l’augment de la riquesa. No tindria sentit dir que creix la població degut a l’augment de l’activitat econòmica i a la vegada, sigui el municipi de més 20.000 habitants de tot Catalunya en què més ha augmentat la delinqüència respecte el 2022, un 23,6%. És freqüent veure grups de gent sense cap ocupació que es dediquen a cometre delictes i actes incívics. Capítol apart són les ocupacions d’habitatges. Cal preguntar-se en quina situació entrarà la ciutat si continua el creixement demogràfic en un context de pobresa creixent.
Mentrestant Amposta es va degradant lentament. Bruta, deixada i insegura a causa del deteriorament de l’espai públic degut a la falta de manteniment generalitzat i inversió, als elevats nivells d’incivisme, a la delinqüència, i també als elevats nivell de soroll, sobretot en cap de setmana a determinades zones del nucli urbà per l’acumulació d’esdeveniments. S’ha retrocedit en la gestió de l’espai públic, passant de donar més espai a les persones a donar més espai al cotxe. Una ciutat cada cop amb més formigó i asfalt i amb menys verd urbà, el darrer exemple, l’arrencament d’arbres al carrer de Tarragona. Un ciutat cada cop més hostil al vianant i a la bicicleta i més invadida per cotxes, que guanyen cada cop més espai en forma de places d’aparcament. Amposta va en la direcció contrària d’Europa, que és la treure espai al vehicle a motor.
Hi ha molts projectes d’inversió sobre la taula aprovats per part de l’equip de govern, però es materialitza ben poc. El govern d’ERC va impulsar la recuperació de la façana fluvial, però l’impuls ha anat perdent força. Els polígons industrials no són tot l’atractius que podrien ser a causa de la falta dinversió i manteniment, o que les seves connexions viàries encara no són tot lo bones que haurien de ser. I el Poble Nou, el centre turístic d’Amposta, no fa tot el goig que hauria de fer, ni té la connexió viària que hauria de tenir. Això són només tres exemples d’inversions que podrien generar un retorn econòmic important.
Per molta gent, la ciutat actual costa de reconèixer respecte a la de fa uns anys. Per tot això cal actuar per recuperar l’Amposta que recordem, la que que no ens causava aquesta sensació preocupant a tanta gent.
Com a grans prioritats cal impulsar el desenvolupament econòmic, millorar els serveis sanitaris i millorar les comunicacions amb la resta del territori i els grans nuclis urbans. Per transformar Amposta cal la màxima inversió pública. La inversió pública impulsa l’economia, és la despesa pública més igualitària i genera diversos retorns: en seguretat, en l’economia, en turisme, en millora de l’entorn i del medi ambient, en salut pública… Cal un espai públic més amable per a les persones: Falten mesures d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, el que voldria dir entre altres més ombra, sobretot més arbres i zones verdes, menys retòrica sobre l’agenda 2030 i més fets. Actuar de manera seriosa per eliminar les barreres arquitectòniques, canviar l’urbanisme de ciment i asfalt actual per un urbanisme verd coherent amb l’entorn natural i històric. I cal reduir el soroll a l’espai públic.
I el darrer, i no menys important, cal que es compleixi la llei i que aquesta sigui igual per a tothom per garantir una bona convivència, la igualtat i la integració. Les normes són iguals per a tothom, aquest és un país de ciutadans amb drets i deures, tot el contrari que els pensaments bonistes d’alguns partits. Per aturar la decadència actual cal governar amb honestedat, responsabilitat i de manera austera. Fent tot això millorarem la qualitat de vida de la ciutadania i recuperarem Amposta, l’Amposta segura i endreçada d’abans que tots recordem.
*JESÚS COLOMÉ és tècnic de l’administració i secretari d’organització i comunicació de Junts per Amposta.
Fes el teu comentari